Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Tendencias de los años 70 y Vicent Andrés Estellés: poesía valenciana de la posguerra

Otras lenguas extranjeras3,26 KB

T6. Tendencias más relevantes de los años 70

En los primeros años de la posguerra aparecieron las primeras editoriales y las primeras revistas literarias valencianas. En medio de un ambiente de desolación nació un movimiento inconformista, filosófico y literario que otorgaba prioridad a las relaciones con los seres humanos, y la realidad reflejaba la angustia de vivir en un mundo absurdo.

Algunos poetas valencianos ubicados en el grupo poético de la posguerra escribieron poemas donde se caracterizaba el alejamiento de la realidad, el discurso reflexivo relacionado con la muerte y el dolor, los puntos de vista religiosos y el hermetismo expresivo. El poeta de los 50 sugería la realidad simbolizándola a partir de la religiosidad y el humanismo....

Continuar leyendo "Tendencias de los años 70 y Vicent Andrés Estellés: poesía valenciana de la posguerra" »

Cròniques catalanes del segle XIII-XIV: Jaume I, Bernat Desclot, Pere III i Ramon Muntaner

Otras lenguas extranjeras2,9 KB

Grans cròniques dels segles XIII-XIV

Les grans cròniques dels segles XIII i XIV són les obres fonamentals de la historiografia catalana medieval: Jaume I, Bernat Desclot, Pere III i Ramon Muntaner.

Crònica de Jaume I

És la més llarga. Va ser escrita en dues etapes pel mateix monarca. Narra de manera autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei: les conquestes de Mallorca i València, els fets militars i els detalls de la seva vida quotidiana.

Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular, amb refranys i dites, i a la reproducció de la llengua pròpia dels personatges estrangers: castellà, aragonès, francès i àrab.

Crònica de Bernat Desclot

Redactada pel tresorer Bernat Escrivà, té com a protagonista Pere

...
Continuar leyendo "Cròniques catalanes del segle XIII-XIV: Jaume I, Bernat Desclot, Pere III i Ramon Muntaner" »

Humanisme a la Corona d'Aragó: context, autors i obres clau de la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras23,72 KB

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

L'Humanisme és una línia de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i d'enllaçar amb l'actualitat les obres dels autors de l'Antiguitat clàssica.

Origen i context

  • Sorgeix a Itàlia (Trecento), perquè és on hi ha més restes de cultura grega i romana, i és la base del Renaixement.
  • Una nova actitud davant de la vida: l'home deixa de tenir importància per ser imatge de Déu, sinó que pren importància pel que és com a persona, per la seva situació en el món i té més importància la vida terrena que no pas el paradís.
  • La idea que la vida és un camí de patiment fins arribar a la mort, que és l'alliberament, queda eliminada.
  • Retorn a l'Antiguitat pel moment crític que viu la civilització
...
Continuar leyendo "Humanisme a la Corona d'Aragó: context, autors i obres clau de la literatura catalana" »

Mercè Rodoreda, Enric Valor, Quim Monzó y la narrativa valenciana: del exilio a la actualidad

Otras lenguas extranjeras7,46 KB

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda està vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure.

Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. La seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, encara que l'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

La guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard.

La plaça del Diamant no té res a veure amb l'exili, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals,...

Continuar leyendo "Mercè Rodoreda, Enric Valor, Quim Monzó y la narrativa valenciana: del exilio a la actualidad" »

Enric Valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Literatura catalana i valenciana dels segles XIX al XXI

Otras lenguas extranjeras7 KB

T2. Característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

Enric Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall, i té un gran domini de la llengua. Els recursos del llenguatge oral provenen de la tradició popular.

Les seues rondalles estan basades en un nucli narratiu de procedència extensa, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral, i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals. Els relats breus, més pròxims a l’estil del segle XIX, són petites peces amoroses i sentimentals.

La novel·lística pretén fer la crònica del període històric...

Continuar leyendo "Enric Valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Literatura catalana i valenciana dels segles XIX al XXI" »

Manuel de Pedrolo y Joan Fuster: Teatro del absurdo y ensayo en la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras3,07 KB

Manuel de Pedrolo

Para comprender la obra de Manuel de Pedrolo debemos conocer el Teatro del absurdo, el género teatral cultivado entre los años 10 y 60 del siglo XX. Se basa en el abandono deliberado de una construcción dramática racional y en el rechazo del lenguaje lógico. La estructura tradicional es sustituida por una alógica sucesión de situaciones relacionadas con un estado de ánimo o una emoción. Se caracteriza por diálogos sin significado, dramáticos y repetitivos, sin conexiones.

Pedrolo se identifica con el Teatro del absurdo porque:

  • Es una rigurosa transposición de la realidad que limita nuestras libertades.
  • Sus personajes viven abocados a su mundo interior, a descubrirlo y explicárselo.
  • Se interroga sobre la solidaridad
...
Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo y Joan Fuster: Teatro del absurdo y ensayo en la literatura catalana" »

Tendencias de la poesía valenciana desde la postguerra hasta finales de los 70

Otras lenguas extranjeras3,21 KB

6 tendencias más relevantes de la poesía desde la postguerra hasta finales de los años 70

En los primeros años de la postguerra aparecen las primeras editoriales y revistas literarias valencianas.

El existencialismo

El existencialismo fue un movimiento inconformista, filosófico y literario que otorgaba prioridad a los temas derivados de la persona humana, con la realidad más cruda y tangible, y reflejaba la angustia de vivir en un mundo absurdo.

El Grupo poético de postguerra

Los poetas de este grupo se movieron entre el simbolismo intimista y el existencialista. Sus poemas se alejaban de la realidad y trataban la temática del dolor, la muerte y el absurdo del mundo y de la vida, desde puntos de vista religiosos y humanistas, con una tendencia...

Continuar leyendo "Tendencias de la poesía valenciana desde la postguerra hasta finales de los 70" »

Poesia catalana del segle XX: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Otras lenguas extranjeras5,99 KB

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993), poeta i periodista de professió, aconseguí publicar 4 poemaris als anys 50 i 60. Als anys 70 va publicar els poemaris La clau de tots els panys i Llibre de meravelles, seguits pels primers volums de L'obra completa, obra que va aconseguir popularitat i prestigi en l'àmbit català.

Estellés escriu poemes sobre la fam, el sexe, l'amor, la mort concreta i propera, les repressions de tot tipus, sense estalviar detalls descriptius sobre personatges i esdeveniments quotidians, i va construint una crònica social, amarga i esperançada. També conrea una poesia del cos i dels sentits, que canta als productes de la terra i a la felicitat de les coses menudes. Sempre...

Continuar leyendo "Poesia catalana del segle XX: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol" »

Ramon Llull i la prosa catalana: del Llibre de les Bèsties a Tirant lo Blanc

Otras lenguas extranjeras3,75 KB

Ramon Llull, pare de la prosa catalana

Llull va ser el pare de la prosa catalana, ja que va ser el primer escriptor en escriure poesia en català i el primer a inventar noves paraules, perquè la llengua encara no estava desenvolupada.

El Llibre de les Bèsties

El Llibre de les Bèsties va ser una de les seves obres narratives més conegudes. Té una finalitat moralitzant i vol ser un mirall per als reis. És la primera vegada que, a través de la narrativa, es pretén moralitzar des d'un punt de vista divertit.

Adoctrinar els infidels

Un altre dels objectius de Llull era adoctrinar els infidels. Pertanyia al segle XIII, en una societat amb una mentalitat teocèntrica, que considerava que tot gira entorn de Déu.

Ars és la seva obra més important,...

Continuar leyendo "Ramon Llull i la prosa catalana: del Llibre de les Bèsties a Tirant lo Blanc" »

Miquel Martí i Pol i la renovació teatral catalana: poesia social y teatro de la postguerra

Otras lenguas extranjeras2,45 KB

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que hi va haver de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple que va contraure cap al 1970 i que des d'aleshores li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat.

Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s'inclouen de ple en el corrent que s'ha anomenat...

Continuar leyendo "Miquel Martí i Pol i la renovació teatral catalana: poesia social y teatro de la postguerra" »