Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Origen de las lenguas de España

1. Lenguas preromanas

Antes de que llegaran los romanos a la península ya existían celtas, iberos y otros pueblos que tenían lengua propia.

2. Romanización

En el año 218 a.C., los romanos llegaron a Empúries y adoptaron las costumbres, la organización jurídica y administrativa de los colonizadores, así como su lengua, el latín.

3. Fragmentación del latín peninsular

En el siglo V, una vez caído el Imperio romano, el latín que se hablaba en la península ibérica comenzó a fragmentarse.

4. Nacimiento de las lenguas romances peninsulares

En el siglo V acabó el proceso de diferenciación que dio lugar al aragonés, catalán, gallego-portugués, asturleonés y castellano.

Orígenes de los primeros escritos

La...

Ramon Llull, escritor, filósofo y misionero mallorquín

Ramon Llull (ciudad de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) fue un relevante escritor, filósofo, místico, teólogo, profesor y misionero mallorquín del siglo XIII. Su obra escrita es la más extensa producida por un solo autor medieval, redactada en catalán, occitano, latín y árabe.

Es considerado, junto con el autor del Llibre dels fets, el primer autor literario relevante en catalán y el primer autor medieval en emplear una lengua románica para transmitir conocimientos filosóficos, teológicos y místicos. También fue el primero en escribir novela moral y uno de los primeros en realizar divulgación científica y técnica.

Una vida dedicada al proselitismo cristiano

Ramon Llull fue...

Lírica del segle XII

Lírica popular

Es de contenido diverso (amoroso, trabajos del campo). Se transmitía exclusivamente de forma oral, lo que dificulta su estudio. Fue creada por clases sencillas (pastores) y solo en lengua catalana, la única que se hablaba en aquel territorio.

Lírica culta

Seguía el modelo trobadoresco, llegado de Occitania. Poesía desarrollada en las cortes de los reyes y señores feudales, creada por poetas cultos, los trobadores. Refleja la mentalidad feudal de la época.

Se escribía en occitano o provenzal, lengua del otro lado de los Pirineos. La poesía trobadoresca surgió a mediados del siglo XII en el sur de la Galia y desde allí se extendió a otras tierras: Cataluña e Italia en el siglo XIII. En estos territorios...

A conciencia cidadá é un elemento fundamental para a convivencia pacífica e participativa nas sociedades democráticas.

A conciencia cidadá consiste en facerse progresivamente conscientes de que non só coexistimos con outros seres humanos nun espazo físico común, senón que convivimos con eles. Convivir quere dicir que compartimos valores, aspiracións e desexos comúns (a paz) e que tamén nos importa o que a eles lles aconteza (a educación, a xustiza, etc.). Grazas á conciencia cidadá é posible a sociedade humana.

Tipos de xuízos

• Xuízos de valor: non podemos recorrer á experiencia.
• Xuízos de feito: podemos recorrer á experiencia.

A función de calquera cidadán é a de convivir cos demais e cooperar para que se realicen os fins...

Els anys de dictadura van ser de repressió i persecució de la llengua i la cultura catalanes, amb l'intent de desmantellar tota l'obra feta des del govern català.

El Noucentisme

Què és el Noucentisme? El Noucentisme va ser un moviment que va partir del Modernisme, però aviat se'n va allunyar per discrepàncies ideològiques i culturals. Es considera el 1906 la data d'inici i el 1923 l'any de la seva fi.

Programa teòric del Noucentisme

• Imperialisme: la intervenció activa per implantar un estat burgès modern i construir una estructura institucional per modernitzar Catalunya i organitzar una societat ideal.
• Arbitrarisme: afirmació de la voluntat com a correcció tant dels excessos racionalistes com del determinisme naturalista.
• Civisme: model

Literatura catalana sota la dictadura i l'exili

1. Amb la dictadura de Franco i la pèrdua de la llibertat cultural i social, la literatura entra en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres i va enviar molts autors a l'exili:

• Exili europeu: Mercè Rodoreda (Ginebra).
• Exili americà: Mèxic, Pere Calders.
• Exili interior: Enric Valor i Manuel Pedrolo.

La literatura d'exili es caracteritza per l'escriptura de novel·les realistes i psicològiques. A partir d'aquí, la literatura es fa a partir de l'experiència pròpia, que tindrà elements nous segons l'entorn on vivia l'autor. Inclou sentiments de fatalitat del destí amb referències a la Guerra Civil i a les seves conseqüències.

Enric Valor

2. Enric Valor és una de les figures...

Unitat 4: El Teatre del Segle XIX

Teatre Popular

Es caracteritza per l'ús d'una llengua amb paraules col·loquials, castellanismes i vulgarismes. El gènere més representatiu és el sainet, una peça breu d'un sol acte, de caràcter humorístic i burlesc, amb personatges típics de les classes populars i temàtica amorosa.

• Autors principals: Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca.
• Eduard Escalante: Màxim representant del teatre popular valencià. Autor de sainets destacats com Bufar en caldo gelat, Tres forasters de Madrid i Les xiques de l'entresuelo. Mostra de manera humorística els costums de les classes mitjanes i baixes valencianes, així com el desig d'ascensió social que fa que canvien el valencià pel castellà com a signe

1. La premsa i la comunicació periodística

La premsa és el conjunt de publicacions periòdiques que tenen com a objectiu informar la societat sobre els fets d'actualitat.

Classificació de la premsa

• Segons la periodicitat: diaris, setmanaris, revistes, mensuals, etc.
• Segons la classe d'informació: premsa d'informació general i premsa especialitzada.

Els gèneres periodístics

Els gèneres periodístics tenen dues finalitats principals: informar sobre un fet de manera objectiva i contribuir a formar l'opinió del lector sobre un determinat assumpte d'actualitat.

La notícia

És el gènere informatiu més habitual. El seu objectiu principal és informar sobre fets reals i d'actualitat.

Característiques de la notícia:

• Predomini de l'exposició i

Literatura: les tendències teatrals del segle XX

Al llarg del segle XX, i especialment després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen a Europa i als Estats Units diverses tendències teatrals.

L'existencialisme

L'existencialisme es preocupa pel sentit de la vida, influït per les guerres mundials. Els autors més importants són Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

El teatre nord-americà

El teatre nord-americà: Tennessee Williams i Arthur Miller plantegen uns conflictes de manera pessimista. Els personatges són marginats, inadaptats o perdedors.

El teatre de l'absurd

El teatre de l'absurd: Eugène Ionesco i Samuel Beckett consideren que l'ésser humà no actua per principis racionals. Dóna molta importància a l'escenografia, a més de la paraula....

A partir dels anys setanta la societat occidental va viure una nova etapa històrica: la postmodernitat. (Va canviar la forma de veure el món i la societat va adoptar una actitud hedonista i individualista). En aquesta etapa, la societat espanyola va patir una sèrie de canvis molt bruscos: la fi del franquisme, la instauració d'una democràcia parlamentària, el desenvolupament de la indústria de serveis i del turisme, el naixement d'un sentiment europeista...

En aquest context, la situació de la nostra narrativa va millorar notablement en comparació amb els anys de postguerra: augment del nombre d'escriptors, del públic lector i dels premis literaris, i desenvolupament de l'infraestructura editorial.

Anys 70

El realisme social entra en...