Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Ordenar por
Materia
Nivel

Obra didactica Ramón llull

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,1 KB

SUBGÈNERES:  Escondia, Dansa, Pastorel.La, Alba. SIRVENTÉS: Poema coprois polític( acusacions,atacs,insults,contra algú,consells morals) comunicacció d'idees. Acompanyats melodia coneguda gent recordaba la lletra. SUBÈGENRES: Plany i tençó. LLIBRES DE CAVALLERIA: Llegenda rei Artús s.XIV traducció catalá. Llibre de cavallers;tema central idea cavalleresca elements meravellosos,inversemblants,acció terres llunyanes,temps intemporal,exemple llengua castellana.(Amadis de Gaula i Don Quijote de la Mancha) NOVEL.LES CAVALLERESQUES: Mite  rei Artús sense elements meravellosos,protagonistes forts i valents mesures humanes,llocs localitzables,temps època inmediata.( historia de Jacob Xalobin, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc). Ramón
... Continuar leyendo "Obra didactica Ramón llull" »
Karma: -2%
Visitas: 0

Cants morals d'ausiàs march

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,39 KB

Jordi DE SAN Jordi
Té dihuit poemes, va escriure-los entre 1416 i 1424. Compostes en una llengua híbrida d'occità i català. Els seus poemes eren arcaïzants, plens de referents trobadorescos, expresan subjectivitat, melancólics, nostàlgics i tracten de la patria, del senyor, de l'amor...

AUSIÀS MARCH
Es compon de 128 poemes que es solen clasificar en tres grups: cants d'amor, cants de mort i cants morals. Els recursos expresius més destacables són:
-Comparacions que feien referencia als malalts, als condenats a mort, a la mar tempestuosa...
-Ficava imatges que solíen tenir la funció de reflectir matisos de la seua vida interior.
-Antíntesi: El pensament i la vida moral d'Ausiàs es mouen sempre entre elements contraris: Desengany i essperança,
... Continuar leyendo "Cants morals d'ausiàs march" »
Karma: -4%
Visitas: 0

Escola mallorquina i noucentisme

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

. DEFINICIÓ: La denominació “Escola Mallorquina” ha estat objecte de diverses Definicions: uns l’entenen en sentit ampli, com l’aportació dels Escriptors mallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa la fan Néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme Cau en desús; d’altres consideren que es tracta d’un corrent molt concret, Que abasta sobretot el gènere poètic i recull l’aportació de dues Generacions d’escriptors: la de 1906 i la de 1917. Nosaltres la Utilitzarem exclussivament en aquest segon sentit, més restrictiu, que la Tradició sembla haver consolidat. .ESCOLA NOUCENTISME. L’Escola Mallorquina té com a referents principals Miquel Costa i Llobera, sobretot, i Joan Alcover,
... Continuar leyendo "Escola mallorquina i noucentisme" »
Karma: -4%
Visitas: 0

Literatura anys 20 i 30

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,01 KB

LITERATURA ANYS 20 I 30
Dos gran corrents: poesia postsimbolista(dominant) i poesia avantguardista. Poesia simbolista: derivat simbolisme. Com un simbolisme però radicalitzant plantejaments: 1. Practiquen “poesia pura” , poesia independent de l realitat quotidiana, vàlida x ella mateixa, sense recórrer al seu significat. 2. Es tracta de una poesia hermètica,exigent, sofisticada. Lector extreu plaer intel·lectual. 3. Llenguatge sotmès procés intel·lectual i estilístic intens i exigent, per arribar valor absolut paraula poètica. Recerca musicalitat. 4. Imatge poeta: aïllat 5. Rebuig realitat quotidiana. 6. Autors: Carles Riba i Joaquim Folguera. 
NOVEL·LA: Segle XX, greu crisi  gènere novel·lístic. Després publicació La vida
... Continuar leyendo "Literatura anys 20 i 30" »
Karma: -4%
Visitas: 0

Boom estellés

Enviado por Javier y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,33 KB

ESTELLES

Estelles es el maxim exponent de la poesia contemporania al país València i un autor molt represantatiu de la postguerra.S’habia donat a coneixer el 1953 amb Ciutat a caau d’orella. La seua situació personal es va capgirar al 1970 amb el boom Estellés quan va publicar el llibre de meravelles i la Clau que obri tots panys. Es va reincorporar a la nostra escena literaria en un moment decisiu de represa cultural al País València que els seus llibres van contribuir a reforçar.

En la posia d’andres Estelles destaca un discurs poetic deliberadament oposat al de la poesia pura on en aquest mon constituit per objectes i comportaments del poble, l’amor, tindra una presencia molt concreta i circunstanciada.

El poeta de burjassot... Continuar leyendo "Boom estellés" »

Karma: -4%
Visitas: 0

La Cancelleria Reial a la Corona d'Aragó

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

La cancelleria reial

Va aparèixer un nou sistema d’organització social de caràcter burgès. La burgesia, era una nova classe social nascuda a recer de les ciutats i l’activitat mercantil. Els canvis no van ser únicament econòmics sinó també en ideològics. La burgesia va imposar uns nous valors a través de la intel·ligència, l’astúcia i el talent individual, que no pas amb el llinatge. Els escenaris culturals van passar a ser les grans ciutats, com ara Barcelona i València, governades per burgesos establerts en el Consell de Cent o al voltant del rei (la Cancelleria reial).

Les funcions de la Cancelleria Reial:

La cancelleria reial va ser l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. Les funcions de la Cancelleria... Continuar leyendo "La Cancelleria Reial a la Corona d'Aragó" »

Karma: -4%
Visitas: 0

Verbs volutius

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,21 KB

Argumentatiu:Qui enuncia l'argumentació pretén que el destinatari admeta o rebutge una conclusió oferint-li una o diverses raons.Per a rebutjar una tesi, es pasa a fer les argumentacionsusant diversos recursos que ajuden a lligar i a progressar el discurs:Verbs relacionats amb la causalitat i la conseqüencia.(originar, producir)/Marques d'orde que introdueixen parágrafs./Ús de connectors lógics que marquen causa i conseqüencia/polifonia i ús de la interrogaciió retórica, per a aproximar el receptor a la tesi/Recursos retórics persuasius, com la ironia, la metáfora, les anticipacions, la ressió a coneixements compartits o la repetició.
Karma: -4%
Visitas: 0

Desprovençalitzacio

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,64 KB

La PT: EPOCA: desde el S.XII fins al XIV. Naix a occitania. A partir del S.XIV, la pt entra en crisi, fenomen que coneixem como a desprovençalitzacio:abandonament de la llengua provençal a favor de la llengua materna. LLENGUA: els poetes catalans reben especial influencia dels trobadors per 3 causes: pel prestigi de la pt, per la similitud entre les llengües provençal i catala: romaniques veïnes. I per la proximitat geografica. AUTOR: es el trobador: caballer, senyor feudal i noble, classe social alta, persona de gran cultura, composa la lletra i musica dels poemes/ juglar: condició humil, classe social baixa, no te cultura, memoritza els poemes i els recita, pot ser analfabet, es el seu ofici per necessitat. TEMA: lamor cortes. Es el
... Continuar leyendo "Desprovençalitzacio" »
Karma: -5%
Visitas: 4

En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

1)Una imatge no val més que mil paraules: parla sobre el caràcter del llenguatge natural humà que el considera inherent a la pròpia espècie que l'evoluciò de les imatges no ha estat capaç de suprimir. Defensa la naturalesa oral del llenguatge. La imatge serveix per  conceptes elementals però un discurs elaborat no pot ser substituit per una imatge. 2) Aviat desapareixerà l'escriptura: abans no utilitzavem l'escriptura, are es molt important. Sense l'escriptura tornariem a una societat simplificada. 3) Fer literatura es cosa de pocs, ben dotats per la natura: = descriminació; diuen que hi ha gens que ho fan possible pero no es cert. hi ha de haver circumstàncies favorables perque una persona pugui fer bona literatura. 4) Els jover

... Continuar leyendo "En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes" »
Karma: -5%
Visitas: 1