Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Gizarte trebetasunak

Zer esaten du V. E. Caballok gizarte trebetasunei buruz?

Pertsona batek gainerakoekin harremanetan erabiltzen dituen portaeren multzoa da. Portaera horien bidez, pertsonak bere sentimenduak, jarrerak, desioak, iritziak eta eskubideak modu egokian adierazten ditu, besteenganako errespetua mantenduz. Horrela, sortzen diren arazoak konpontzen ditu eta etorkizunean gerta daitezkeenak prebenitzen laguntzen du.

Besteekin harremanak izateko ditugun ohitura, portaera, pentsamendu eta emozioen multzoa dira gizarte-trebetasunak.

Pertsonaren ongizaterako eta autoestimurako duten garrantzia kontuan izanik, eta jakinik besteekin ditugun harremanen ondorioetatik ihes egitea ezinezkoa dela (ikasketetan, lanean, familian edo beste edozein... Continuar leyendo "Gizarte Trebetasunak: Definizioa eta Osagaiak" »

1.2. Dinamització de Grups

Què és un grup?

Un grup és un tot dinàmic que es basa en la interdependència dels seus membres.

Per què es pertany a un grup? Per satisfer o complir unes necessitats personals, per semblança d’activitats, per gustos o per nivell econòmic.

Conjunt d’intervencions dirigides a dinamitzar un grup

Aquestes intervencions parteixen de: necessitats, interessos, motivacions, capacitats i trets de la personalitat.

Característiques d'un grup

• Interacció recíproca
• Existència d’objectius
• Existència de valors
• Existència d’activitats compartides
• Estructura i organització
• Consciència de grup
• Reconeixement com a grup
• Solidaritat i unió

Segons el nombre d'integrants

• Petit: relacions immediates i personals.
• Mitjà: relacions

Desarrollo del Autoconocimiento y la Autoestima en la Infancia

Conocimiento de uno mismo

Desde 1-6 años se produce un gran avance en el conocimiento de uno mismo. A partir del año los niños comienzan a ser conscientes de que son seres independientes y separados de los demás. Van comprendiendo quiénes son, cómo son y forman su autoconcepto y desarrollan la autoestima.

Autorreconocimiento y el yo categórico

Entre 15-24 meses los niños se autorreconocen como seres independientes con características propias. Este proceso tiene un requisito previo de autovaloración. Una manifestación del autorreconocimiento son las muestras de alegría y enfado cuando no logran lo que se proponen, que corresponden a los sentimientos de competencia-incompetencia.... Continuar leyendo "Desarrollo Psicológico y Social en la Infancia: Autoconocimiento, Autoestima y Relaciones Interpersonales" »

L'homosexualitat a l'escola i les famílies homoparentals

Actualment, al nostre país hi ha famílies de molts tipus. Aquesta és una realitat cada vegada més acceptada per la societat. No obstant això, les famílies homoparentals són les que sovint es troben en una posició més vulnerable, ja que certs col·lectius arriben a considerar-les perjudicials per als seus propis fills i filles.

L'escola, on conviuen fills i filles de tota mena de famílies, ha d'acceptar i valorar la diversitat existent i ha de treballar per combatre els prejudicis i qualsevol mena de manifestació homofòbica. L'escola infantil ha d'acceptar plenament les persones homosexuals que tenen fills i filles que assisteixen al centre, perquè participin activament com... Continuar leyendo "Diversitat i Coeducació a l'Escola: Famílies Homoparentals" »

Sentsazioa eta Pertzepzioa

Sentsazioa: Garunean sortzen den inpresioa da, kanpoko edo barruko ingurunetik etorritako estimulu baten ondorioz.

Pertzepzioa: Estimuluak antolatu eta objektu batzuk besteengandik bereizi ahal izateko aukera da.

Gestalt-aren legeak: "Forma" edo "irudia" esan nahi du. Teoria horrek hau azaltzen du: pertzepzioaren fenomenoa osotasun gisa ematen dela, eta elementu edo zati txikiagotan banaturik aztertzen saiatuz gero (elementalismoa) osotasun hori desagertu egiten dela.

Sentsazio Motak

• Esterozeptiboak: Kanpoko mundutik datozen estimuluak jasotzen dituzten sentsazioak dira.
• Intrazeptiboak: Organismoaren barne-ingurunetik datozen estimuluak jasotzen dituzten sentsazioak dira.
• Propiozeptiboak: Muskuluetatik informazioa garunaren

Segmentación de los Grupos Turísticos

Criterios de Clasificación

• Procedencia:
  • Grupos heterogéneos o abiertos: No se conocen entre ellos; poseen motivaciones y edades diferentes. Son los menos problemáticos.
  • Grupos homogéneos o cerrados: Todos se conocen y comparten edades, motivaciones, clase social y cultura. Este grupo tiene un “líder” con quien es fundamental aliarse.
• Tamaño:
  • Grandes: Más de 30 personas.
  • Pequeños o micros: Menos de 30 personas. Aunque parecen más fáciles de manejar, requieren un trato mucho más personal con cada cliente.
• Vínculo:
  • Estudiantes: Viajes de fin de curso o salidas. Suelen ser jóvenes y existe un líder externo (el profesor) que debe ser considerado. Es necesario adaptar el mensaje a la tipología del

Mugikortasun urriko pertsonekin komunikazioa

• Normaltasunez hitz egin behar zaie: ez astiroago, ezta beste pertsonei baino ozenago ere.
• Pertsonak gurpil-aulkia erabiltzen badu, bere aurpegiaren parean eta altuera berean kokatuko gara; horretarako, komenigarria izaten da esertzea.
• Ohiko hutsegitea izaten da gurpil-aulkian doan pertsonarengana zuzendu ordez, haren laguntzaileari hitz egitea. Egokiena pertsonari zuzenean hitz egitea da.

Adimen-desgaitasuna duten pertsonekin

• Erabiltzailearekin komunikatzeko, harentzat ezagunak diren inguruneetan saiatu behar da.
• Pertsona bere adinaren arabera tratatu behar da, baina bere ulertzeko ahalmenera egokituz: hizkuntza bakuna eta esaldi laburrak erabiliz.
• Pertsona horien adierazpen- eta erantzun-denborak luzeagoak

Què és la pragmàtica?

La pragmàtica és l'ús del llenguatge en el procés de comunicació. Un nen amb un nivell sintàctic o semàntic reduït utilitza un cert nombre de funcions pragmàtiques. La pragmàtica del llenguatge és l'estudi de la relació que s'estableix entre el llenguatge i el seu usuari. La conversa és un dels exemples més clars de l'aspecte pragmàtic del llenguatge.

Programes d'intervenció en bilingüisme

• Programes de transició: Pretenen que els nens passin de la llengua materna minoritària a la llengua majoritària de la societat.
• Programes de manteniment: Fomenten l'ús de la llengua minoritària i promouen el bilingüisme i el biculturalisme. La llengua és el reflex d'una cultura i una societat.
• Programes d'enriquiment:

XIX. Mende Aurreko Ikuspegiak

Platon

Matematika Sagarrrekin eta Jolasak.

Irakaskuntzak balio praktikoa izan behar du.

Aristoteles

Umeak jolasaren bidez ohituko da helduen lanak egitera.

Quintiliano

Umea ez nekatzeko, prozesu hezigarria jolasaren bidez burutu behar da.

XIX. Mendeko Teoriak

Beharrari buruzko Teoria (F. Schiller)

Bi motatako jolasa bereizten ditu: fisikoa eta estetikoa.

Gehiegizko Energiari buruzko Teoria (H. Spencer)

Schiller-en teoriari oinarrituta, energia soberan jolasera bideratzen da.

Erlaxazioaren Teoria (Lazarous)

Jolasak ez du balio energia agortzeko, baizik eta berreskuratzeko.

Laburketaren Teoria (G. Stanley Hall)

Gizakiak, jolasaren bidez, arbasoen pauso guztiak ematen ditu (adibidez, urarekin jolastea).

Prestatzeko Ariketaren Teoria