El coneixement: definició, formes i condicions del saber

1. El coneixement i la seua definició

El coneixement és una relació que s'estableix entre un subjecte i un objecte, per la qual el subjecte capta la realitat de l'objecte. El subjecte és tota persona que tinga capacitat d'advertir experiències. L'objecte és la totalitat de les coses de què es poden adonar els éssers humans, des de les experiències personals fins a la comprensió d'idees, judicis i raciocinis.

Dues formes de coneixement

• 1r. El conèixer: el coneixement per experiència directa de coses o fets. El conèixer típic és la percepció.
• 2n. El saber: el coneixement de veritats, és a dir, de proposicions vertaderes. El saber per excel·lència és la ciència.

Diferències entre conèixer i saber

a) Tenim, per l'experiència, coneixement de les nostres dades sensorials, un coneixement de coses que cap proposició no ens pot proporcionar. Si veig un color, el conec; però un cec, per moltes proposicions, no podria conèixer-lo.

b) El saber o coneixement proposicional és exclusiu dels humans i s'estableix mitjançant relacions entre conceptes. El que sé són proposicions: sé que el cel és blau, sé que el blau és un color. En definitiva, puc saber molt sobre alguna cosa i no conèixer-la. Però, des del moment que formule una proposició sobre tal objecte, em puc equivocar: sé que el cel és blau (ho és?).

El saber proposicional és molt important perquè amplia enormement el nostre àmbit de coneixement, que sense ell estaria circumscrit a la limitada experiència directa de les coses. Però, a canvi, és susceptible d'error.

Condicions del saber proposicional

1. Condició de creença: S creu que "p". Si S sap que "p", aleshores creu que "p". No tindria sentit dir que sé però no m'ho crec.
2. Condició de justificació: S té raons per creure que "p". Això és, si S sap que "p", doncs S té raons per creure que "p". Tot saber racional ha de poder justificar allò que afirma amb arguments.
3. Condició de veritat: "p" és vertadera. És a dir, si S sap que "p", llavors "p" és vertadera. No basta que crega i puga justificar la meua creença per a dir que sé; tal creença ha de ser vertadera. Un coneixement fals no és un coneixement, sinó un error.