Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Oposición

Ordenar por
Materia
Nivel

El Valor de la Filosofia: Incertesa i Creixement

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,33 KB

1. Ètica i Filosofia (Savater)

La filosofia busca un pes racional veritable per a les nostres vides, més enllà de l'acumulació i la producció. Aquest és un exemple de la connexió entre ètica i filosofia. La filosofia planteja les preguntes fonamentals de l'ètica, sabent que no hi ha respostes definitives, sinó una contínua indagació que dona sabor a la vida.

2. Filosofia i Democràcia (Savater)

Filosofar, conversar i discutir requereix igualtat. Aquest hàbit va néixer a Grècia juntament amb la democràcia. Enraonar exigeix la universalitat de la raó, sense excloure ningú del diàleg. La raó, per tant, precedeix i desafia els sistemes socials desiguals, buscant la veritable comunitat de tots els éssers pensants. Filosofar... Continuar leyendo "El Valor de la Filosofia: Incertesa i Creixement" »

Deontología y Ética Profesional: Conceptos Esenciales y Marco Legal

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 5,45 KB

Este documento aborda preguntas fundamentales sobre la deontología, la moral y el ejercicio profesional, ofreciendo una visión clara de sus principios y aplicaciones.

1. ¿Cuál es la necesidad del estudio de la deontología?

Es necesario estudiar deontología, ya que esta disciplina se integra por los deberes y códigos de conducta profesionales, diferenciándose de la moral. Su comprensión es crucial para el ejercicio ético de cualquier profesión.

2. Breve reseña sobre la historia de la moral

Toda sociedad posee un conjunto de conductas que rigen el comportamiento de sus miembros. Por ejemplo, en Occidente, la religión ha sido una parte importante en la configuración de la moral, manifestándose en el judaísmo y el cristianismo. En Oriente,... Continuar leyendo "Deontología y Ética Profesional: Conceptos Esenciales y Marco Legal" »

Anàlisi de l'Ètica, el Cosmos i la Ciència: Relativisme, Big Bang i Més

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,65 KB

El formalisme ètic Crítica a les ètiques materials i heterònomes

Kant denomina les ètiques anteriors a ell “ètiques materials de béns” perquè indiquen quina és la matèria, el contingut d’allò bo, i també “ètiques heterònomes” perquè identifiquen allò moralment bo. Les critica perquè, si tingués raó:

  • La voluntat seria heterònoma i no autònoma: els éssers humans seríem incapaços de donar-nos els nostres propis fins.
  • Només considerarien com a deures morals aquells que ens ajudessin a assolir aquest fi ja donat. Els deures només obligarien de forma condicionada al fi.

La consciència moral: imperatiu categòric

Anomenem imperatius les ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altra.

HIPOTÈTICS

  • Obliguen
... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Ètica, el Cosmos i la Ciència: Relativisme, Big Bang i Més" »

Filosofia Medieval Cristiana i Renaixement: Breu Història

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

Filosofia Medieval Cristiana (S.4ac-S.14dc)

S'ocupa de justificar el cristianisme fent filosofia.
-San Agustí (s.IV) representant 1a meitat filo medieval cristina-Patristica -Santo Tomás (s.XIII) representant 2a meitat filo medie crist-Escolástica Dogma-Conjunt de creences bàsiques
·Crisis (s.XIV)-Guillem d'Occam (Entra en crisis amb la seva filo pq per ell hi ha una separació radical del terreny de la filo i el d la religió. Ni la fé de la religió serveix per conèixer la naturalesa ni la raó serveix per aclarir els continguts de la fe)

Renaixement (s.XV-s.XVI)

-Tornen a la cultura clàssica -Antropocentrisme (l'home és el centre de tot)
·Maquivel-Filosofia política: "El Príncep" "El fi justifica els mitjans" arribar al poder. En l'
... Continuar leyendo "Filosofia Medieval Cristiana i Renaixement: Breu Història" »

La relació entre l'art i la comprensió del món

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,24 KB

Arguments a favor que l'art millora la comprensió del món:

  • La obra d'art com a producte social:

    La obra d'art és un signe d'una societat, cultura i història, revelant informació sobre l'home i la seva relació amb la realitat.

  • El art com a producte individual:

    L'autor deixa la seva empremta vital, revelant la seva realitat personal.

  • Les tradicions estètiques:

    Cada tradició estètica ofereix una comprensió única de l'estètica i la seva relació amb l'ètica, enriquint la nostra visió del món.

  • La vida humana i l'art:

    La vida humana és singular i només es pot expressar a través de l'art, no de la ciència.

Arguments en contra que l'art millora la comprensió del món:

  • La realitat i el coneixement:

    La realitat és descrita per la ciència,

... Continuar leyendo "La relació entre l'art i la comprensió del món" »

Pensamiento Ilustrado: Voltaire, Montesquieu y Rousseau

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,41 KB

Voltaire

Su filosofía se inclinaba a la defensa de los derechos del hombre, para seguir los dictados de su razón, siempre que con ello no se perturbara el orden social.

Postuló que el hombre debía seguir sus propias ideas y opiniones con respecto a la religión y a la práctica de la misma. Creía en el deísmo o religión natural, según la cual Dios es el creador del Universo.

Ideas de Voltaire acerca de la sociedad

  • Es absolutamente necesaria una reforma profunda de la sociedad que asegure la libertad y el bienestar del pueblo.
  • Crear un sistema parlamentario que limite los poderes del Rey.
  • Establecer un sistema de impuestos racional que no arruine a la gente.
  • Liberar la economía: Que se reconozca el trabajo bien hecho.

Montesquieu y sus ideas

... Continuar leyendo "Pensamiento Ilustrado: Voltaire, Montesquieu y Rousseau" »

Descartes vs. Nietzsche: Comparativa de sus Filosofías sobre la Realidad, el Alma y Dios

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 2,82 KB

Relación Descartes-Nietzsche

El racionalista Descartes, figura central de la corriente filosófica occidental, es objeto de una dura crítica por parte de Nietzsche, quien lo considera nihilista y decadente. Nietzsche cuestiona la ontología y la teoría del conocimiento tradicionales, que considera erróneas.

Ontología Cartesiana vs. Perspectiva Nietzscheana

La ontología cartesiana postula la existencia de tres sustancias: el alma, el mundo físico y Dios. Nietzsche, en cambio, niega la existencia de "sustancias" como realidades permanentes. Para él, el mundo físico es la única realidad, caracterizada por el cambio constante y no reducible a lo cuantificable. El alma y Dios son, según Nietzsche, meras ficciones racionales.

El Alma y el

... Continuar leyendo "Descartes vs. Nietzsche: Comparativa de sus Filosofías sobre la Realidad, el Alma y Dios" »

Modernidad, Tiempo y Actualidad: Perspectivas Filosóficas Clave

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 2,71 KB

1.1. El interés moderno por el tiempo y la actualidad

  • Hegel escribió: La lectura del periódico matutino es una especie de oración matinal realista.
  • Se recalca la conciencia de la temporalidad de los modernos.
  • El hombre moderno quiere comenzar el día bien informado de lo que acontece.
  • Nuestra existencia se articula temporalmente.
  • Nuestra condición de seres vivientes está afectada por la temporalidad.
  • La modernidad lleva esta conciencia temporal al primer plano.
  • La ambición principal es querer estar al día, contar todo aquello importante.
  • El mundo moderno vive instalado en una filosofía de la representación, porque nos cuesta distinguir entre virtualidad y realidad.
  • La noticia puede ser insufrible; el lector siempre puede tranquilizar su conciencia
... Continuar leyendo "Modernidad, Tiempo y Actualidad: Perspectivas Filosóficas Clave" »

El Empirismo de Hume: Comprendiendo la Razón y la Moralidad

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,74 KB

Hume pone su estudio en:

  • La razón como instrumento de análisis frente a la autoridad y la tradición.
  • El ser humano es objeto de una consideración práctica desde la moral y la política.
  • La naturaleza se estudia desde una cultura científica frente a la anterior visión religiosa.

Características del Empirismo

Firmaron que el conocimiento procede de la experiencia de los sentidos y que, más allá de dicha experiencia, el conocimiento no tiene validez.

  • Experiencia es el fundamento del conocimiento.
  • Autonomía de la experiencia.
  • El sujeto es secundario.
  • La propia experiencia es el límite.
  • No existen ideas innatas.
  • Niega la razón como criterio de certeza.

El Conocimiento en Hume

La filosofía debe tener un doble objetivo:

  • Conocer el sentido de la naturaleza
... Continuar leyendo "El Empirismo de Hume: Comprendiendo la Razón y la Moralidad" »

Teoria de les Idees de Locke: Empirisme i Crítica a Plató

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB

Teoria de les Idees

Les idees són elements bàsics del coneixement. Són l'origen, el fonament i la limitació dels nostres coneixements. En la limitació idealista tenim la ment activa i la passiva, i les idees simples i complexes. La ment, en principi, és buida: les idees simples són captades pels sentits i després la ment crea idees complexes. No pot explicar-nos com arriben a la ment, la seva naturalesa, la relació... Hi ha dos estats de la ment: el passiu de la consciència (recepció de les idees simples, el subjecte no aporta res) i l'estat actiu de la consciència (davant les idees complexes, no tot el coneixement deriva de l'experiència). Gràcies a l'enteniment obtenim idees complexes. A partir d'aquesta matèria primera constituïda
... Continuar leyendo "Teoria de les Idees de Locke: Empirisme i Crítica a Plató" »