Aristòtil: L'Ànima i les Tres Facultats (Vegetativa, Sensitiva, Racional)

Aristòtil: La Naturalesa de l'Ànima (Psicologia)

Els éssers animats es diferencien dels inanimats perquè posseeixen un principi que els confereix la vida: l'ànima.

Totes les coses són un compost de matèria (potència) i forma (acte). Els cossos vivents tenen vida, però no són vida; són com un substrat material i potencial del qual l'ànima és en forma i acte.

L'ànima és l'acte perfecte d'un cos natural orgànic. L'ànima no és separable del cos, o com a mínim una part no ho és. L'acte perfecte d'algunes de les seves parts és l'acte perfecte de les corresponents parts del cos. Però res impedeix que algunes de les altres parts seves siguin separables, ja que no són acte perfecte de cos algun.

Les Tres Facultats de l'Ànima (Distinció, no Separació)

Cada facultat posseeix la qualitat del tot.

1. Ànima Vegetativa

Funcions principals:

• Generació
• Creixement
• Nutrició

En reproduir-se, busca també l'etern, sent l'ànima vegetativa el principi que, en el nivell més baix, fa possible aquesta perpetuació en l'etern.

2. Ànima Sensitiva

Aquesta ànima inclou les sensacions, els apetits i el moviment.

Examina els cinc sentits i els objectes sensibles que són propis de cadascun.

Tipus de Sensibles

• Sensibles propis: Els percebuts per un sentit en particular.
• Sensibles comuns: Moviment, repòs, magnitud. No són percebuts amb cap sentit en especial, sinó que poden ser percebuts per tots.

Els sentits són infal·libles quan aprehenen els objectes que els són propis; els comuns, en canvi, ens poden portar a error.

De la sensació es deriva la fantasia i la memòria. L'apetit neix de la sensació (l'apetit és el desig), i el moviment deriva del desig.

3. Ànima Racional (Intel·lectiva)

L'acte intel·lectiu consisteix en l'assimilació de formes intel·ligibles.

La intel·ligència és la capacitat i potència de conèixer les formes pures.

Les formes estan contingudes en potència en les sensacions i en les imatges de la fantasia. És necessària, per tant, alguna cosa que tradueixi en acte aquesta doble potencialitat, de manera que el pensament s'actualitzi. Així, aprehenent en acte la forma continguda en les imatges, arriba a ser concepte aprehès en acte.

Això s'aconsegueix mitjançant una espècie de llum intel·ligible que permet a l'intel·lecte veure allò intel·ligible i que l'intel·ligible sigui vist en acte. Aquest intel·lecte està en l'ànima, tot i que procedeix de l'exterior.