La Convenció Francesa: Girondins i Jacobins (1792-1794)

La Convenció Girondina (1792-1793)

Durant aquest període, va aparèixer la insurrecció dels llauradors de la Vendée (un departament de França que obligava els llauradors a deixar la terra i anar a la guerra). Aquesta revolta va ser recolzada per religiosos enemics de la República i nobles, formant un exèrcit a favor del rei i en contra de la República.

A París, els sans-culottes van assaltar presons on hi havia nobles i religiosos i els van matar, reclamant més reformes. Es va instal·lar un govern de girondins, marcat també per la influència dels jacobins.

El 21 de gener de 1793, Lluís XVI va ser declarat traïdor i va ser guillotinat. Aquest fet va dividir el govern internament i, fins i tot, va provocar que Anglaterra i Espanya s'unissin contra França. Com la pressió contra França era major, es va formar un exèrcit popular fort i es va crear un tribunal revolucionari que era elegit cada mes.

Robespierre i altres jacobins radicals es van ajudar dels radicals sans-culottes i van alentar una manifestació contra el govern girondí, arrestant 29 membres i guillotinant-los, fent així un cop d'estat.

La Convenció Jacobina (1793-1794): El Regnat del Terror

El més radical dels jacobins era Maximilien Robespierre, que es va convertir en el cap de govern i de la "màquina de matar": el Comitè de Salvació Pública. Aquest comitè va concentrar tots els poders en un de sol i va detenir, jutjar i executar els enemics de la Revolució.

Per a contentar els sans-culottes, Robespierre va donar terres als llauradors, va crear museus i biblioteques públiques, va abolir l'esclavitud i va promoure l'educació per a tots (amb la Llei Peletier). No obstant això, unes 50.000 persones van ser guillotinades, incloent-hi la reina Maria Antonieta i els seus fills.

Amb la voluntat de trencar amb el passat, fins i tot es van inventar un calendari nou amb noms basats en la meteorologia de cada mes, sent festa el dia que van guillotinar el rei.

Robespierre aconseguia victòries contra els enemics exteriors, però a l'interior, els més radicals dels radicals (els Enragés) encara volien més reformes. Finalment, Robespierre i els seus íntims van començar a eliminar tots els seus oponents. Però un cop d'estat el 27 de juliol de 1794 es va girar contra ells. Robespierre es va disparar al cap, però no va morir, i es va quedar amb la mandíbula trencada. El seu amic Couthon va caure per una escala i va quedar malferit. A Robespierre se'l va acusar de dictador i el grup va ser guillotinat.