Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Otros cursos

Las Teorías Contractualistas: Rousseau, Hobbes y Locke

La filosofía política ha sido profundamente moldeada por las teorías contractualistas, que postulan que la sociedad y el Estado surgen de un acuerdo implícito o explícito entre los individuos. Entre los pensadores más influyentes de esta corriente se encuentran Jean-Jacques Rousseau, John Locke y Thomas Hobbes.

La teoría de Rousseau, al igual que las de Locke y Hobbes, es fundamentalmente contractualista. Contempla al hombre como un ser que, si bien no es social por naturaleza, por necesidad decide formar una sociedad mediante un pacto social.

Rousseau: Crítica a la Civilización y el Retorno al Estado Natural

Objetivo de su Pensamiento

El pensamiento de Rousseau se centra en una crítica

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

Principi d'Utilitat

Les accions han de promoure la màxima felicitat per al màxim nombre d'individus.

Hedonisme Universalista

Cerca de la felicitat com a fi suprem.

Avaluació d'una Acció

• Conseqüencialisme: Considerar les conseqüències i com afecten els interessos de les persones implicades.
• Empirisme: Observar si l'acció augmenta el plaer o disminueix el dolor (o el contrari per considerar-la dolenta).

Mitjans per a la Felicitat

• Fama
• Luxe
• Poder
• Diner
• Virtut

Com Demostrar que la Felicitat és l'Única Finalitat?

Mitjançant la pràctica de l'autoconsciència i l'autoobservació, assistides per l'observació dels altres.

Sufragi General

Persones que han experimentat tots dos tipus de plaers (superiors i inferiors).

Plaers

Realisme i idealisme

Realisme: La realitat existeix independentment de la ment. El món és tal com és encara que ningú el percebi. El coneixement és descobrir aquesta realitat.

Idealisme: La realitat depèn del pensament. El món només existeix tal com el percebem o el pensem. Sense un subjecte pensant, no hi ha món.

Arkhé i concepcions de la realitat

Arkhé: És el principi fonamental comú que explica tot el que existeix. Els primers filòsofs grecs buscaven aquest element originari.

Monisme: Tot està format per una sola substància (material o espiritual). Només hi ha un principi últim de la realitat.

Pluralisme: Hi ha diversos elements que formen la realitat. No es pot explicar tot a partir d’un sol principi.

Materialisme i espiritualisme

Materialisme:

La Pena Capital en Santo Tomás de Aquino: Un Debate Histórico y Ético

La postura de Santo Tomás de Aquino sobre la pena de muerte ha sido objeto de debate a lo largo de los siglos. En su obra fundamental, la “Suma Teológica”, Santo Tomás aborda este tema, ofreciendo argumentos que, en su contexto histórico, buscaban armonizar la justicia con el bien común. En esta disertación, se sostiene que, aunque Santo Tomás consideraba la pena de muerte moralmente aceptable bajo ciertas condiciones específicas, es esencial reevaluar su postura a la luz de los desarrollos éticos y teológicos contemporáneos.

La Justificación Tomista de la Pena de Muerte

Santo Tomás de Aquino sostenía que la pena de muerte podía ser legítima cuando era... Continuar leyendo "La Pena Capital en Santo Tomás de Aquino: Perspectivas Históricas y Éticas Actuales" »

El Mite del Carro Alat: Naturalesa de l'Ànima

El mite del carro alat, presentat per Plató al diàleg "Fedre", és una poderosa al·legoria que descriu la naturalesa de l'ànima humana i els seus conflictes interns. Aquesta imatge metafòrica ens ofereix una explicació profunda sobre la lluita entre les forces racionals i irracionals dins de cadascú, i serveix com a guia per entendre el camí cap al coneixement i la virtut. A través d'aquesta al·legoria, Plató explora com els humans poden assolir l'harmonia interna i el propòsit transcendental de l'ànima.

Components de l'Ànima segons Plató

Segons Plató, l'ànima és com un carro alat conduït per un auriga (el conductor) i tirat per dos cavalls amb naturaleses oposades:

• L'auriga: Representa

La Veritat: Entre Convenció Social i Realitat Objectiva

La Veritat com a Construcció Social

Què és, doncs, la veritat? El present text, d'una banda, explica que allò que es considera veritat depèn de convencions i interessos imposats per la societat. No obstant això, d'altra banda, argumenta que no som conscients d'això i que acceptem una mena d'obligació moral cap a la veritat que, en realitat, respon només a les necessitats de l'ordre social. Aquesta acceptació passiva pot portar a una limitació de la nostra capacitat per qüestionar i desafiar les veritats establertes.

Conceptes Clau: Metàfora i Propensió Moral

• Metàfora: Usar una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra.
• Propensió moral cap a la veritat:

La Filosofia de Kant: Introducció al seu Pensament

Tipus de Judicis i Coneixement

Kant distingeix entre diferents tipus de judicis:

• Judicis analítics: El predicat ja està inclòs en el subjecte; la seva negació és impossible (ex:"El triangle té tres costat").
• Judicis sintètics: Amplien informació i la seva negació és possible (ex:"La taula és de fust").

També diferencia segons l'origen del coneixement:

• A priori: Són universals i necessaris, no depenen de l'experiència.
• A posteriori: Són contingents i depenen de l'experiència.

Un judici científic, per a Kant, ha de ser sintètic (perquè amplia coneixement) i a priori (perquè és universal i necessari). El coneixement té un caràcter empíric, relacionat amb els elements transcendentals.... Continuar leyendo "Filosofia de Kant: Epistemologia i Ètica del Deure" »

Características del Conocimiento Filosófico

• Argumentativo y Reflexivo: No se conforma con la mera ocurrencia de los hechos. Busca las razones detrás de ellos, fomentando el debate mediante el diálogo.
• Analítico y Crítico: Cuestiona los conocimientos habituales y busca clarificar y definir mejor los conceptos empleados.
• Radical: Busca una verdad profunda y fundamental, yendo más allá de las apariencias.
• Integrador: Pretende entender el mundo y la vida humana en su totalidad, abarcando preguntas que otras ciencias no pueden responder.
• Abierto: Busca el sentido individual y colectivo de nuestras vidas, en una reflexión inacabada y constante.
• Práctico: Está vinculado a la moral y a la política, apostando por una forma de vida específica.

Política

Hannah Arendt busca en El fin de la teoría política salvaguardar la acción política y el mundo, inspirándose en momentos históricos de esplendor como el ágora griega y las revoluciones. Aboga por una democracia participativa basada en la pluralidad de perspectivas, donde todas las opiniones son consideradas válidas. La acción política, definida como el diálogo pacífico y la creación conjunta, es esencial para la libertad humana, según Arendt, excluyendo la violencia como parte de esta.

Arendt retoma la noción de "principio" de Montesquieu, llamado "espíritu adecuado", que impulsa a los actores políticos a ejemplificar pasiones y ejercer sus capacidades políticas. Aunque algunas interpretaciones sugieren la exageración... Continuar leyendo "Pensamiento de Hannah Arendt: Política, Mundo y el Mal" »

El Problema del Conocimiento de los Hechos Futuros

Debido a la aplicación del criterio para determinar la verdad de una idea, nuestro conocimiento de los hechos queda limitado a nuestras impresiones actuales y a nuestros recuerdos. Sin embargo, no puede haber conocimiento de hechos futuros puesto que no podemos tener impresiones ni recuerdos del futuro. Entonces, ¿cómo podemos estar seguros de que en el futuro tendremos la impresión del sol o la certeza de que el pan nos alimentará?

La idea de causa es la base de todas las inferencias acerca de hechos que no tenemos impresión actual. Esperamos que a las mismas o semejantes causas les correspondan los mismos efectos, de tal manera que establecemos una conexión de necesidad entre la impresión... Continuar leyendo "Análisis de la Causalidad y la Sustancia en la Filosofía de Hume" »