Resum de la filosofia empirista de David Hume

Bibliografia i fonaments de Hume

La filosofia de Hume es basa en l'empirisme, segons el qual tot coneixement prové de l'experiència. Aquest autor s'ajuda del mètode de Newton per estudiar la naturalesa humana, argumentant que el coneixement de la natura mai serà complet si no comprenem el subjecte que coneix.

• Gir subjectivista: Combinació de l'estudi de la ment humana amb l'empirisme.
• Objectiu: Conèixer com funciona el nostre saber per avançar en totes les ciències.

Teoria del coneixement: Les percepcions

Hume classifica tota informació que prové de l'experiència com a percepcions, dividides segons la seva intensitat i composició:

Per intensitat

1. Impressions: Coneixement directe i actual dels sentits.
   • Sensació: Dades immediates (ex: sentir dolor, veure llum).
   • Reflexió: Experiència directa de passions i emocions (ex: adonar-se que estàs trist).
2. Idees: Records o imatges derivades de les impressions.
   • Memòria: Records exactes.
   • Imaginació: Capacitat d'associar i alterar records.

Per composició

• Percepcions simples: No admeten distinció (ex: un color).
• Percepcions complexes: Es poden descompondre en parts (ex: una taula).

Lleis d'associació d'idees

La ment associa idees mitjançant una força suau, similar a la gravetat de Newton:

• Semblança: Relació per similitud entre experiències.
• Continuïtat en l'espai-temps: Associació per context temporal o espacial.
• Causa i efecte: Tendència a vincular un efecte amb una causa.

El principi de correspondència

Hume qüestiona l'existència d'un món extern independent de la nostra experiència. Si només coneixem els continguts de la nostra ment, no podem demostrar l'existència d'objectes quan no els estem percebent.

Graus de coneixement

• Relacions d'idees: Coneixement independent de l'experiència (ex: matemàtiques).
• Qüestions de fet: Coneixement basat en l'experiència, menys precís perquè no tenim certesa del futur.

Crítica a la metafísica

• Llei de la causalitat: No tenim impressions del futur; el costum no garanteix la veritat.
• Substància extensa: Un objecte és només el conjunt de les seves percepcions.
• Substància pensant: No tenim cap percepció del "jo" o d'una ment que pensa.

Escepticisme moderat

Hume admet que, tot i que el costum no és fiable al 100%, és necessari per a la vida quotidiana. Hem d'acceptar una probabilitat alta (99,9%) en lloc d'una certesa absoluta.

Definicions generals

Hume conclou que molts problemes filosòfics són, en realitat, problemes gramaticals. Utilitzem noms comuns per a percepcions variables per facilitar la comunicació.