Anàlisi de 'Cambra de la tardor' de Gabriel Ferrater: Amor, Temps i Simbolisme

Anàlisi de "Cambra de la tardor" de Gabriel Ferrater

Context i proposta poètica de Ferrater

El poema Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater, publicat l'any 1968, s'inclou en el recull Menja't una cama del mateix autor. Ferrater decideix quedar-se al marge del realisme històric i de la poesia emergent de la seva època per a fer una nova proposta poètica basada en les relacions humanes i en l'experiència personal.

Temes centrals i obsessions del poeta

Els dos centres d'interès principals del poema són, d'una banda, les relacions amoroses i, de l'altra, el pas del temps, per damunt de qualsevol altra cosa. Aquests dos punts d'interès es relacionen directament amb els temes del poema, però a més ens adonem que es tracta de les obsessions que preocupen el poeta com a persona.

En aquest poema s'entrecreua la reflexió sobre l'amor i les relacions amoroses amb la melancolia que provoca el pas del temps, el qual enterra tots els instants viscuts en l'oblit. Per tant, aquest és el tema principal del poema.

Estructura narrativa i simbolisme

A simple vista, podem observar com Ferrater combina una part narrativa amb un diàleg al bell mig del poema, finalitzant de nou amb un desenllaç narratiu. Des del primer vers, ens situa descrivint l'espai dels enamorats: una cambra. En aquesta, hi ha una persiana que els aïlla de l'exterior. Aquesta persiana no es troba del tot tancada, fet que desencadena un ensurt o por. Una por causada pel perill immediat, considerant com a perill la caiguda a terra de la persiana. Aquesta, no els aïlla del tot de l'exterior, ja que es troba entreoberta i s'obren trenta-set llistons, a través dels quals es filtra la llum exterior.

Aquest filtre de llum exterior el relacionem amb el pas del temps i, per tant, amb l'oblit: entenem que la relació és a punt d'acabar-se. La llum era color de mel al principi de la trobada, per això la mel ens suggereix dolçor, un moment dolç de la relació dels amants. Però ara la llum de color de mel es converteix en una llum de color d'olor de poma. Per tant, l'autor realitza una sinestèsia, barrejant elements sensorials que es remeten a través dels sentits. La llum ens introdueix aquesta agror que és la tristesa que provoca en els amants l'evidència que estan al final de la seva relació. És un final sense enyorança, perquè malgrat la ruptura, els amants encara conserven dins de la cambra la felicitat del moment que acaben de viure.

En aquest punt, podem interpretar el títol del poema: Cambra de la tardor.