Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Oposición

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme

El Raonament Humà i la Forquilla de Hume

L'ésser humà, a més de percebre, raona i construeix frases. Si considerem les diverses proposicions amb què la ment expressa la veritat, observem dues classes:

• Aquelles la veritat de les quals consisteix en relacions d'idees.
• Aquelles la veritat de les quals és una qüestió de fet.

Aquestes dues classes de veritats constitueixen la denominada "forquilla de Hume": tota proposició o és necessària o contingent. Hi ha coses que són veritat en virtut de les idees que pensem, i d'aquestes hi ha veritable coneixement o ciència, que s'obté per intuïció o demostració. És el món de la veritat matemàtica o lògica.

En canvi, en tot el que es refereix a l'existència... Continuar leyendo "Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume" »

Lógica y Razonamiento según Copi

Según el epistemólogo estadounidense Copi, la lógica racional se compone de la ciencia y la filosofía. Consideraba que lo lógico es una forma de razonamiento expresada en una sucesión de oraciones o enunciados con una conexión lógica-argumental, lo que remite al lenguaje.

Copi plantea que en el campo científico existen varios tipos de razonamiento, entre los que destacan:

Razonamiento Deductivo

Este tipo de razonamiento va de lo general a lo particular, partiendo de un enunciado general y utilizando la base empírica para llegar a la teoría. Un ejemplo clásico es:

• Premisa 1: Todos los seres humanos son mortales.
• Premisa 2: Sócrates es un ser humano.
• Conclusión (se desprende lógica y necesariamente de

1. Bizitza eta Moralaren Osagaiak

1.1. Balioak

Balioak gu gugan edo pertsonengan erakargarri egiten zaizkigun ezaugarriak dira, eta funtzio garrantzitsua betetzen dute gure identitatea zaintzen. Balio mota asko daude, adibidez: balio estetikoak, balio ekonomikoak, bizi-balioak, balio intelektualak, balio erlijiosoak eta balio militarrak. Garrantzi berezia duten balio mota batzuk daude: balio moralak. Balio moralen ezaugarriak:

• Balio moralak, gure bizitzan txerta ditzakegun eta txerta behar ditugun balioak dira. Beste balio batzuk ez bezala, balio moralak denok geureganatu ditzakegu behar beste saiatuz gero.
• Balio moralak pertsonalak dira ezinbestean.

1.2. Bertuteak

Filosofo klasikoek, bertutea, ongira bideratzen duten ohitura eta jarrera multzoari... Continuar leyendo "Bizitza eta Moralaren Osagaiak: Balioak, Bertuteak eta Askatasuna" »

Dogmatismoa

Dogmatismoaren arabera, egia ziurtasunez ezagut daiteke, hau da, egi finkoa. Dogmatismoaren aldekoak esaten dute badirela ziurtasun osoz lor ditzakegun printzipio elemental batzuk, eta oinarri sendoa izan daitezkeela jakintzarako. (Deskartes, Leibnizek eta Wolffek)

Perspektibismoa

Perspektibismoaren arabera, egia ikuspuntu jakin batetik soilik hauteman daiteke. Egia aldakorra da (pertsonen, uneen eta lekuen arabera). Filosofoen ikuspegitik egia, izan, bada, baina perspektiba jakin batetik soilik ikus daiteke, eta horrek baldintzatzen du egia hautemateko dugun modua. (Ortega eta Gasseten iritziz, posible da errealitatea hautematea, gure ingurubar berezitik abiatuta.

Erlatibismoa eta Subjektibismoa

Erlatibismo deritzo egia unibertsalak... Continuar leyendo "Filosofia: Dogmatismoa, Perspektibismoa, Erlatibismoa, Eszeptizmoa, Kritizismoa, Pragmatismoa, Koherentzia, Egokitasuna, Ebidentzia, Adostasuna" »

Teoria de les Idees de Plató

1. Metafísica

Per explicar la realitat, no és suficient referir-se a causes materials o físiques, sinó que cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (que existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees.

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons:

• El món perfecte i perenne de les idees, que constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible).
• El món imperfecte i canviant

1.1. Concepto e Historia del Derecho

Historia

Comienza en el momento de la escritura y se basa en el estudio de las sociedades humanas que han existido. La Historia nos permite analizar y explicar el pasado (económico, social, político, jurídico, religioso…) y construir el futuro.

Base de la Historia del Derecho:

La relación entre Historia e Historia del Derecho cambia según las distintas corrientes doctrinales (criticismo, idealismo, historicismo, materialismo, escuela de los Anales…).

Derecho

Ordenación vinculante de la vida social. Conjunto de normas con fuerza vinculante, no contradictorias, con vigencia y efectividad permanentes y aplicación uniforme. Las normas tienen un carácter coactivo (García Gallo; Tomás y Valiente).

El derecho... Continuar leyendo "Historia del Derecho: Concepto, Evolución y Naturaleza" »

MITES: relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos protagonitzats per éssers sobrenaturals.

METAFÍSICA: branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'extracció que transcendeix al de qualsevol altra disciplina.

LÒGICA: estudi de sistemes de raonament que un ésser racional utilitza per raonar.

EPISTEMOLOGIA: s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

ÈTICA: branca de la filosofia que estudia la naturalesa del bon comportament.

ESTÈTICA: doctrina de la filosofia de la bellesa i l'art.

OPINIÓ: idea subjectiva sobre la realitat que suposa un coneixement veritable.

CREENÇA: judici de valor no lògic ni raonat que es percep com a realitat.

CONEIXEMENT: dades, conceptes i pràctiques al... Continuar leyendo "Mites i disciplines filosòfiques" »

Características de los Líderes de Opinión

Características de los Líderes de Opinión:

• Credibilidad: Un líder de opinión debe ser creíble. La competencia y el carisma son dos variables clave que evalúan la credibilidad. Para ser un líder, es esencial tener más información y ser más competente en el tema sobre el cual se busca influir. Sin embargo, esta competencia solo puede ser evaluada en función del seguidor del líder, ya que la percepción de competencia puede variar entre individuos. Esto se relaciona con la función latente de los líderes: aquellas personas que aparecen en los medios de comunicación y jerarquizan la sociedad, estableciendo normas y guiando a sus seguidores.
• Es difícil medir el carisma de un líder, ya que

Platón (427-347 a. C.)

Nace en Atenas en el seno de una familia aristocrática. A los veinte años conoce a Sócrates y fue su discípulo hasta la muerte de este. A los sesenta años fundó en Atenas la "Academia".

Problema de la Realidad: La Teoría de las Ideas

Platón hace una distinción fundamental entre dos mundos: el mundo sensible y el mundo de las ideas.

• El mundo sensible es el terrenal y material, compuesto por los seres que son solo una copia de las ideas.
• Las ideas son la esencia, la verdadera realidad de las cosas.

Así, el mundo real y verdadero es el mundo de las ideas, y el mundo material es solo una copia. La relación entre ambos mundos se explica con la Teoría de la Participación. Los seres sensibles no son más que la realización... Continuar leyendo "Las Ideas Fundamentales de Platón: Filosofía, Ética y Política" »