Marx, Parmènides i Heràclit: El Problema del Canvi

Karl Marx i el Materialisme Històric

Karl Marx, filòsof alemany, defensava clarament les posicions materialistes. Marx va atacar durament els qui, com Hegel, pensaven que la realitat estava constituïda per l'Esperit. Segons Marx, la història no es pot explicar mitjançant les idees. Si volem entendre la història, ens hem de preocupar d'aclarir com les persones obtenen allò que necessiten materialment per viure.

Per a Marx, la veritable realitat no és espiritual, sinó que es fonamenta en les condicions materials de vida dels éssers humans en cada moment històric.

Parmènides i la Metafísica de l'Ésser

El pensament de Parmènides ofereix una afirmació clara i rotunda de la metafísica estàtica. Tot i que només conservem alguns fragments de l'obra d'aquest autor, les seves idees han tingut una influència clara en la història de la filosofia. Parmènides estableix una diferència fonamental entre les coses que existeixen i les que no existeixen:

• L'Ésser: És la veritable realitat, està format per tot el que hi ha i és permanent, etern i immutable. No pot canviar, ni néixer ni morir.
• El No-Ésser: És allò que no existeix.

La metafísica de Parmènides proposa una filosofia de l'Ésser que es resumeix en la cèlebre frase: «L'Ésser és, el No-Ésser no és». Per a Parmènides, tan sols existeix l'Ésser. Com que el No-Ésser no existeix, d'ell no en pot sortir res. Això vol dir que cap realitat nova no pot aparèixer, perquè això significaria admetre que hi ha alguna cosa que passa del No-Ésser a l'Ésser.

La negació del canvi

De la mateixa manera, no hi ha res que pugui desaparèixer, perquè això voldria dir que hi ha coses que passen de l'Ésser al No-Ésser. Així, per a Parmènides, res no pot néixer, ni morir, ni modificar-se. El seu pensament ens diu que cap canvi és possible. Per tant, les modificacions que veiem al nostre voltant no són reals, sinó aparents. Per comprendre la realitat hem de prescindir del testimoni dels sentits i atendre només a la raó.

Heràclit i la Filosofia de l'Esdevenir

La perspectiva d'Heràclit és radicalment oposada a la de Parmènides. Heràclit creia que la realitat consisteix en una transformació contínua. Allò que existeix està sempre canviant; la realitat és esdevenir, canvi i modificació inacabable. El pensament d'Heràclit és una filosofia de l'esdevenir.

Heràclit utilitzava metàfores molt il·lustratives per explicar la seva visió:

• El riu: La realitat és com un riu que canvia contínuament. L'«ésser» del riu consisteix a fluir; si l'aigua no fluís, ja no tindríem un riu.
• El foc: L'essència del foc consisteix a estar sempre modificant-se.

Tot allò que existeix s'assembla al riu o al foc, perquè l'ésser d'allò real consisteix en el canvi continuat. Això no obstant, aquest canvi no es produeix desordenadament, sinó que està subjecte a una llei còsmica.

L'Equilibri dels Contraris

Els canvis són producte d'una tensió entre contraris, que es pot comparar amb una guerra inacabable. Existeix, però, un equilibri en aquesta lluita que explica la regularitat i l'harmonia de l'Univers. Les visions contraposades d'Heràclit i Parmènides sobre la realitat han influït decisivament en tota la metafísica posterior, obligant els filòsofs a reflexionar sobre una pregunta clau: Els canvis són reals o són només aparents?