Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Prefixos, sufixos i locucions llatines: guia de vocabulari grecollatí en català

Otras lenguas extranjeras7,44 KB

Prefixos i sufixos grecollatins

Prefixos: Prefixos: poli- (molts, diversos), dermato- (pell), aero- (aire), hidro- (aigua), piro- (foc), geo- (terra).

Sufixos: Sufixos: -terapia (tractament), -teca (lloc per a guardar), -fobia (por, temor), -cefàlia (cap), -logia (ciència), -cràcia (poder, autoritat).

Més prefixos

Prefixos:

  • Pre-: avançar, preavaluació (abans), prehistòria.
  • Trans-: més enllà, transatlàntic.
  • In-: oposició, incorrupte, immortal.
  • Auto-: per ell mateix, autocontrol.
  • Multi-: diversos, multicolor.
  • Para-: més enllà de, paranormal, parapsicòleg.
  • Ex-: anterior, exalumne.
  • A-: no i contrari, asexual, anormal.
  • Hemi-: mitad, hemisferi, hemicicle.
  • Neo-: nou, neoconservador.
  • Con-: unió, conjunció.
  • Poli-: diverses, polifacètic.
  • Semi-: mig,
...
Continuar leyendo "Prefixos, sufixos i locucions llatines: guia de vocabulari grecollatí en català" »

La poesia trobadoresca: origen, temes i característiques

Otras lenguas extranjeras4,72 KB

La poesia dels trobadors

La poesia dels trobadors va néixer a les corts d’Occitània del segle XII. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa, era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà i, a més a més, és la primera mostra de lírica culta escrita en llengua occitana.

L'ús del provençal pels poetes catalans

El fet que els poetes catalans emprés el provençal s'explica per: la proximitat geogràfica i les estretes relacions polítiques, culturals i econòmiques. Aquest fort lligam es va trencar quan França va derrotar l’exèrcit de Pere el Catòlic. Pel que fa als aspectes polítics i econòmics, pel matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. Així mateix, la similitud entre ambdues llengües...

Continuar leyendo "La poesia trobadoresca: origen, temes i característiques" »

La Llengua Catalana: Història, Diversitat i Sociolingüística

Otras lenguas extranjeras20,45 KB

Què és una Llengua? Definició i Riquesa

Una llengua és la manera de parlar i pensar d’un grup de persones.

  • Riquesa col·lectiva: Cada llengua ens mostra el món d’una manera única.
  • Riquesa individual: Parlar llengües ens ajuda a connectar amb altres persones i a aprendre més coses.

Patrimoni Lingüístic de Catalunya

Les llengües de Catalunya són un tresor per al país, ja que ens permeten crear i aportar a la societat.

A Catalunya es parlen:

  • Català: Llengua pròpia i oficial.
  • Occità: Llengua pròpia de la Vall d’Aran i oficial.
  • Castellà: Llengua oficial a tot Espanya.
  • Llengua de Signes Catalana (LSC).

També hi ha moltes llengües d’immigrants i llengües internacionals.

Diversitat Lingüística Global

Quantes llengües es parlen al

...
Continuar leyendo "La Llengua Catalana: Història, Diversitat i Sociolingüística" »

Protocolo de Protección e Detección de Malos Tratos Infantis en Galicia: Risco e Desamparo

Otras lenguas extranjeras20,01 KB

1. Situacións de Desprotección Social (CA2.6)

Situacións de Risco

Prodúcense cando o menor se ve afectado por circunstancias que prexudican o seu **desenvolvemento persoal, familiar, social ou educativo** e permiten temer nun futuro unha situación de desamparo, inadaptación ou de exclusión social.

A causa das súas circunstancias persoais, familiares ou da contorna, prexudican o desenvolvemento persoal ou social da/o menor, sen acadar a gravidade para xustificar a declaración de desamparo e a separación do menor coa familia.

Nestas situacións, a intervención diríxese a procurar as **necesidades básicas** da/o menor, mellorando o seu medio familiar e eliminando os factores de risco. Non levan á separación da familia.

Constitúen Situacións

...
Continuar leyendo "Protocolo de Protección e Detección de Malos Tratos Infantis en Galicia: Risco e Desamparo" »

El Significado de Perdonar según las Escrituras y sus Beneficios

Otras lenguas extranjeras3,71 KB

El Significado Bíblico de "Acordarse" y el Perdón Divino

La expresión “me acordaré” proviene de un verbo hebreo que implica más que solo recordar el pasado. Una obra de consulta señala que “implica también tomar medidas apropiadas” (Theological Wordbook of the Old Testament). De modo que, según lo anterior, “acordarse” también puede significar castigar a los pecadores (Oseas 9:9).

Entonces, ¿qué nos garantiza Dios cuando dice: “No me acordaré más de su pecado”? Que él no castiga a los pecadores arrepentidos que ya perdonó (Ezequiel 18:21, 22). Jehová olvida en el sentido de que no nos está echando en cara nuestros errores ni castigándonos una y otra vez. ¿Verdad que nos anima saber que él perdona y olvida?

Factores

...
Continuar leyendo "El Significado de Perdonar según las Escrituras y sus Beneficios" »

As Variedades Dialectais do Galego: Unha Exploración Lingüística Detallada

Otras lenguas extranjeras5,82 KB

As Variedades Diatópicas do Galego: Xeografía e Características Lingüísticas

As diferenciacións que se dan na lingua atendendo a un criterio espacial reciben o nome de variedades diatópicas ou dialectos. A xeografía lingüística do galego non coincide coas fronteiras administrativas da Comunidade Autónoma de Galicia. Na fronteira oriental, o galego penetra no occidente de Asturias ata o río Navia, Os Ancares e o Bierzo occidental de León, e mais na zona zamorana das Portelas, da Canda e do Padornelo. Polo sur, a fronteira lingüística coincide máis ou menos coa fronteira administrativa que separa Galicia de Portugal. O mapa dialectal do galego actual presenta unha división do dominio lingüístico en tres grandes bloques: Oriental,...

Continuar leyendo "As Variedades Dialectais do Galego: Unha Exploración Lingüística Detallada" »

Anàlisi del Noucentisme, l'Escola Mallorquina i les Avantguardes Catalanes

Otras lenguas extranjeras16,29 KB

Noucentisme, Escola Mallorquina i Avantguardes

NOUCENTISME: Inici del moviment el 1906, any en què se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i es publica La nacionalitat catalana i més llibres amb un model de classicisme clau en les noves propostes estètiques del noucentisme. Aquest es va extingir el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques

Les paraules noucentista i noucentisme, introduïdes per Eugeni d'Ors, fan referència al segle nou-cents (segle que acaba de començar i és sinònim de modernitat). Eugeni d'Ors es dedicà a la ideologia i va definir unes paraules com a base ideològica del Noucentisme:

  1. Classicisme mediterrani (els noucentistes rebutgen les teories romàntiques.
...
Continuar leyendo "Anàlisi del Noucentisme, l'Escola Mallorquina i les Avantguardes Catalanes" »

Figures Clau i Moviments Literaris Catalans: Llull, March, Noucentisme

Otras lenguas extranjeras4,33 KB

Ramon Llull: Pensament, Art i Obra

Una característica fonamental del seu pensament és la seva extraordinària coherència.

Objectius Principals

  • Compondre un sistema filosòfic basat en la raó que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
  • Exercir una labor missional.
  • Promoure la creació, per part dels reis cristians, d'escoles per a predicadors on poguessin aprendre llengües i l'Art.

L'Art Lul·lià

L'Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Llengua i Retòrica

Llull va escriure la seva obra en diverses llengües. Es va centrar a aprendre l'estudi de les arts liberals: el trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivium (aritmètica, astronomia, música i geometria), a...

Continuar leyendo "Figures Clau i Moviments Literaris Catalans: Llull, March, Noucentisme" »

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i Literatura Medieval

Otras lenguas extranjeras3,17 KB

Les Quatre Grans Cròniques (4GC)

Les 4GC es van escriure a finals del segle XIII i XIV. Es tracta de les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les 4GC formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

Les 4GC són:

1. Llibre dels Fets de Jaume I el Conqueridor

  • Primera Crònica medieval catalana escrita per Jaume I d’estil autobiogràfic.
  • S'hi narren les gestes més importants del monarca.

2. La Crònica de Bernat Desclot

  • L'autor fa de narrador i Pere II el Gran esdevé el protagonista principal.
  • S'
...
Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i Literatura Medieval" »

Grandes Astrónomos e a Evolución do Universo

Otras lenguas extranjeras3,48 KB

Grandes figuras da astronomía moderna

Nicolau Copérnico

  • Defendeu a teoría heliocéntrica.
  • Descubriu a inclinación do eixo de xiro da Terra.
  • Estudou os movementos de rotación e de traslación da Terra.
  • Calculou a distancia dos planetas do sistema solar ao Sol.
  • Demostrou que a distancia da Lúa á Terra en calquera das súas fases era a mesma.

Galileo Galilei

  • Defendeu a teoría heliocéntrica.
  • Descubriu as manchas solares e o movemento de rotación do Sol.
  • Observou os aneis de Saturno, as fases de Venus e os catro satélites de Xúpiter.
  • Identificou os cráteres da Lúa e calculou a altura das montañas lunares.
  • Formulou a lei da gravidade no vácuo.
  • Construíu o primeiro telescopio astronómico.

Johannes Kepler

  • Descubriu que canto máis preto do Sol está
...
Continuar leyendo "Grandes Astrónomos e a Evolución do Universo" »