Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Els dialectes de la llengua catalana

Actualment, el conjunt de terres on es parla la llengua catalana es troba dividit entre quatre estats europeus: Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, la Franja de Ponent i el Carxe), França (Catalunya del Nord), Itàlia (l’Alguer, nord-est de Sicília) i Andorra.

Els dos grans blocs dialectals

Els parlars catalans es poden agrupar en dos grans blocs dialectals: català oriental i català occidental. Ara bé, aquests dos grans blocs són constituïts per dialectes que abasten zones dialectals més reduïdes: rossellonès, central, balear, alguerès, nord-occidental i valencià.

Criteris de classificació: la neutralització vocàlica

L’origen de la partició del català en dos grans blocs...

Les quatre grans cròniques medievals

• Llibre dels Fets (Jaume I): conquestes de Mallorca i València.
• Crònica de Bernat Desclot: regnat de Pere el Gran i guerra contra França.
• Crònica de Ramon Muntaner: expansió catalana i Companyia d’Orient.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: política del seu regnat i poder reial.

La poesia trobadoresca i l'amor cortès

La poesia trobadoresca va sorgir al segle XII a Occitània i es va estendre a Catalunya. És el primer moviment literari en llengua romànica (occità) i se centra sobretot en l’amor cortès, on el poeta idealitza la dama i s’hi sotmet com un vassall. Els trobadors componien poemes i música, els joglars els interpretaven i difonien, i les trobairitz aportaven la veu femenina. També inclou...

Características dos movementos sociais contemporáneos

Descrición das principais trazas e prácticas destes movementos:

Puntos clave

1. 1. Non utilizar as canles habituais da democracia parlamentaria, consideradas infructuosas.
2. 2. Configurarse como movementos interclasistas, cunha composición variada procedente dos distintos sectores sociais.
3. 3. Plantexar esixencias de alcance global, a través de propostas concretas e específicas.
4. 4. Valorar positivamente as diferenzas entre os membros e o debate, fomentando a participación aberta dos membros. Un trazo influenciado polo carácter interclasista do movemento, que favorece o diálogo. Completamente diferente do dogmatismo dos partidos políticos.
5. 5. Ter unha gran flexibilidade organizativa, sen dirección

Renaixença i context

Renaixença. Moviment inspirat pel romanticisme; recuperació cultural (segles XIX), restauració dels Jocs Florals (1859). La normativització de la llengua no tenia un model estàndard: convivien una llengua arcaïtzant i culta amb la llengua popular. Nom atribuït en alguns cercles: lemosí.

Normativització i modernisme

Normativització: Final del segle XIX i principis del XX: un nou moviment de modernització, renovació i normativització. El modernisme representà un intent seriós de fixar un model estàndard (no tingué èxit fins a l'arribada del noucentisme).

Treballs i objectius que volien dur a terme:

• Diccionari normatiu.
• Unificació de posicions lingüístiques.
• Depuració gramatical i lèxica.

Com que no comptaren...

Paradigma Verbal: Formas de Tercera Persona (Euskera)

Esta sección presenta una tabla detallada de componentes y formas verbales para la tercera persona del singular y plural en euskera, abarcando posibles modos como el potencial o subjuntivo. La estructura de las columnas refleja los elementos morfológicos que componen cada forma verbal.

Estructuras Verbales Adicionales y Componentes (Euskera)

Esta tabla detalla otras combinaciones de componentes verbales y sus formas...

O Exilio e a Literatura Galega

O poema “Tan doce era xuntanza miña e vosa!” pertence ao poemario Lonxe, de Lorenzo Varela, autor exiliado despois da Guerra Civil e a vitoria do bando nacional en 1939. A represión exercida durante a ditadura imposibilitou que se continuase en Galiza co labor desenvolvido no primeiro terzo do século XX (Irmandades da Fala, SEG e Xeración Nós). Por este motivo, foi no exilio en América onde se realizou unha intensa actividade política e cultural, destacando:

• Publicación de obras literarias.
• Creación de infraestrutura editorial.
• Desenvolvemento de grupos teatrais.
• Organización de actos diversos.
• Emisións radiofónicas.

A Transformación da Poesía Galega

A publicación en 1976 de Con pólvora e magnolias,...

Manuel Antonio

Máximo expoñente do creacionismo, a súa poesía caracterízase pola imaxe como recurso e a ausencia do sentimentalismo, a musicalidade e a rima. Os temas recorrentes son a soidade, a identidade e o fluír temporal, entre outros. Publica o manifesto Máis Alá (1922), no que arremete contra os vellos, ataca a persoeiros contemporáneos e defende tanto o uso do galego como unha temática afastada do ruralismo.

T3: Poesía de Preguerra

Vicente Risco

Na súa produción destacan a Teoría do nacionalismo galego (1920), que sitúa a terra e a lingua como expoñentes nacionais; Nós, os inadaptados (1933), que explica a evolución ideolóxica do Cenáculo ourensán cara ao galeguismo, e Mitteleuropa (1934). A súa obra máis destacada...

Francesc Eiximenis

Naixement: Girona, 1327
Mort: Perpinyà, 1409
Frare franciscà i autor influent de la Corona d’Aragó.

Obres principals: Lo Crestià

Obra destinada a explicar:

• Què ha de saber un bon cristià.
• Què ha de fer un bon cristià.

Es tracta d'un projecte de 13 llibres, dels quals només se’n conserven 4. El seu contingut inclou:

• Exposició del dogma religiós (doctrina).
• Moral cristiana.
• Normes i valors per viure correctament.
• Temes sobre educació moral, societat i comportament.

Públic i llenguatge

L'obra s'adreça a un públic burgès. Utilitza un llenguatge clar, planer i instructiu, amb una clara funció didàctica i un estil que vol ensenyar i guiar el lector.

Prosa Humanística

Context (segles XIV–XV)

• Les ciutats creixen i la burgesia

L'Obra de Ramon Llull

Ramon Llull

Vida i Ambient Històric

L'activitat de Ramon Llull es caracteritza per dos trets principals:

• Una obra immensa (va escriure més de 300 llibres).
• Una activitat incessant.

Va escriure en català, llatí i àrab. Va desenvolupar una nova forma de pensament pròpia, coneguda com l'Art.

Llull és considerat el primer escriptor europeu que va tractar temes com les matemàtiques, la medicina i l'astronomia en la seva llengua materna, i també el primer a escriure novel·la en prosa.

Va mostrar un gran interès per la conversió dels infidels. Aquest interès s'explica pel fet que va néixer i va viure en un país on hi havia problemes constants i viscuts intensament entre gent de cultures, llengües i religions diferents....

Altres Autors del Modernisme Català

Aquesta secció presenta una selecció d'autors rellevants dins del moviment modernista català, destacant les seves principals contribucions literàries i biogràfiques.

Raimon Casellas (1855-1910)

• Nascut a Barcelona (1855) i mort a Sant Joan de les Abadesses (1910).
• Va ser historiador, crític d'art i teòric del moviment modernista; es va suïcidar.
• A la seva primera novel·la modernista catalana, Els sots feréstecs (1901), va plantejar el drama de mossèn Llàtzer, que s'enfronta als habitants contraris al canvi al poble de Montmany.
• La novel·la es considera una al·legoria del fracàs regeneracionista en la voluntat de dirigir i modernitzar el país.
• També va escriure les narracions Les multituds (1906)