Patria fides amor

L’esperit ROMànic ens fa renéixer

La pàtria, publicada 1833, un text tant Reproduït que ha esdevingut llegenda.

Es dóna pas a la generació dels jocs Florals, i als escriptors de la restauració: Jacint Verdaguer, Angel Guimerà. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona, és el primer gran èxit: El model literari catalanista al gran públic a partir de 1859, La Renaixença (1881).

Renaixença: Des de quan?

La Renaixença és el nom que li donen al Moviment de ressorgiment cultural. El Romanticisme, sens dubte, li dóna força i Cos, i tradicionalment s’ha considerat el poema La pàtria, com el seu punt de Partida. Però avui dia ningú discuteix que la Renaixença té unes arrels més Profundes, al Segle XVIII. El Romanticisme representa la maduresa del moviment Que té suport d’institucions.

Literatura Popular, literatura de masses

La popular és sempre una literatura d’èxit. Previu en la memòria perquè és assumida per la comunitat. Contrasta amb la Literatura culta, minoritària i exigent. La popular ens mostra una comunitat Monolingüe catalanoparlant permanent i perfectament viva al llarg de tota la Història. Que conserva la llengua durant els períodes en què el castellà i el Francès proven de substituir-la com a llengua comuna. Eren narracions i Cançons, comentaris històrics, notícies, acudits...

Els Jocs Florals, aparador de poetes

Manuel Milà i Fontanals, restauradors dels Jocs Florals, 1859 amb el lema de Pàtria, Fe i Amor. Quan s’obtenien tots tres Premis l’autor era nomenant mestre en gai saber. Els jocs van ser un Protagonista essencial de la dignificació del català.

Nous Escriptors

Bonaventura Carles Aribau, va aparèixer Publicat a la revista  El Vapor el 24 D’Agost de 1833, i ha estat celebrat com la primera manifestació del nou impuls ROMànic partidari de la llengua catalana i de l’incipient patriotisme català.

El patriotisme català havia escolli la Llengua com el seu tret més distintiu i irrenunciable com una entusiasta Invitació a la represa literària.

La Història, mestra de la vida

Antoní Bofarull, Joaquim Rubíó i Ors, Publica el 1841 un conjunt de poesies, acompanyades d’un pròleg que és el Primer manifest dels anhels culturals de la Renaixença. Rubíó i Ors, va ser un Dels primers a recordar el gloriós passat d ela literatura catalana durant l’època Medieval. Els escriptors catalans havien format part de la primera literatura Del món: la dels trobadors. Els nous escriptors de la Renaixença són conscients Que la literatura catalana té una esplèndida tradició oblidada que cal Recuperar, estudiar i imitar. És un camí de futur.