Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,...

Euskarazko Aditzak: Azalpen Erraza eta Adibideak

Euskarazko aditz-sistemak ulertzea zaila izan daiteke hasieran, baina oinarrizko kontzeptuak ikasiz gero, askoz errazagoa egingo zaizu. Atal honetan, aditz-mota nagusiak eta haien erabilerak aztertuko ditugu, adibide argiekin.

NOR-NORK Aditzak

NOR-NORK aditzetan, subjektuak (nork) ekintza burutzen du objektu zuzen baten gainean (nor). Hona hemen adibide batzuk, pertsona ezberdinetan:

• Zuk ni nauzu.
• Nik zu zaitut.
• Zuk gu gaituzu.
• Nik zuek zaituztet.
• Hark ni nau.
• Hark zu zaitu.
• Hark gu gaitu.
• Hark zuek zaituzte.
• Zuek ni nauzue.
• Guk zu zaitugu.
• Zuek gu gaituzue.
• Guk zuek zaituztegu.
• Haiek ni naute.
• Haiek zu zaituzte.
• Haiek gu gaituzte.
• Haiek zuek zaituztete.

NOR-NORI Aditzak

NOR-NORI aditzetan, ekintza nork jasotzen...

Ramón Cabanillas: Poesía Narrativa e Influencia Modernista

Seguindo a liña de Eduardo Pondal e no marco do modernismo, destaca a poesía narrativa de Ramón Cabanillas.

Na noite estrelecida (1926)

O seu contido está na liña das posturas estéticas e ideolóxicas das Irmandades da Fala (tradición artúrica, atlantismo, pasado mítico), mesturadas coas conviccións cristiás do propio Cabanillas. Está dividida en tres partes e nelas narra en verso aspectos inspirados na Materia de Bretaña:

• Merlín
• A espada Escalibor
• O rei Artur e os Cabaleiros da Táboa Redonda
• O Santo Grial

Na súa versión, Cabanillas cristianiza máis os relatos artúricos (aparición do Espírito Santo, milagre no Cebreiro) e tamén os galeguiza: o cabaleiro Galahaz acabará...

Regeneracionistes: partidaris d'una poesia espontània, defensen l'expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista i deixen les qüestions formals en un segon terme. Els temes de la natura es presenten amb un to vitalista.

Esteticistes: poetes que entronquen amb els moviments poètics europeus més innovadors. La seva poesia és més culta, elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

Joan Maragall

Barcelona, 1860-1911, és considerat el poeta més important de la tendència regeneracionista del modernisme. La seva teoria poètica es basa en la paraula viva; la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. En la seva poesia, destaquen la recreació de mites i temes populars de la tradició catalana,...

El Teatre de la Renaixença

El Teatre Culte

Teatre Romàntic

Teatre Realista

Trobadors Catalans Destacats

• Alfons el Cast
• Cerverí de Girona
• Guillem de Berguedà
• Guillem Ramon de Gironella
• Berenguer de Palou
• Jaume el Just

El Significat del Terme "Trobar"

Terme utilitzat pels trobadors per a designar l'art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.

Diferències entre Trobador i Joglar

El Trobador

Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.

El Joglar

Al món romànic medieval, era el transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d'instruments musicals. Treballava a l'entorn de la cort (castells).

Gèneres Principals de la Poesia Trobadoresca

La Cançó i l'Amor Cortès (Fin'amors)

La Cançó tracta...

El naixement de l'idioma català

Els primers pobladors parlaven llengües preromanes. L'any 218 aC, les tropes romanes entraren per Empúries, iniciant el procés de romanització. Aquest procés va comportar l'adopció de la llengua i la cultura llatines per part de les poblacions autòctones. La romanització no fou homogènia, ja que en zones muntanyoses va trigar més. La llengua que s'adoptà fou el llatí vulgar. El llatí que evolucionà cap al català, occità, francès o italià es renovà més que el que donà lloc al castellà i al portuguès.

Des del segle V fins al començament del VIII, la península fou el regne dels visigots. Amb l'arribada dels àrabs, la llengua llatina desaparegué, llevat de la franja nord. Els francs començaren...

Registres Lingüístics: Formalitat i Varietats

Tipus de Registres

Formals (ús públic):

• Culte: Molt elaborat. S'utilitza en literatura i escrits científics i tècnics.
• Estàndard: Nivell neutre i mitjà. S'utilitza en els mitjans de comunicació, l'administració i l'ensenyament.

Informals (ús privat):

• Col·loquial: Poc elaborat i espontani. S'utilitza en converses entre familiars o amics.
• Vulgar: Poc elaborat i groller. Fa servir paraules i expressions malsonants.

Factors que Determinen el Registre

• Tema: Pot tractar-se de manera general o especialitzada. El lèxic utilitzat variarà en cada cas.
• Formalitat: Ve determinada per la confiança entre l'emissor i el receptor. Com més confiança, menys formalitat.
• Canal: L'escrit exigeix més formalitat

1. La decadència de la literatura catalana: context històric

Durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura en català no arriba al nivell d'excel·lència del segle XV, anomenat Segle d'Or, amb escriptors com Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Roís de Corella. Aquest període de tres segles de decadència correspon a les èpoques del Renaixement, el Barroc i el nacionalisme.

La revolta dels Germanies (1519)

Durant el regnat de Carles I, es produeix una rebel·lió de les ciutats i de les viles de realengo contra la noblesa, una guerra civil entre agermanats i mascarats. La noblesa va comptar amb l'ajuda de l'aristocràcia castellana i andalusa. La desfeta dels agermanats té dues conseqüències importants: la pèrdua de poder

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

• Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
• Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
• Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

• Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
• Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

• Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
• Esdeveniments clau (1870-1879):
  • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
  • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

• Teodor Llorente:
  • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
  • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
• Constantí Llombart:
  • Advocava