Llibertat i Determinisme: Conceptes i Tipus de Llibertat

Tipus de llibertat: externa i interna

Llibertat externa. També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. En canvi, no hi ha llibertat quan, malgrat que m’agradaria manifestar-me, les forces de seguretat m’ho impedeixen.

Llibertat interna. També anomenada llibertat d’elecció. Consisteix en la capacitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada. Per exemple, hi ha llibertat interna si, encara que hagi decidit això, podria haver decidit qualsevol altra cosa; en canvi, no hi ha llibertat interna si la meva decisió és una il·lusió, ja que en realitat em trobo inevitablement inclinat a fer el que faig pel meu caràcter i les circumstàncies que m’envolten.

L'absència de llibertat

Considerem l’existència de llibertat una cosa de sentit comú i, per tant, no acostumem a qüestionar-la. Tanmateix, la convicció que posseïm llibertat no deixa de ser una creença i, per molt sòlida que ens sembli, podem posar-la en dubte.

El determinisme i les seves variants

• Determinisme genètic: S’acostuma a centrar en l’explicació del comportament dels éssers orgànics, en especial dels animals i dels éssers humans. Segons el determinisme genètic, el comportament d’un ésser està determinat pel codi genètic que el defineix: no som res més que la manifestació dels nostres gens, els quals determinen la nostra constitució física, però també el nostre caràcter i les nostres accions concretes. La naturalesa humana és el genoma humà, idèntic en tots nosaltres en el 99,9%.
• Determinisme ambiental: Segons aquesta posició no són els gens els que determinen la nostra conducta, sinó els factors ambientals. Aquests factors poden ser de diversos tipus: socials, culturals, econòmics, familiars... i, fins i tot, factors educacionals i d’aprenentatge: l’educació que he rebut i el que he après són decisius en el meu comportament.
• Determinisme econòmic: Per als qui mantenen aquesta posició, són factors econòmics els que determinen la nostra conducta.
• Determinisme teològic: Defensa l’existència de quelcom que és per damunt de l’ésser humà i que en determina les accions. Tot el que fem està previst i fixat per endavant, sigui per un fat o destí (tal com afirmen els estoics) o bé per una voluntat superior o divina. L’home no és amo dels seus actes, és un titella en mans del fat o la divinitat.

L'existència de la llibertat

Els defensors de la llibertat al·leguen contra els deterministes que aquests han confós el que són factors condicionants amb factors determinants. Així, doncs, fan la distinció següent:

• Factors determinants: Equivalen a les causes de l’acció. El comportament humà es considera conseqüència inevitable de factors que l’ésser humà no controla.
• Factors condicionants: Equivalen als motius de l’acció. El comportament humà està influït per aquests factors externs, però no se’n considera el resultat.