El diàleg de Critó: Justícia i obediència en Plató

Plató i el llegat de la filosofia occidental

Plató va ser un filòsof grec nascut a Atenes al voltant de l'any 427 a. C. i mort l'any 347 a. C. És considerat un dels pensadors més influents en la història de la filosofia occidental. El seu llegat filosòfic ha influït en moltes àrees de la cultura, incloent-hi la teologia, la filosofia política, la literatura i les arts.

El context del diàleg de Critó

El diàleg de Critó és un dels diàlegs més famosos que va escriure Plató. La conversa entre Sòcrates i Critó té lloc a la presó d'Atenes, on Sòcrates espera la seva execució. Critó, un dels amics més pròxims de Sòcrates, arriba per a convèncer-lo que escapi de la presó i eviti la seva condemna a mort. També apareix en aquest diàleg un personatge secundari: el guàrdia de la presó que entra a la cel·la de Sòcrates per a informar-lo que aviat serà executat.

Arguments per a l'evasió

Critó presenta diversos arguments per a persuadir Sòcrates que escapi de la condemna a mort. Critó argumenta que:

• La gent el criticarà per no haver fet tot el possible per a salvar el seu amic.
• Seria injust que Sòcrates abandonés els seus fills i seguidors.
• Sòcrates tindria l'oportunitat de continuar ensenyant i filosofant si escapés.

La resposta de Sòcrates: El deure i la llei

No obstant això, Sòcrates es nega a escapar i argumenta que seria injust desobeir la llei i fugir de la seva sentència. També sosté que, en fugir de la presó, estaria danyant la legitimitat de la llei i l'estat de dret. Sòcrates argumenta que, en acceptar la seva sentència, està complint amb el seu deure com a ciutadà d’Atenes i filòsof.

Moralitat, justícia i virtut

El diàleg és una discussió sobre la moralitat i la justícia, i es relacionen aquestes idees amb l'obediència a la llei i l'autoritat de l'estat. La discussió també reflecteix la filosofia de Sòcrates: per a ell, la virtut és l'objectiu més important de la vida i creu que un ha d'actuar de manera justa fins i tot si això resulta en conseqüències negatives.

Anàlisi de cites clau del diàleg

1. L'atzar i la raó (pàg. 81)

Sòcrates: «Tant de bo que la gent pogués produir els mals més grans, per tal que també pogués produir els béns més grans; així estaria bé. Però ara no es pot produir res de les dues coses; car no té capacitat d’actuar ni amb seny ni sense, sinó que fa el que li duu l’atzar.»

Estic d'acord amb la frase que va dir Sòcrates mentre parlava amb Critó, ja que la majoria de les persones fem el bé i el mal sense consciència, per atzar. En la meva opinió, si una persona fa alguna cosa malament però no té la intenció de fer-ho malament, no se la pot castigar de la mateixa manera que a algú que ho faci expressament. Aquí es veu com Sòcrates està preocupat per la gent que actua sense utilitzar la raó.

En aquesta afirmació veiem clarament la perspectiva de l'intel·lectualisme moral, que sosté que per actuar moralment de manera correcta, les persones han de buscar la veritat i el coneixement sobre allò que és correcte i el que no, i que això els portarà a actuar de forma justa. Ningú que coneix el bé farà el mal; la gent, si fa les coses malament, és per ignorància.

2. La qualitat de vida i la maièutica (pàg. 85)

«Val la pena de viure amb un cos inútil i desfet?» Aquesta és una de les qüestions que es presenta davant Critó, i aquest li respon que no. En aquest punt em posiciono d'acord amb ell perquè viure amb un cos inútil o desfet pot causar dolor, pèrdua d'independència, impacte emocional i una falta de sentit de la vida. He triat aquesta cita perquè em sembla interessant, ja que és una pregunta que segueix actualment en la nostra societat sense una resposta exacta; per exemple, la podem relacionar amb el debat de l'eutanàsia.

La maièutica és aplicable en la reflexió sobre aquesta qüestió. A través de preguntes i respostes, busca aconseguir que la persona descobreixi la seva pròpia veritat i arribi a conclusions per si mateixa. A través de la maièutica, es podria arribar a descobrir si val la pena continuar vivint amb aquesta condició o no.

3. La justícia davant la injustícia (pàg. 87)

Sòcrates: «Ni havent rebut la injustícia, cal tornar-s’hi amb la injustícia, com pensa la gent, donat que cal no obrar mai injustament.»

Em sembla interessant el que diu Sòcrates: la justícia és un valor moral que s'ha de practicar en tot moment, independentment de si se'ns ha tractat justament o injustament. Segons ell, tots hem de practicar la justícia en tot moment per així aconseguir una societat més justa.

Personalment, no estic d’acord amb el que diu el filòsof, ja que la venjança pot ser una forma de restaurar l'equilibri moral. Quan una persona és víctima d'una ofensa greu, la venjança pot ser vista com una forma de reparar el dany moral que s'ha causat. Si la persona que ha comès l'ofensa no és castigada, això podria ser vist com una injustícia.

La idea de no respondre a la injustícia amb més injustícia es relaciona amb el racionalisme moral perquè aquesta perspectiva ens recorda que la moralitat està basada en principis universals i en la raó. També es relaciona amb l'anticonvencionalisme, ja que sosté que les normes morals no depenen de la convenció social i que la veritat moral s'ha de buscar a través de la reflexió personal i no en allò que creu la majoria.

4. Intel·ligència i parers justos (pàg. 84)

Sòcrates: «¿Però els parers justos no són els dels homes intel·ligents i els erronis els dels ignorants?»

Aquesta qüestió de Sòcrates no és necessàriament veraç, ja que la justícia no depèn exclusivament de la intel·ligència o el coneixement de la persona que la imparteix. Les persones intel·ligents poden tenir opinions justes o errònies, igual que les persones ignorants. Sota el meu punt de vista, la justícia també implica valors morals i ètics.

Aquesta cita està relacionada amb l'intel·lectualisme moral, un corrent filosòfic que sosté que la moralitat depèn de la raó i que els individus intel·ligents són més capaços de determinar quina és la conducta moralment correcta. Segons aquesta perspectiva, les persones amb major capacitat intel·lectual són més propenses a emetre opinions justes.