Àngel Guimerà i el Realisme: Anàlisi de la seva Obra

Context Històric i Literari d'Àngel Guimerà

Aquesta obra se situa al segle XIX. La primera meitat d'aquest segle va estar caracteritzada per la industrialització i la urbanització, tant a nivell europeu com a Catalunya, on predominava l'estil de la Renaixença. D'altra banda, a la segona part del segle XIX, es va produir una agitació social a causa de les condicions de vida del proletariat, que va desembocar en la lluita obrera a través del marxisme i l'anarquisme.

A Catalunya, es volia renovar el gènere teatral, ja que no hi havia una tradició sòlida (només existien comèdies de costums populars). El corrent literari dominant era el realisme. Al teatre, hi havia una temàtica social que buscava la versemblança i que, sovint, era pessimista.

L'Obra d'Àngel Guimerà

L'obra s'adscriu a la segona etapa de la producció d'Àngel Guimerà, la de la dècada de 1890. Aquesta etapa es caracteritza per l'acostament al realisme i la incorporació de la prosa. Tanmateix, temàticament s'allunya d'altres drames del període, com Terra Baixa o La festa del blat.

Guimerà utilitza recursos provinents del naturalisme en la presentació del medi on transcorre el drama. També introdueix un cert determinisme en la lògica de les accions dels personatges, especialment els secundaris.

Elements Clau:

• Segle XIX: Industrialització, urbanització i agitació social.
• Renaixença: Moviment cultural català.
• Realisme i Naturalisme: Corrents literaris i teatrals.
• Determinisme: Influència del medi en els personatges.