Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Técnicas de estudio y registro de información

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,77 KB

Dirijamos estudios bíblicos progresivos
Cuánta información estudiar
1 Al enseñar a sus discípulos, Jesús tomó en consideración sus limitaciones, hablándoles “hasta el grado que podían escuchar” (Mar. 4:33; Juan 16:12).
De manera similar, los maestros de la Palabra de Dios tienen que determinar a qué ritmo dirigirán el estudio bíblico. La cantidad de información que se analice dependerá de la capacidad y las circunstancias, tanto del maestro como del estudiante.
2 Pongamos un fundamento sólido a su fe. Algunos estudiantes necesitan dos o tres sesiones de estudio para captar lo que otros asimilan en solo una. No queremos que, por ir muy rápido, se dificulte la comprensión del estudiante, quien precisa un fundamento
... Continuar leyendo "Técnicas de estudio y registro de información" »

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,74 KB

16.Joan Francesc Mira ha reflexionat en el seus assajos sobre la nostra realitat contemporània.Explica-ho

Va nàixer a València el 1939, és autor polifacètic. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencíà, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).

En el camp de l' assaig destaca amb obres com: Els valencians i la terra(1978); Introducció a un país (1980); Crítica de la nació pura, Premi Joan Fuster d'assaig(1984);Punt de Mira (1987)
L'escriptor Joan... Continuar leyendo "16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho." »

Comentari la patria bonaventura carles aribau

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,24 KB

El Valencíà:Llocs: comunitat valenciana, menys 1franga interior.
El Català nord-occidental o lleidatà:comarques pirinenques occidentals,excepte Vall d´Aran es parla un dialecte gascó/occità
Andorra,Comarcas d la plana d Lleida,Franga Ponent.
Comceptes d normativa i llengua estàndard:
-Estàndard: varietat d la llengua q es presenta neutra respecte d les variacions,sobre tot x escrit.Facilita la intercomprensió del parlants d grups socials o territoris diferents.
-Normativa: conjunt d regles q indiquen com s´ha d´usar la llengua(escrit i pronunciat).Es fixada x l´Institut d´Estudis Catalans, organisme creat x Enric Prat d la Riba(1907).Durant anys l´IEC va funcionar d manera precària a causa del franquisme
Primers textos escrits en
... Continuar leyendo "Comentari la patria bonaventura carles aribau" »

Text predictiu exemple

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB

tipus de text segons la intenció de l'emissor: el text conversacional:suposa un intercanvi d'informació entre dos o mes interlocutors.Hi tenen un paper importnt els codis no verbals sobretot el llenguatge gestual que modula l'intercanvi d'informació , normes especifiques referents  aspectes com el toro o interrupcions.exemple: un entrevista laboral. el text narratiu: presenta una successió de fets ordenats en el temps. La narració es caracteriza per quatre elements: la trama, el narrador, els personatges i el Març i temos en que es desenvolupa. Exemples: una rondalla. El text descriptiu: ofereix una explicació detallada i ordenada les carcteristiques d'un objecte, peronsa, lloc o ambient. El parametre dels textos descriptius es l'espai.
... Continuar leyendo "Text predictiu exemple" »

Personatges de les croades

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

L’època:Ramón Llul era el gran escriptor medieval.Va escriure Llibre de l’Ordre de Cavalleria.Els cavallers eren el bruç armat de la societat i havien de defensar el poble i els senyors dels atacs dels enemics.Els governants medievals van crear les croades.Les croades eren campayes de conquista que pretenden fer front lals musulmans.Participar en les croades era molt templador.Els croats podien quedar-se amb totes les riqueses que preguessen.Prendre part en una croada implicava el perdó automàtic dfe tot pecat comés.La 1 croada es va produir en Jerusalem.La península Ibèrica va ser escenario de moltes croades,les conquistes dels regnes musulmans pel nostre rei Jaume I.

Característiques generals de la narrativa de cavallers:Françca... Continuar leyendo "Personatges de les croades" »

Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,4 KB

Cròniques: l'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgarsobre fets heroics d'interés general. Les cròniques catalanes van utilitzar le cançons de gesta com a fonts d'informació. Feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat. De caràcter bèl·lic. Les primeres redactades al català daten dels segles XIII i XIV. Són les quatre grans cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramón Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. L'intenció de les cròniques era divulgar fets històricsi enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics.
... Continuar leyendo "Diferencias entre cançons de gesta i cròniques" »

Registres literaris

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,84 KB

Registres=varietats funcionals d'una llengua, cada situació comunicativa ens exigeix una manera determinada de parlar o escriure. Registres bàsics: Formals:-Cientificotècnic: intencionalitat objectiva, vocabulari especific, llenguatge precís. -Literari(creació literaria):intencionalitat subjectiva, voluntat estètica, ús de diferents recursos retòrics. -Estàndard(mitjans de comunicació)administració de l'ensenyamentt)tendeix a eliminar les diferències dialectals i oferir un registre neutre per facilitar la comunicació. Registres no formals:.Col.Loquial(situacions quotidianes): espontaneïtat, improvització i expressivitat(us de frases fetes etc.). -Vulagar:(algunes situacions quotidianes) mots deformats, frases incorrectes, paraulotes,
... Continuar leyendo "Registres literaris" »

Lingua minorizada e lingua minoritaria

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,95 KB

LingMinorizMinorit:C)accIndiv.EsforzoPersoalPa para romper hábitos y conductas de desleixamient cara á situación social do idioma.AccionInsuficient sinApoioGrupoAnteriores/ Para conseguir el éxito destaAccionesNecesarioProcesoDinamización con objeto de favorecer comportamientsPositivs hacia idioma, produciendo cambio en actitud sociedad Proceso está ahora  momento decisiv galegoTen M8sarmas(oficialidad, mejora de consideración social, presencia en el Ensino,cultura)OtroLadoO peligro sustitución muy claro:ausencia important transmisión xeneracional presencia mínima en medios de comunicación de masas/CulturAgraria mariñeirá desaparece.Si este dinámica continúa el Gallego puede convertirse en lingua ritual. Compromiso indiv eco... Continuar leyendo "Lingua minorizada e lingua minoritaria" »

Joan francesc mira ha reflexionat

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,84 KB

15-En la dècada dels 50, aparegué Joan Fuster, el qual abandonà la poesia per l’assaig, on utilitza una gran varietat de temes amb un estil incisiu, irònic, d’adjectivació hàbil i precisa.//Joan Fuster (1922-1992), es va llicenciar en Dret. Fou poeta, assagista, articulista, etc. La seua prosa d’idees té un caràcter obert, és a dir, no presenta les seues idees com veritats absolutes, sinó que ens fa reflexionar sobre el tema.//La seua producció pot classificar-se en: estudis d’història cultural i literària, escrits de caràcter cívic i social i l’assaig de caire humanístic.//Els estudis d’història cultural i literària es van iniciar al anys 50 i se centraren primer en els clàssics valencians i després, l’interés
... Continuar leyendo "Joan francesc mira ha reflexionat" »

Pedrolo teatre temes

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

El teatre de postguerra es caracteritza, com la resta de gèneres literaris del moment, per una aturada en la seua producció a causa de la situació del país després de la Guerra Civil. Així i tot, en el teatre de postguerra es poden diferenciar tres etapes.// La primera va des de la Guerra Civil fins a la fi de la 2ª Guerra Mundial. En aquesta època només estaven permeses les obres en castellà, per la qual cosa no hi ha noves obres escrites ni representacions en català. L’únic autor destacat fou Josep María Sagarra, que fracassà en els seus intents de seguir els corrents europeus. Aleshores tornà a les formes clàssiques un cert èxit, com per exemple La ferida lluminosa.// La segona etapa se situa als anys 50. En aquests temps... Continuar leyendo "Pedrolo teatre temes" »