Introducció a la Filosofia Política: Estat i Societat

1.0 Maquiavel (s. XV - XVI)

Inaugura la ciència política des d'una perspectiva historiogràfica: el «mètode científic d'anàlisi dels mecanismes de poder». Era un polític pràctic i va exposar els principis de l'acció política eficaç en la seva obra El príncep.

El punt de partida de Maquiavel és que, sense un lideratge polític, tota societat tendeix al desordre. Maquiavel acabarà dient que un bon líder polític ha de fer una radical distinció entre ètica i política.

1.1 Sociabilitat humana

És la tendència a viure en societat; no tan sols a viure amb altres individus, sinó a fer-se càrrec, en major o menor mesura, d'ells i del grup. Hi ha dos tipus:

• Sociabilitat per interès: Segons Hobbes, l'home és un llop per a l'home, però es veu obligat a ser sociable perquè, si es dissolgués la societat, s'esdevindria una guerra de tots contra tots en la qual no es garantiria la supervivència de ningú.
• Sociabilitat per naturalesa: Segons Aristòtil, l'ésser humà és sociable per naturalesa, ja que tan sols pot desenvolupar les seves facultats i realitzar-se com a persona vivint en societat.

1.2 Concepte d'Estat

L'Estat apareix quan, en les primeres organitzacions humanes, trobem que alguns dels seus membres s'encarreguen de dirigir la vida comunitària dels altres.

Estat modern (segle XVI): una manera nova de poder que requereix una comprensió més precisa. Té tres característiques:

• Poder territorial: Poder a tot el territori que delimiten les seves fronteres i sobre tots els habitants.
• Sobirania: Tota institució dintre de les seves fronteres ha de subordinar-se a l'Estat. Ell no ha de respondre davant ningú.
• Manteniment de l'ordre: Funció principal: assegurar la pau i l'estabilitat garantint el compliment de la llei i protegir els ciutadans d'amenaces estrangeres.

1.3 Necessitat i origen de l'Estat

És necessari l'Estat?

L'anarquisme considera l'Estat un instrument dels poderosos per oprimir el poble i defensa la seva dissolució.

Dues raons que fan imprescindible l'Estat:

1. Sense una institució que tingui el monopoli de la legitimitat de l'ús de la força bruta, no es podria garantir l'estabilitat social.
2. L'Estat es preocupa de l'interès general i el bé comú.

Stuart Mill (pare del liberalisme polític): l'Estat és un mal perquè dicta ordres i prohibeix accions, però és necessari perquè afavoreix la convivència i ens dona seguretat. L'Estat no ha de posar límits a la llibertat individual si no és per evitar que una persona faci mal a una altra.

Teories contractualistes: l'Estat és fruit d'un pacte social. Destaquen:

• Hobbes: l'estat de naturalesa és la guerra de tots contra tots; l'Estat garanteix l'ordre i la pau mitjançant la sobirania absoluta.
• Rousseau: en l'estat de naturalesa els individus són lliures, iguals i bons; és la societat allò que els corromp. El contracte social garanteix les necessitats humanes i el governant s'ha de sotmetre a la voluntat general.

1.4 Les formes de l'Estat

• Estat autoritari: El poder s'exerceix sense límits ni control. No existeix separació de poders. L'absolutisme i el totalitarisme en són les formes principals.
• Estat de dret: El poder polític està sotmès a lleis. La Constitució recull els principis fonamentals i el poder es divideix en legislatiu, executiu i judicial.
• Estat social de dret: L'Estat vetlla pel benestar material i la seguretat econòmica, minimitzant desigualtats. També anomenat Estat del benestar.

1.5 Contractualisme

L'Estat té un caràcter convencional. Les lleis i normes socials són creació humana que pot ser rebutjada o alterada. La teoria del contracte social és una metàfora explicativa per remarcar el caràcter humà de l'Estat: s'ha de concebre l'Estat com si aquest pacte efectivament s'hagués produït.