El pensament de Descartes: Dualisme, Mecanisme i Moral

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,25 KB

Relació entre pensament i matèria

Descartes és conscient que l'ànima immaterial està influenciada pel cos material i, al contrari, el cos per l'ànima. D'alguna manera, ànima i cos formen una unitat; fins i tot Descartes tracta d'esbrinar el punt d'interacció entre els dos, que segons ell seria una petita glàndula situada en el centre del cervell: la glàndula pineal. En aquest aspecte, existeix una relació amb Plató, ja que ambdós coincideixen que l'home està format per cos i ànima.

El mecanisme cartesià

Segons Descartes, el món físic es caracteritza pel mecanisme; és a dir, tot és explicable per una sèrie d'estructures físiques i, per entendre la realitat, és necessari analitzar les seves parts. El mecanisme és una teoria que ha ajudat molt al progrés de la ciència.

Descartes fins i tot ho aplicava a la biologia, parlant dels animals màquina. La idea seria que, per estudiar un animal, cal descriure com és físicament mitjançant la seva dissecció. Descartes, a més, és el creador de la geometria analítica i aspirava a matematitzar l'univers material. Aquest ideal se situa en la línia de pensament dels pitagòrics i Galileu, per a qui la clau per comprendre l'univers és la matemàtica, passant d'una física qualitativa a una física quantitativa.

La moral cartesiana

Descartes destaca per la seva teoria del coneixement i no tant per la seva ètica. Tot i que l'ètica no està fonamentada racionalment, és inevitable tenir una certa moral provisional que, de fet, acabarà sent definitiva. Mentre està en el procés de dubte, ha de seguir vivint i, per tant, necessita unes normes morals que es concreten en quatre punts:

  • 1. Obeir les lleis i costums del país, sent moderat en les seves opinions.
  • 2. Fermesa i decisió en les accions, tenint coratge i sent coherent.
  • 3. Autodomini: control d'un mateix per poder acceptar tots els esdeveniments de la vida, tant si són negatius com positius.
  • 4. Actuar tenint en compte la raó en tots els aspectes de la vida, seguint sempre la raó i deixant de banda les passions.