Filosofia i Ciència en l'Època Hel·lenística

Alexandria i la ciència hel·lenística

Alexandria va ser fundada per Alexandre el Gran i Ptolemeu Sòter se'n va fer càrrec a la seva mort. En aquesta ciutat hi havia un museu i una biblioteca. Els científics eren funcionaris que cobraven per dedicar-se a la investigació de tota mena: astronomia, matemàtiques, física i enginyeria.

Política aristotèlica

Aristòtil creia que l'ésser humà és sociable per naturalesa. Viure amb les altres persones forma part de la nostra condició humana, perquè els éssers humans no som autosuficients, sinó que necessitem integrar-nos en la societat per viure.

Per a Aristòtil, no existeix un sistema polític ideal; qualsevol règim pot ser just si procura el bé comú.

Aristòtil afirmava que alguns éssers humans estan destinats per naturalesa a manar, mentre que uns altres han d'obeir. Aquesta teoria li va servir per justificar l'esclavisme i el domini de l'home sobre la dona com a fets basats en la naturalesa humana.

La filosofia hel·lenística

L'hel·lenisme és l'època històrica que s'obre després de la mort d'Alexandre el Gran, centrada principalment en la reflexió ètica. Els pensadors d'aquesta època van mirar de trobar la millor manera d'assolir la felicitat individual en un context dominat per l'autoritarisme monàrquic.

Les escoles filosòfiques principals que van sorgir en el període hel·lenístic són:

• L'epicureisme
• L'estoïcisme
• L'escepticisme

L'ètica epicúria

L'ètica epicúria és hedonista perquè insisteix en la importància d'obtenir plaer i evitar el dolor. L'ideal de la felicitat, segons Epicur, consisteix en una vida moderada i serena que miri d'aconseguir l'ataràxia:

• Desigs naturals i necessaris: com alimentar-se.
• Desigs naturals però innecessaris: com menjar aliments exquisits.
• Desigs ni necessaris ni naturals: com obtenir riquesa (causen patiment i hi hem de renunciar).

L'escepticisme

Els filòsofs escèptics negaven la possibilitat de pronunciar judicis veritables. L'escepticisme proposa suspendre el nostre judici per evitar pronunciar-nos de manera categòrica. Malgrat que no facilita el desenvolupament acumulatiu del coneixement, afavoreix una actitud oberta i tolerant envers les escoles escèptiques, fundades per Pirro, es caracteritzen per negar la possibilitat d'accedir directament a la realitat autèntica.

Pensament polític d'Aristòtil

Aristòtil va arribar a la conclusió que tots els governs podien dividir-se en dos grans grups segons si busquen el bé comú o el bé particular:

• Bé comú: com la democràcia.
• Bé particular: com la tirania.

A diferència de Plató, Aristòtil no creia que es pogués determinar una forma ideal de govern amb validesa general. Caldria estudiar les particularitats del territori, l'economia i la societat.

L'ètica estoica

Segons els estoics, hi ha una llei natural que regula el funcionament de totes les coses. L'ètica estoica insisteix en la importància de viure d'acord amb aquesta llei natural, acceptant amb serenitat i apatia (actitud d'acceptació) allò que el destí ens ofereixi.

La ciència hel·lenística

Durant el període hel·lenístic, Alexandria va esdevenir un centre important per a la investigació científica. En aquesta ciutat van desenvolupar els seus treballs personatges tan importants com Euclides, Apol·loni i Aristarc.