Història de la Restauració: De la Setmana Tràgica al 1923

El Regnat d'Alfons XIII i la Crisi del Sistema

L'any 1902, Alfons XIII va ser declarat major d'edat i proclamat rei. En aquest moment, comença una etapa d'inestabilitat política entre els partits dinàstics (Cánovas i Sagasta ja havien mort). La Constitució de 1876 va seguir vigent i es va mantenir l'anomenat tornisme, on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven en el poder.

El Reformisme de Maura i Canalejas

Dins el Partit Conservador va destacar Antonio Maura, qui va voler acabar amb el caciquisme modificant la llei electoral i l'administració local, tot i que no ho va aconseguir. Per la seva part, el liberal José Canalejas va aplicar reformes socials, però la seva mesura més polèmica va ser la Llei del Candau, que limitava l'establiment de nous ordes religiosos a Espanya.

L'Ascens del Nacionalisme i el Moviment Obrer

Els partits tradicionals eren cada vegada menys representatius. La burgesia catalana i basca va començar a donar suport als partits nacionalistes: la Lliga Regionalista i el Partit Nacionalista Basc (PNB). Paral·lelament, les classes mitjanes i els obrers votaven els republicans i el PSOE, mentre els sindicats UGT i CNT adquirien una gran força.

Les Grans Crisis del Sistema (1909-1917)

La Setmana Tràgica de 1909

L'any 1909 es va produir una insurrecció popular a Barcelona. El detonant va ser l'enviament de tropes a la Guerra del Marroc compostes per classes populars, ja que les classes benestants pagaven per eludir el servei militar. Aquesta revolta, de caràcter antimilitar i anticlerical, va acabar amb la crema de convents i una dura repressió que va desprestigiar el govern i la monarquia.

La Crisi de 1917

En aquest any van coincidir tres fets fonamentals:

• Crisi militar: Descontentament pels ascensos discriminatoris; es creen les Juntas Militares de Defensa.
• Crisi política: Convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona per reclamar l'autonomia de Catalunya.
• Crisi social: Vaga general convocada per la CNT i la UGT a causa de la pujada de preus.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)

El 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, presidida primer per Enric Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch. La seva obra de govern es va centrar en:

• Infraestructures: Xarxa telefònica, elèctrica i construcció de carreteres.
• Ensenyament i cultura: Creació d'escoles, biblioteques i l'impuls de la llengua amb Pompeu Fabra (Gramàtica de 1912 i Normes de 1913).
• Patrimoni: Servei de Conservació i rescat de les pintures romàniques del Pirineu.

La Radicalització Social i el Pistolerisme

Entre 1919 i 1923, per influència de la Revolució Russa, les protestes obreres es van intensificar. Destaca la Vaga de la Canadenca (1919), que va aconseguir la jornada de 8 hores. La patronal va respondre amb el tancament d'empreses i la contractació de pistolers, iniciant l'època del pistolerisme. Figures com l'advocat Francesc Layret i el dirigent Salvador Seguí van ser assassinats.

El Desastre d'Annual i el Cop d'Estat

L'any 1921, l'exèrcit espanyol va patir una derrota estrepitosa al Marroc: el Desastre d'Annual, amb milers de morts. Es va redactar l'Expedient Picasso per depurar responsabilitats, el qual apuntava a la corrupció de l'exèrcit i la implicació del rei Alfons XIII.

Conclusió: El Fi del Sistema Parlamentari

Per evitar que l'informe Picasso es debatés a les Corts i per frenar la inestabilitat social, el general Primo de Rivera va encapçalar un cop d'Estat el 1923. Aquesta maniobra va comptar amb la complicitat del rei, fet que acabaria erosionant definitivament la imatge de la monarquia i presentant-la com a corresponsable de la dictadura.