L'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Crisi de la Restauració

Anàlisi de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917

Ens trobem davant un text polític de caràcter primari, públic, ja que va dirigit a la societat espanyola. Fou redactat per les persones presents a l'Assemblea Parlamentària per tal d'establir els nous acords que aquesta assemblea adoptaria. Es va publicar a l'ABC de Madrid el 7 de juliol de 1917.

Els acords de l'Assemblea

Al text es mostren quatre acords fonamentals:

• Primer acord: Es dona a conèixer la ideologia de l'Assemblea, de caràcter regeneracionista, amb l'objectiu de renovar el país.
• Segon acord: S'expressa la necessitat de reorganitzar l'Estat i l'autonomia dels municipis, demanant la convocatòria d'unes Corts Constituents.
• Tercer acord: Es reafirma la necessitat de reformes i s'exposa que no és possible la convocatòria de Corts sota un govern de partits.
• Quart acord: S'afirma que el deure dels polítics era renovar la societat i l'economia.

Context històric: De la crisi de 1909 a la de 1917

Durant el govern de Maura, hi hagué la guerra del Marroc i la Setmana Tràgica de 1909. El 1906, a través del Tractat d'Algesires, Espanya obtingué el Rif. L'explotació dels seus jaciments minerals provocà una rebel·lió dels berbers locals. El 19 de juliol, l'exèrcit espanyol fou derrotat a la Batalla del Barranco del Lobo, fet que va provocar una vaga general convocada per la UGT, la Solidaritat Obrera i els republicans radicals, donant lloc a la Setmana Tràgica.

La neutralitat i la crisi social

Després del govern liberal de Canalejas, durant el govern conservador d'Eduardo Dato, es va iniciar la Primera Guerra Mundial. Espanya es va declarar neutral, però l'opinió pública es va dividir entre germanòfils (conservadors) i aliadòfils (liberals). L'exportació de productes va provocar un augment dels preus interiors, desencadenant el descontentament social, la crisi de la Restauració i el malestar militar.

El col·lapse del sistema

La situació política era greu. Dato fou substituït pels liberals el 1916, que continuaren amb la corrupció política i tancaren les Corts. El 1917, Dato va tornar al poder, es va negar a reobrir les Corts i va censurar la premsa. Davant això, la Lliga Regionalista va organitzar l'Assemblea Parlamentària catalana a Barcelona, exigint un govern provisional per reformar el sistema.

A més, es van reprendre els moviments vaguistes que, tot i el fracàs, van provocar l'afebliment del règim i l'aplicació de la llei de fugues, que va donar lloc al pistolerisme.

En conclusió, l'Assemblea va deixar en evidència la situació precària del país i va demostrar la necessitat urgent de modernitzar l'Estat.