La Llírica Noucentista de Josep Carner: Definició i Anàlisi

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,57 KB

Definició de la Lírica Poètica Noucentista

L'obra de Josep Carner (1884-1970), a partir de l'any 1900, fa aportacions importants al moviment noucentista. La seva feina té a veure amb la creació d'espais idíl·lics, una opció optimista de la realitat complexa. La contribució de la poesia a la possible materialització d'una Catalunya ideal és bàsica. El poeta, en aquest sentit, no és un ideòleg ni un polític, però té un paper rellevant en el foment d'un cert estat d'ànim i d'unes veritats imaginatives que ajudin a construir un país que cregui en les seves possibilitats com a col·lectiu. «Nosaltres som els constructors dels pobles», dirà Carner amb tot l'entusiasme. Això no treu que el poeta participi i cregui en el projecte polític de Prat de la Riba, però és molt conscient de quina ha de ser la seva activitat poètica: ha de crear aquests ensomnis necessaris i, també, ha de treballar intensament per la dignificació de la llengua catalana, l'instrument imprescindible perquè l'escriptor pugui contribuir a l'elevació de la realitat per mitjà de la literatura. Per a Carner, dignitat de la llengua i dignitat literària estan necessàriament aparellades.

Un dels aspectes essencials de la concepció artística de Josep Carner és la creació d'un estil noble, refinat, cada vegada més irònic, que busca la precisió i l'exactitud; allunyat dels vulgarismes del «català que ara es parla» com de les expressions contundents i pintoresques de determinada literatura modernista. Carner se sentia orgullós d'haver col·laborat com a «primer ministerial de l'obra de Pompeu Fabra». Es posarà al servei de la normativització i normalització de la llengua catalana des de l'Institut d'Estudis Catalans, sobretot amb l'aportació definitiva de la seva obra, que, en moltes ocasions, és un camp de proves per a solucions lingüístiques noves, aspecte que explica la predilecció pels jocs verbals en la seva literatura.

Un llibre com Els fruits saborosos (1906) estableix una concepció poètica que té un gran ressò en els àmbits literaris i que, alhora, s'identifica amb el projecte polític i cultural noucentista. Per això, sota el pretext doble dels diferents fruits i d'una reflexió sobre el pas del temps, es reforça la valoració d'un conjunt d'elements morals que podrien sintonitzar amb la mentalitat de la burgesia: el seny, la previsió i, de la naturalesa, la serenitat, el control de les situacions, la família, el goig davant de la contemplació de les petites coses o la capacitat d'aprofitar les circumstàncies.