Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Técnicas de estudio y registro de información

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,77 KB

Dirijamos estudios bíblicos progresivos
Cuánta información estudiar
1 Al enseñar a sus discípulos, Jesús tomó en consideración sus limitaciones, hablándoles “hasta el grado que podían escuchar” (Mar. 4:33; Juan 16:12).
De manera similar, los maestros de la Palabra de Dios tienen que determinar a qué ritmo dirigirán el estudio bíblico. La cantidad de información que se analice dependerá de la capacidad y las circunstancias, tanto del maestro como del estudiante.
2 Pongamos un fundamento sólido a su fe. Algunos estudiantes necesitan dos o tres sesiones de estudio para captar lo que otros asimilan en solo una. No queremos que, por ir muy rápido, se dificulte la comprensión del estudiante, quien precisa un fundamento
... Continuar leyendo "Técnicas de estudio y registro de información" »

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,74 KB

16.Joan Francesc Mira ha reflexionat en el seus assajos sobre la nostra realitat contemporània.Explica-ho

Va nàixer a València el 1939, és autor polifacètic. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencíà, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).

En el camp de l' assaig destaca amb obres com: Els valencians i la terra(1978); Introducció a un país (1980); Crítica de la nació pura, Premi Joan Fuster d'assaig(1984);Punt de Mira (1987)
L'escriptor Joan... Continuar leyendo "16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho." »

Comentari la patria bonaventura carles aribau

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,24 KB

El Valencíà:Llocs: comunitat valenciana, menys 1franga interior.
El Català nord-occidental o lleidatà:comarques pirinenques occidentals,excepte Vall d´Aran es parla un dialecte gascó/occità
Andorra,Comarcas d la plana d Lleida,Franga Ponent.
Comceptes d normativa i llengua estàndard:
-Estàndard: varietat d la llengua q es presenta neutra respecte d les variacions,sobre tot x escrit.Facilita la intercomprensió del parlants d grups socials o territoris diferents.
-Normativa: conjunt d regles q indiquen com s´ha d´usar la llengua(escrit i pronunciat).Es fixada x l´Institut d´Estudis Catalans, organisme creat x Enric Prat d la Riba(1907).Durant anys l´IEC va funcionar d manera precària a causa del franquisme
Primers textos escrits en
... Continuar leyendo "Comentari la patria bonaventura carles aribau" »

Personatges de les croades

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

L’època:Ramón Llul era el gran escriptor medieval.Va escriure Llibre de l’Ordre de Cavalleria.Els cavallers eren el bruç armat de la societat i havien de defensar el poble i els senyors dels atacs dels enemics.Els governants medievals van crear les croades.Les croades eren campayes de conquista que pretenden fer front lals musulmans.Participar en les croades era molt templador.Els croats podien quedar-se amb totes les riqueses que preguessen.Prendre part en una croada implicava el perdó automàtic dfe tot pecat comés.La 1 croada es va produir en Jerusalem.La península Ibèrica va ser escenario de moltes croades,les conquistes dels regnes musulmans pel nostre rei Jaume I.

Característiques generals de la narrativa de cavallers:Françca... Continuar leyendo "Personatges de les croades" »

Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,4 KB

Cròniques: l'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgarsobre fets heroics d'interés general. Les cròniques catalanes van utilitzar le cançons de gesta com a fonts d'informació. Feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat. De caràcter bèl·lic. Les primeres redactades al català daten dels segles XIII i XIV. Són les quatre grans cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramón Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. L'intenció de les cròniques era divulgar fets històricsi enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics.
... Continuar leyendo "Diferencias entre cançons de gesta i cròniques" »

Lingua minorizada e lingua minoritaria

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,95 KB

LingMinorizMinorit:C)accIndiv.EsforzoPersoalPa para romper hábitos y conductas de desleixamient cara á situación social do idioma.AccionInsuficient sinApoioGrupoAnteriores/ Para conseguir el éxito destaAccionesNecesarioProcesoDinamización con objeto de favorecer comportamientsPositivs hacia idioma, produciendo cambio en actitud sociedad Proceso está ahora  momento decisiv galegoTen M8sarmas(oficialidad, mejora de consideración social, presencia en el Ensino,cultura)OtroLadoO peligro sustitución muy claro:ausencia important transmisión xeneracional presencia mínima en medios de comunicación de masas/CulturAgraria mariñeirá desaparece.Si este dinámica continúa el Gallego puede convertirse en lingua ritual. Compromiso indiv eco... Continuar leyendo "Lingua minorizada e lingua minoritaria" »

El quadre de costums

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,23 KB

1) L'objectiu es reflectir la realitat.

2) Rebutja els elements maravellosos i fantàstics.
3) L'acció se situa en la realitat més propera a l'autor.
4) A vegades presenta la part més lletga de la societat.
5) Interés pels problemes que palnteja la vida quotidiana.
6) Analitzem els canvis en els costums i relacions socials arran de la Rev. Industrial (l'ascensió de la busgesia)
7) El narrador es omniscent.,
8) Intenció moralitzadora.
9) Els protagonistes esdevenen prototipus.
10) Descripcions detallades amb molts adjectius.
11) Augmenta la sensació de versemblança ( és a dir, segons la clase social del personatge presenta un registre lingúístic o altre).

El contacte dels escriptors amb el seu públic es va dinamitzar progressivament

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 978 bytes

La victòria franquista comportà l’eliminació de tots els organismes culturals que no foren d’ideologia filofeixista. La població quedà privada de llibertat d’expressió, d’associació i de premsa. El català deixà de ser oficial i subsisteix en la clandestinitat. La difusió normativitzadora s’interrompé, i la diglòssia s’accentuà. L’activitat dels escriptors patí un doble exili: censura temàtica i lingüística, sense públic lector. Açò provocà la crisi de la narrativa, amb tolerància mínima,fins l’aparició d’alguns premis literaris, com el Martorell.

Que destacaries de la narrativa del anys 70 fins a l'actualitat

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

 1.-condicion producció narra d lèpoca(Durant la dictadura dl general Franco a la fi d la GC Espanyola,la nostra literatura va patir una situació d penúria. Caracteritzad per la falta d llibertats a tot el territori espanyol. Doncs la nostra llengua i cultura va patir l’ocultació i com a conseqüència els nostres autors van haver de anar a l´exili o escriure en castellà.A partir dls 60 s`iniciaren ls pirmers manifestacns d´oposició al règim i s’apostarà econòmicamnt pr la publicació d novel·les en català i per la recuperació dl públic perdut./ -L’aïllament dls  autors es van classificar segons ls influències estrangeres com :-Autors q continuaren conreant l novel·la d’anàlisi psicològica com M.Rodor, María... Continuar leyendo "Que destacaries de la narrativa del anys 70 fins a l'actualitat" »

Adequació d'un text

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,28 KB

L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa. L'adequació està en funció de la relació entre l'emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc. Un text correctament adequat s'ha d’adaptar a cada situació comunicativa, fent una tria del nivell del llenguatge que s’ha de fer servir: informal (si es tracta d'una conversa amb amics al bar) i formal (si es tracta d'una entrevista per sol·licitar feina o es presta declaració davant notari)segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, etc.) que més s'hi adiu. 
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació,
... Continuar leyendo "Adequació d'un text" »