Fonts del Dret a Espanya: Llei, Costum, Principis i Jurisprudència

Tots aquells àmbits que contribueixen a crear l'ordenament jurídic.

Les fonts del dret a l'Estat espanyol són la llei, el costum, els principis generals del dret i la jurisprudència (sentències i opinions dels jutges que emeten en les seves sentències). Són àmbits des dels quals es creen normes aplicables i que formen l'ordenament jurídic espanyol. La justícia o la igualtat són principis del dret per ser considerat legítim. La llei sempre és necessària en el dret. La llei ho regula tot, tots els àmbits de les relacions humanes estan regulades per la llei i el dret.

La llei sempre se sap quin és l'origen d'aquesta llei i sempre se sap quin va ser l'òrgan que la va crear. Ha de ser un òrgan regulat. L'aplicació de la llei sempre ha de regular casos generals i no específics. En una llei mai hi han d'existir noms de persones concretes. Una llei està en vigència fins que és derogada per una altra llei.

Sorgeix de forma esporàdica i té una procedència incerta, sorgeix de la societat. És una cosa que s'ha fet sempre i s'ha acabat acceptant i mentre tingui eficàcia i resolgui situacions segueix vigent. Una cosa que sempre s'ha fet així, té eficàcia i resol problemes. Fa referència a actes concrets i persones concretes, el seu origen no és escrit. La seva vigència no es pot determinar però quan entren en desús moren. En algunes societats el costum té molta força perquè l'ordenament jurídic no s'ha desenvolupat.

El dret ha de ser just, eficaç, ha de resoldre problemes i ha de ser igualitari. Són aquells principis que la societat considera perquè el dret sigui just. No ha de complicar, ha de resoldre. Ha de ser ètic i lògic, la societat ha d'entendre les resolucions de la justícia. S'apliquen quan no hi ha cap llei ni costum.

És l'opinió dels jutges quan estan argumentant les sentències, els arguments que utilitzen és la veu dels jutges. Aquesta opinió està inclosa en les seves sentències. Poden ajudar a veure clar a un altre jutge a resoldre una altra sentència. Els jutges estan molt més restringits i només poden actuar segons els codis (continental europeu), en el model anglosaxó els jutges tenen més llibertat en les seves sentències.

Norma superior de la legislació espanyola com a font de dret. És la norma suprema, té una vinculació directe amb els ciutadans i els poders públics.

Té una eficàcia directe, allò que diu afecta directament als ciutadans, qualsevol cosa en contra la Constitució no té vigència.

És una norma i està articulada, no és un manifest ni una declaració, és normatiu i d'obligat compliment.

Tot el que està en contra de la Constitució s'ha de derogar, i tot lo anterior també. Per tant, té una eficàcia derogatòria.

És una norma de normes, no pot haver res per sobre la Constitució (supremacia constitucional).