Anàlisi de la Novel·la i el Teatre Modernista Català

El Modernisme: Temes i Característiques

La Novel·la Modernista

• El tema principal de la novel·la modernista és la lluita entre l’individu i el seu entorn.
• L’acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un entorn físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent de camp) hostil, que li impedeix realitzar les seves aspiracions.

Obres Clau de la Novel·la

Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas, inaugura el període de la novel·la modernista que arriba al punt més alt amb Solitud (1905), de Victor Català.

La novel·la Solitud tracta del conflicte interior d’una dona (La Mila), insatisfeta vitalment, davant un entorn físic i social advers, i la lluita per realitzar-se com a persona. Està escrita amb un estil ric en imatges i d’una gran força lírica.

El Teatre Modernista

L’Art Total i les Tendències Teatrals

1. Els artistes modernistes se sentiren especialment atrets pel teatre, que reunia totes les facetes artístiques: era l’art total.
2. El teatre d’idees o regeneracionista pretenia canviar la societat; en canvi, el teatre simbolista pretenia reflectir amb símbols el món interior dels personatges.

Dramaturgs Destacats

Santiago Rusiñol

• Santiago Rusiñol és el dramaturg modernista més destacat.
• En una primera etapa, escriu un teatre simbolista (L’alegria que passa).
• La segona etapa està marcada per un acostament a la realitat social de l’època (L’hèroe).
• L’auca del senyor Esteve és la gran obra literària de Santiago Rusiñol. Retrata humorísticament la petita burgesia catalana i planteja el conflicte entre l’artista i la societat burgesa, que es resol amb la reconciliació i el reconeixement mutus.

Joan Maragall

Joan Maragall (1860-1911) és un dels escriptors més representatius del Modernisme. La seva obra reuneix les dues actituds diferents dels artistes modernistes:

• l’actitud esteticista, expressada en la contemplació poètica de la natura.
• l’actitud regeneracionista, expressada en el vitalisme de part de la seva poesia i el compromís social dels seus articles.

Moviments Posteriors

Vanguardisme

Aquest terme (Avantguardisme) s’aplica per definir l’esperit de ruptura i d’experimentació en el món artístic durant la primera meitat del segle XX.

Noucentisme

És un moviment de principis del segle XX i pretén promoure la cultura a partir dels principis clàssics de l’ordre, el control i la mesura.