Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

La República de Platón

Ideas y Conocimiento

En la República, Platón establece la existencia de dos mundos: el mundo sensible, caracterizado por ser mutable, y el mundo de las Ideas, que son perfectas e inmutables. De acuerdo con la teoría platónica, el objeto de conocimiento verdadero son las Ideas, a las que se accede mediante la razón, no a través de los sentidos.

Para explicar cómo el alma posee el conocimiento de las Ideas, Platón recurre a la teoría de la reminiscencia, según la cual el alma recuerda las Ideas que conoció antes de unirse al cuerpo.

Platón afirma en la República que la idea suprema es la idea del Bien, a la que se accede mediante la dialéctica. Los filósofos, gracias a su sabiduría, son quienes pueden alcanzar... Continuar leyendo "La República de Platón: Ideas, Estado Ideal y Teoría del Conocimiento" »

Llibertat i Determinisme

Una característica bàsica de les accions humanes és que han de ser voluntàries i lliures. Per això és important saber què entenem per llibertat i mirar d'aclarir si la llibertat existeix realment. Per definir llibertat es pot diferenciar en dos sentits:

• Llibertat Externa o d'Acció

  És la possibilitat d'actuar en un marc social sense que res ni ningú ens ho impedeixi; sense que hi hagi restriccions que impossibilitin les nostres accions. És la llibertat de l'àmbit polític i jurídic. Fa referència a l'aspecte objectiu de l'acció. A partir del marxisme es fa una distinció que es diferencia de la llibertat externa: positiva/pràctica o negativa/teòrica.

  • Negativa o Teòrica

    La llibertat externa és negativa quan

Justificació de les Nostres Accions

Hem de justificar, és a dir, «justificar-nos», davant de nosaltres mateixos el conjunt d’accions i eleccions que han fet millor o pitjor aquest món i a nosaltres mateixos, la persona que som.

Acció i Responsabilitat

Les accions comporten resultats i conseqüències, i poden afectar altres persones; per això parlem de responsabilitat.

Tipus de Responsabilitat

• Responsabilitat: Vol dir haver de respondre de les nostres accions, davant dels altres, de la llei o de nosaltres mateixos.
• Responsabilitat legal: Quan incomplim un deure o una llei preestablerta.
• Responsabilitat moral: Quan vulnerem un codi previ del que està bé i del que està malament.

Eximents de la Responsabilitat

Hi ha dos tipus principals d'eximents... Continuar leyendo "Ètica: Acció, Responsabilitat i el Sentit" »

David Hume: Epistemologia i Moral

El Coneixement de les Qüestions de Fet

Hume tracta en aquest text el coneixement de les qüestions de fet o fets d’experiència. Segons la seva filosofia, aquest coneixement es basa exclusivament en l’experiència i en l’hàbit de percebre la repetició d’una relació entre causa i efecte. No coneixem una connexió necessària entre els fets, sinó només la seva successió constant. Així doncs, la relació causal no és una veritat racional, sinó una inferència que fem per costum a partir de l’observació del passat.

Definicions Clau en Hume

a) "Poders pels quals actuen els cossos": Són aquells poders ocults rere les qualitats sensibles a partir dels quals es pot entendre racionalment la connexió... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Filosofia: Hume, Locke, Hobbes, Mill" »

Tipos de imágenes:-Icónicas: representación de la apariencia visual de un objeto real. Cada uno tenemos Especial capacidad para manejar unas u otras.-Oníricas: imágenes de los sueños. No caen bajo nuestro control. ¼ del tiempo soñamos. Soñar es necesario, sino nuestro psiquismo aumentaría y no tendríamos una vida Llevadera.-Hipnagógicas: imágenes que tenemos con frecuencia, precedentes al sueño. En ese momento Se tienen imágenes que no son oníricas ni de vigilia.-Eidéticas: Imágenes que son la esencia de la percepción. Personas capaces de retener cada Detalle de una situación vivida con anterioridad y que son capaces de Proyectarlas como si las estuviesen viviendo en el momento. Suele darse en Condenados.-Alucinatorias:... Continuar leyendo "Definición de heteroeducación" »

Política Marxista

Marx consideró a su materialismo histórico como un método práctico de análisis social e histórico y una base de estrategia política. Marx ve la historia como el desarrollo de la vida de la humanidad, escrita y hecha por personas de carne y hueso en determinadas condiciones. Así, el sujeto de la historia es la sociedad.

La Lucha de Clases como Motor de la Historia

Para Marx, el desarrollo histórico es producto de una tensión entre fuerzas antagónicas, en este caso, entre clases. El motor de la historia es la lucha de clases.

Un punto destacado por Marx es la división del trabajo, que apareció cuando se dieron excedentes, apareciendo así una lucha por su control. Todas sus consecuencias dieron lugar a la división... Continuar leyendo "Marxismo: Materialismo Histórico, Lucha de Clases y Crítica al Capitalismo" »

El vitalismo de Nietzsche: La vida como valor absoluto

Se puede entender la filosofía de Nietzsche como el intento de hacer de la vida lo absoluto. La vida tiene valor en sí misma. Nietzsche midió el valor de la filosofía, la ciencia o el arte a partir de su oposición o afirmación de la vida. El mundo, el ser humano, la vida, son voluntad de poder. Nietzsche no define claramente esta expresión en ningún sitio. En primer lugar, no es la voluntad psicológica, no es voluntad de vivir. Al contrario, la vida es voluntad de poder, y esta última es la voluntad de ser más, vivir más, superarse, demostrar una fuerza siempre creciente.

La verdad y la voluntad de poder

El problema de la verdad adquiere ahora un sentido distinto. No es importante... Continuar leyendo "El vitalismo de Nietzsche: Voluntad de poder y transmutación de valores" »

Determinisme i Indeterminisme

Quan parlem de llibertat, ens referim a la capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i per triar en quina direcció volem actuar. Per això, els éssers humans ens sentim responsables de les nostres accions. Però aquesta caracterització de la llibertat ha estat discutida pel determinisme. El determinisme diu que tots els esdeveniments de l'Univers tenen una causa. Així doncs, el determinisme ha semblat incompatible amb la llibertat. D'aquí ve el problema de la llibertat: si el determinisme és vertader, la llibertat és il·lusòria. Per contra, si el determinisme és fals, la llibertat no és il·lusòria.

Procés d'Hominització

La nostra espècie és fruit de l'evolució, el resultat... Continuar leyendo "Llibertat, Determinisme i Procés d'Hominització" »