Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Autors de la literatura medieval catalana

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1419)

Frare dominicà, famós com a orador i taumaturg. Va predicar per tot Europa i va participar el 1412 en el Compromís de Casp en favor de Ferran d'Antequera. Conservem bona part dels seus sermons gràcies als reportadors o taquígrafs que l'acompanyaven i que intentaven reproduir al peu de la lletra les paraules del predicador. Parlava per a grans multituds que el seguien allà on anava, normalment per un període limitat de temps, per raons diverses.

Característiques dels seus sermons:

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• L'escenificació i la gesticulació de part dels seus discursos, ja que predicava en llocs on es parlaven altres idiomes.
• Vulgarització

Mercè Rodoreda: la novel·la psicològica

L'obra novel·lística i contística d'aquesta autora permet observar dues línies creatives: l'anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic. La psicològica centra l'interès en l'escorcoll de l'ànima dels personatges. Hi pertanyen novel·les com Aloma o Mirall trencat i contes com Vint-i-dos contes.

La novel·la psicològica al segle XX

El segle XX és el segle en què l'anomenada novel·la psicològica té un major prestigi. Es tracta d'un tipus de narrativa basada en l'anàlisi dels sentiments dels protagonistes a través dels records que els provoquen els objectes i les sensacions. Aquest plantejament novel·lístic implica grans innovacions:

• El desplaçament del narrador, que tendeix a intervenir

Enric Valor: el autor valenciano de la posguerra

Enric Valor es el autor más importante de la narrativa valenciana de la posguerra. Ha contribuido a la recuperación y normalización del valenciano con libros como La flexió verbal y Millorem el llenguatge.

Como rondallista, recopiló 36 rondalles de gran valor cultural.

Características de su obra literaria

La obra literaria de Valor se caracteriza por una gran riqueza léxica y una frase elegante. Sus obras narran la vida social del sur de la Comunitat Valenciana desde finales del siglo XIX hasta la derrota de la Guerra Civil, y describen la naturaleza de manera realista.

Buena parte de su obra sirve de testimonio de un mundo rural y de montaña que está a punto de desaparecer. Utiliza un narrador

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va estar vinculat a Gandia, Beniarjó i València. Era d'una família de la petita noblesa valenciana: fill del poeta Pere Marc i nebot de Jaume Marc. Va participar en la campanya militar d'Alfons el Magnànim a Itàlia i fou recompensat amb terres i privilegis. Es va casar amb Isabel Martorell; després de la mort d'aquesta es va veure involucrat en diversos plets i va contreure matrimoni amb Joana Escorna.

De l'obra d'Ausiàs Marc es conserven 128 poemes, dividits per temàtiques:

Cants d'amor

Marc teoritza sobre l'amor i considera diferents classes d'amor:

• Amor sensual: dominat pel desig.
• Amor fi: de caràcter espiritual.
• Amor venal: que respon als interessos quotidians.

Cants de mort

Es planya de la mort de l'estimada i...

El teatre modernista

El teatre serveix als modernistes com a plataforma pública per comunicar les seves idees, però també és un lloc ideal per posar a prova el seu concepte d'art total, un art sorgit de la síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia i pintura.

• Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana, a més de ser novel·listes o poetes, van ser també excel·lents dramaturgs.

El teatre naturalista

El teatre modernista representà una renovació important respecte al teatre que es feia durant la Renaixença gràcies a la influència de dos grans autors europeus: Henrik Ibsen (1829-1906) i August Strindberg (1849-1912), les obres dels quals foren representades a Barcelona...

El teatre català i valencià contemporani

Als finals dels anys seixanta i, sobretot, als setanta, diversos grups de teatre van renovar el panorama teatral amb conceptes dramàtics alternatius que insistien més en l'espectacle, en els muntatges, i bandejaven el text d'autor, a favor d'una creació col·lectiva. Es substituí l'espai escènic tradicional, a la italiana, per un espai polivalent, i s'introduïen noves tècniques dramàtiques, que incloïen el mim, la mescla de gèneres, els decorats simbòlics o la manca d'aquests, la provocació al públic, etc.

En definitiva, el nostre panorama teatral del final del segle XX i començament del XXI es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme. La nòmina d'autors i grups teatrals en actiu...

Les Quatre Grans Cròniques: La història era una manera de justificar la política d'un monarca, d'infondre l'orgull nacional entre la població. La historiografia es componia d'elements religiosos, èpics i cavallerescos. Els primers textos historiogràfics foren traduccions del llatí. Durant els segles XIII i XIV cal destacar les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III. Aquestes cròniques, escrites en prosa, fomenten el patriotisme, exalten l'esperit nacional al voltant d'uns herois, justifiquen la política dels reis d'Aragó i ofereixen una visió providencialista de la història.

Llibre dels feits o Crònica de Jaume I, el Conqueridor

11

Fins als anys 50 el teatre va ser pràcticament inexistent, però poc a poc es va començar a conrear i van sorgir diversos tipus de teatre amb diferències en tots els sentits.

Per una banda, els melodrames, teatre clàssic i tradicional, que tracten de commoure per l'exageració i es caracteritzen per una acció lineal. Per l'altra, el teatre èpic va suposar la primera renovació tant a la tècnica com a la temàtica. Pretén conscienciar l'espectador i fer que prenga una postura crítica. Es caracteritza per una acció en corbes on cada escena és independent.

Als anys 60 guanya terreny el teatre independent. Ja no busquen agradar a les masses sinó que l'objectiu és a nivell intel·lectual. Es tracta de gent culta que busca la professionalització...

A Pastorela. Outros Xéneros

Ademais dos tres grandes xéneros (amigo, amor e escarnio) e, desde logo, do cancioneiro relixioso representado polas Cantigas de Santa Maria, o lirismo trobadoresco galego-portugués conta aínda cun conxunto de composicións que non resultan doadamente encadrables, xa que aparecen dotadas de autonomía e identidade propias.

Os estudosos adoitan falar da presenza de xéneros menores ou híbridos, incluíndo baixo esta etiqueta fórmulas como o partimen, o pranto, o descordo, a cantiga de seguir...

De entre todas estas variedades destaca especialmente a pastorela.

O modelo «clásico» da pastorela

Desenvolvido polos trobadores occitánicos, o modelo clásico da pastorela presenta a seguinte estrutura:

• Un cabaleiro atopa