Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Psicología y Sociología de Formación Profesional

1.2. Dinamització de Grups

Què és un grup?

Un grup és un tot dinàmic que es basa en la interdependència dels seus membres.

Per què es pertany a un grup? Per satisfer o complir unes necessitats personals, per semblança d’activitats, per gustos o per nivell econòmic.

Conjunt d’intervencions dirigides a dinamitzar un grup

Aquestes intervencions parteixen de: necessitats, interessos, motivacions, capacitats i trets de la personalitat.

Característiques d'un grup

• Interacció recíproca
• Existència d’objectius
• Existència de valors
• Existència d’activitats compartides
• Estructura i organització
• Consciència de grup
• Reconeixement com a grup
• Solidaritat i unió

Segons el nombre d'integrants

• Petit: relacions immediates i personals.
• Mitjà: relacions

Desarrollo del Autoconocimiento y la Autoestima en la Infancia

Conocimiento de uno mismo

Desde 1-6 años se produce un gran avance en el conocimiento de uno mismo. A partir del año los niños comienzan a ser conscientes de que son seres independientes y separados de los demás. Van comprendiendo quiénes son, cómo son y forman su autoconcepto y desarrollan la autoestima.

Autorreconocimiento y el yo categórico

Entre 15-24 meses los niños se autorreconocen como seres independientes con características propias. Este proceso tiene un requisito previo de autovaloración. Una manifestación del autorreconocimiento son las muestras de alegría y enfado cuando no logran lo que se proponen, que corresponden a los sentimientos de competencia-incompetencia.... Continuar leyendo "Desarrollo Psicológico y Social en la Infancia: Autoconocimiento, Autoestima y Relaciones Interpersonales" »

Sentsazioa eta Pertzepzioa

Sentsazioa: Garunean sortzen den inpresioa da, kanpoko edo barruko ingurunetik etorritako estimulu baten ondorioz.

Pertzepzioa: Estimuluak antolatu eta objektu batzuk besteengandik bereizi ahal izateko aukera da.

Gestalt-aren legeak: "Forma" edo "irudia" esan nahi du. Teoria horrek hau azaltzen du: pertzepzioaren fenomenoa osotasun gisa ematen dela, eta elementu edo zati txikiagotan banaturik aztertzen saiatuz gero (elementalismoa) osotasun hori desagertu egiten dela.

Sentsazio Motak

• Esterozeptiboak: Kanpoko mundutik datozen estimuluak jasotzen dituzten sentsazioak dira.
• Intrazeptiboak: Organismoaren barne-ingurunetik datozen estimuluak jasotzen dituzten sentsazioak dira.
• Propiozeptiboak: Muskuluetatik informazioa garunaren

Què és la pragmàtica?

La pragmàtica és l'ús del llenguatge en el procés de comunicació. Un nen amb un nivell sintàctic o semàntic reduït utilitza un cert nombre de funcions pragmàtiques. La pragmàtica del llenguatge és l'estudi de la relació que s'estableix entre el llenguatge i el seu usuari. La conversa és un dels exemples més clars de l'aspecte pragmàtic del llenguatge.

Programes d'intervenció en bilingüisme

• Programes de transició: Pretenen que els nens passin de la llengua materna minoritària a la llengua majoritària de la societat.
• Programes de manteniment: Fomenten l'ús de la llengua minoritària i promouen el bilingüisme i el biculturalisme. La llengua és el reflex d'una cultura i una societat.
• Programes d'enriquiment:

Conceptes Clau en Psicologia Cognitiva

1. a
2. b
3. d
4. b

5. Sentit cinestèsic: informa de la posició del cos (p. ex., com funcionen els tendons).

   Sentit Vestibular: informa de l'equilibri i l'orientació (p. ex., com funciona l'oïda).

6. d

7. Pareidolia: il·lusions fantàstiques que donen una estructura formal a quelcom que no en té (p. ex., veure formes en els núvols).

8. Factors que influeixen en l'atenció:

   • La intensitat de l'estímul (com més intens, més atenció hi prestem).
   • El contrast (p. ex., un so alt i un so baix).
   • L'estímul esperat i previst.
   • L'estímul nou i imprevist.
   • La situació espacial (com més pròxims siguin de la vista, més atenció hi posarem).

9. Alteracions de l'atenció:

   • Labilitat Atentiva: incapacitat per mantenir l'atenció sobre un mateix objecte

Les Habilitats Socials: Definició i Components Clau

Les habilitats socials són un conjunt d'hàbits —conductes, pensaments i emocions— de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

Components Conductuals

La conducta és la manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar una resposta en una situació determinada. És producte de la interacció d'uns factors interns i uns factors externs o ambientals. En relació amb les habilitats socials, podem distingir entre:

• Conductes assertives.
• Conductes no assertives.

Assertivitat

La conducta assertiva permet a una persona:

• Actuar sobre la base dels seus interessos més importants.
• Defensar-se sense ansietat.
• Expressar còmodament sentiments honestos.
• Exercir els drets personals

Objectius de l'etapa educativa

Es refereix als objectius o assoliments que al finalitzar els nens i nenes han d'haver arribat a assolir:

1. Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.
2. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
3. Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals.
4. Desenvolupar les seves capacitats.
5. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
6. Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió.
7. Iniciar-se en les habilitats lògico-matemàtiques, en la lectoescriptura i

Competencias para el Mundo Laboral

Formación continua, experiencia internacional, trabajo en equipo, capacidad para alcanzar resultados, experiencia lógica y creciente, constancia y humildad, fidelidad, capacidad de liderazgo, valor añadido.

Aprendizaje

Cualquier cambio relativamente permanente en el comportamiento como resultado de la experiencia.

Tomar Apuntes

Su objetivo es extraer las ideas más importantes y reflejarlas con orden, claridad y brevedad.

Comunicación No Verbal

Representa el 97% en el proceso de comunicación.

Mejores Comunicadores No Verbales

Tienen consciencia de su lenguaje corporal y capacidad para monitorizar su conducta y calibrar el efecto que esta produce en los demás. Son personas con perspectiva, observadoras, abiertas,... Continuar leyendo "Habilidades y Competencias para el Mundo Laboral" »

Azpikultura eta Kontrakultura

Azpikultura: Gizarteko kide guztiek ez dutelako berdin pentsatzen edo bizitzen. Kultura berean era askotako kideak daude, hainbat alderdirengatik: adina, maila sozioekonomikoa, gizarte-klasea, jatorri etnikoa… Kultura berean bizi diren guztiek ez dituzte kultura horren aukerak berdin aprobetxatzen. Herri bakoitzeko pertsona bakoitzak kultura ikusteko modu desberdina du, eta, ondorioz, kultura orokor bat zatitan banatzen da.

Kontrakultura: Kultura nagusiaren kontrako mugimenduei kontrakultura esaten zaie, eta kultura eta gizarte alternatiboren bat proposatzen dute.

• Hiri-tribuak: rockerrak, punkak, skinak eta abar. Ez gizartean ez familian aurkitu ez duten identitate baten atzetik dabiltza. Idolo edo lider baten