Criteris de Veritat en Filosofia: Anàlisi i Classificació
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
Criteris de Veritat en Filosofia
Els criteris de veritat són la raó que determina la veritat d’una proposició, la condició que ha de complir una proposició per ser considerada vertadera. No hi ha un acord unànime entre els filòsofs, ja que existeixen múltiples perspectives.
Classificació Sistemàtica dels Criteris
Es poden classificar en dos tipus principals: formals i empírics, i també en directes i indirectes. Això resulta en quatre tipus de criteris:
- Formal directe
- Formal indirecte
- Empíric directe
- Empíric indirecte
Intuïció Racional (Formal Directe)
La intuïció racional implica una certesa necessària, determinada per la raó, sense cap dubte (veritat analítica). S'aplica a proposicions molt elementals. Avui en dia, més que 'facultat intuïtiva', es parla d' 'analiticitat'.
Formals Indirectes
Deducció
La deducció és un procés d’implicació lògica on la conclusió deriva necessàriament de les premisses.
Coherència
La coherència (criteri qualitatiu) es refereix a la no-contradicció entre un enunciat i una teoria, o entre els enunciats d’un sistema. És una condició necessària de tot sistema teòric.
Completud
La completud (criteri quantitatiu) es refereix al contingut d’una teoria. Entre dos sistemes, el més complet (el que explica més fets) és superior al menys complet.
Simplicitat
La simplicitat (criteri quantitatiu) es refereix als principis o axiomes. Entre dos sistemes, el més simple (el que té menys principis) és superior al menys complet.
Intuïció Empírica (Empíric Directe)
La intuïció empírica proporciona una certesa basada en els sentits, facilitant el contrast entre la proposició i el fet (veritat com a correspondència). Aquest és el criteri del sentit comú: la veritat és que el que diem o creiem coincideixi amb fets independents del pensament.
Empírics Indirectes
Inducció
La inducció (segons Mill) és un procés d’inferència de conclusions no necessàries a partir de premisses empíriques. És possible que les premisses siguin vertaderes i la conclusió falsa, tot i que el raonament sigui correcte. Inclou raonaments causals, estadístics, etc.
Utilitat
La utilitat (segons Peirce i James) és un criteri pragmàtic: la veritat depèn de la utilitat, del valor pràctic. Una proposició és vertadera si es poden especificar els passos que la fan efectiva. Per exemple, 'L’aspirina lleva el mal de cap' és vertadera si es compleixen els passos amb el resultat previst.
Consens
El consens (segons Quine) sosté que la veritat depèn de la coincidència en el pensament dels membres d’una comunitat (un acord, una convenció). Depèn de la influència social de certs grups o dels prejudicis del llenguatge o cultura.