Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

L'obra de Bernat Metge

L'obra de Bernat Metge destaca per la seva mentalitat moderna, el sentit crític, la ironia, l'escepticisme i l'exaltació de la bellesa.

• Poesia: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó, Medicina apropiada a tot mal.
• Prosa: Com se comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo Somni.

Lo Somni (1399)

És l'última obra de Metge, escrita després d'haver sortit de la presó amb la intenció de captar el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació dels antics privilegis. L'autor havia de demostrar que l'ànima del difunt rei no estava condemnada a l'infern. L'obra va ser un èxit rotund, ja que li va permetre tornar al servei del rei Martí l'Humà i de la seva esposa, la reina Maria de Luna.

Estructura

Causes Històriques

Crisi de l'Europa medieval, senyorial i cristiana. Crisi dels mitjans de subsistència. Crisi econòmica. L'ampliació del comerç i la indústria tenia repercussions negatives. Fronteres inestables, canvis de dinasties. Crisi de mentalitat = teocentrisme, antropocentrisme. Substitució del feudalisme per un nou sistema d'organització social = burgesia.

Canvis ideològics: la burgesia imposa nous valors = enriquiment personal a través de la intel·ligència, talent individual. Escenaris culturals ja no són les corts = ciutats comercials. Segles XIII i XIV Barcelona = centre econòmic, polític i cultural de la Corona d'Aragó, però segles XV i XVI = València.

Característiques Històriques

Finalitat: satisfacció espiritual...

Context històric

• Crisi del feudalisme i pèrdua de poder de l'Església: final de l'Edat Mitjana per arribar a l'Humanisme (Renaixement).
• Pèrdua de Constantinoble: inici de l'Edat Moderna.
• Relacions amb Itàlia: Alfons el Magnànim estableix la cort a Nàpols.
• Compromís de Casp: Ferran d'Antequera és anomenat rei (motiu: successió de Martí l'Humà).
• Castellanització de la cort.
• Catalunya: crisi econòmica i social.
• Cisma d'Occident: nova espiritualitat.

València

• Centre econòmic i cultural.
• Augment de la població.
• Construcció de grans monuments (gòtic civil i religiós).
• S'instal·là la primera impremta.

- Segle d'Or de la literatura catalana.

Estàndard literari del segle XV

• Cancelleria reial: consolida l'estàndard literari.
• Tasca dels escriptors

El llibre dels feits i la Crònica de Muntaner

El Llibre dels feits i la Crònica de Jaume I van ser redactats per algú molt pròxim al monarca, fins i tot dictats per ell mateix, ja que narra fets que difícilment un narrador aliè podria conèixer. És una mena de llibre de memòries amb la finalitat de salvar de l'oblit uns fets, sense abandonar la voluntat didàctica i religiosa. La matèria narrativa abasta el període des de l'engendrament del rei fins a la seua mort.

La Crònica de Ramon Muntaner és la més extensa i també la més personal. En aquestes memòries, Muntaner es mostra com un fervorós defensor dels monarques i un propagandista d'aquella Corona en expansió i de la nostra llengua comuna, «el bell catalanesc», com l'anomena...

Literatura valenciana y catalana contemporánea

A continuación se presentan los principales autores de la literatura en lengua catalana, con sus obras más destacadas y las características de su producción.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés nació en Burjassot. Estudió Periodismo y trabajó en el diario Las Provincias. Mantuvo amistad con Manuel Sanchis Guarner y tuvo una relación con Isabel. Recibió el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes y otros premios. Quedó profundamente impactado por la muerte de su hija, hecho que marcó su poesía.

Es considerado uno de los máximos renovadores de la poesía contemporánea, comparable a Ausiàs March, y el poeta más representativo del País Valenciano. La base de su poesía es...

Els trobadors i l'amor cortès

A l'edat mitjana existien tres tipus d’autors de poesia:

• Poetes: escrivien poesia culta en llatí.
• Joglars: recitaven o cantaven poesia de caràcter popular en les diferents llengües romàniques.
• Trobadors: escrivien i componien la música de poemes en llengua occitana (dialecte provençal) per a un públic culte i cortesà.

L’occità era la llengua pròpia d’Occitània (sud de França) i va esdevenir una de les grans llengües de cultura de l’edat mitjana. A l’occità s’associa la poesia trobadoresca (segles XII i XIII) i la seva manifestació més emblemàtica, l’amor cortès, concepte que va mantenir una gran vigència durant segles.

L’amor cortès fou concebut per a l'ambient palatí de la cort....

Característiques de la Renaixença

1. Curiositat pel coneixement de totes les branques del saber. L'home universal, Leonardo da Vinci.
2. Valoració de l'home i la natura i de les arts plàstiques.

S'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobretot al teatre i la narrativa, com també a la prosa.

Característiques de la literatura popular

La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta. Per això és molt difícil de datar. És de transmissió oral i solen introduir-hi canvis per anar adaptant-la a les diferents èpoques.

• És tradicional i conservadora i es manté al marge dels moviments cults.
• Es transmet oralment de generació en generació i, per tant, s'adreça a un auditori.
• No

El naixement de les llengües romàniques i els primers textos

Origen i evolució del llatí vulgar

La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, en què es fa servir el romanç per a la creació artística. Segons els filòlegs, entre els segles V i VII es van crear noves llengües a partir del llatí vulgar arran de la caiguda de l'Imperi Romà a mans dels pobles bàrbars. Europa va quedar dividida en diversos regnes d'influència germànica, fet que provocà que el llatí evolucionara de manera aïllada i diferenciada en cadascun d'aquests territoris. D'aquesta manera, el llatí parlat es va anar allunyant progressivament de la llengua escrita.

Els primers testimonis escrits d'aquestes noves llengües van tardar...

Narrativa catalana y valenciana: del exilio a la actualidad

Después de la guerra civil, la primera consecuencia más importante fue la reducción de derechos lingüísticos, ya que se prohibió completamente la lengua catalana. Esto dio lugar a dos tipos de exilio: el exilio interior, referido al silencio de quienes se quedaron, y el exilio exterior, en el que muchos intelectuales, literatos y artistas abandonaron el país, como por ejemplo Pere Calders.

Hasta los años 40, durante el franquismo, hubo un silencio provocado por el exilio, aunque algunos premios literarios calmaron la situación. En los años 50 existe una narrativa tradicional y desfasada, y en 1957 surge una nueva generación. Aquí destaca la novela psicológica, que da a conocer...

Jaume Roig

Va néixer a València a la primera meitat del segle XV i va morir a la mateixa ciutat el 1478. L'any 1459, fugint d'una epidèmia de pesta que assolava la ciutat de València, Jaume Roig es va refugiar a Callosa d'en Sarrià i va iniciar la redacció de L'Espill amb la intenció de demostrar que totes les dones són malvades. Amb l'única excepció de la Mare de Déu i de la seua esposa.

Estructura argumental

L'Espill consta de setze mil tres-cents cinquanta-nou versos aparellats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts o llibres, a més d'una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i un prefaci dividit també en quatre parts. La consulta i el prefaci funcionen com una introducció de principis ètics i estilístics.

En...