Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Música de Bachillerato

Agrupaciones de Instrumentos Musicales

Al igual que las voces, los instrumentos musicales pueden actuar como solistas o agruparse en formaciones pequeñas o numerosas, combinando timbres y registros similares o diferentes. Esta versatilidad permite una rica diversidad sonora en la interpretación musical.

Agrupaciones Musicales Populares

Existen diversas configuraciones instrumentales que han marcado géneros y estilos a lo largo de la historia. Algunas de las más reconocidas incluyen:

1. Orquesta Típica: Denominación tradicional para las orquestas de tango, caracterizadas por su instrumentación específica que incluye bandoneones, violines, piano y contrabajo.
2. Banda de Rock: Generalmente compuesta por guitarra eléctrica, bajo eléctrico, batería

Dies Irae: Himne de l'Apocalipsi i Judici Final

És un cant que es desenvolupa a partir del melisma de l'Al·leluia i que es converteix en un cant independent. Poema del segle XIII, forma part del *Propi de la Missa de Difunts*, sent un cant típic i obligatori per als difunts. És una seqüència.

Les Seqüències en el Cant Gregorià

El cant gregorià no bíblic (creat posteriorment) és poètic. Es divideix en fragments perquè és molt llarga. No està clar qui la va crear, però és un poema sobre la mort i Déu. Al segle XV, s'instaurà com a part del *Propi de la Missa de Rèquiem*. És una música associada a la mort.

És antifonal: un cor d'homes i un de dones repeteixen el mateix fragment. L'estructura musical és: AA BB CC AA BB CC AA... Continuar leyendo "Música Medieval: Anàlisi de Dies Irae, Can vei la lauzeta mover i Càntigues de Santa María" »

Ludwig van Beethoven: Pont entre Classicisme i Romanticisme

Beethoven representa la gran síntesi del classicisme i la primera part del romanticisme, actuant com a pont. És, alhora, un compositor clàssic i romàntic.

Característiques Clau de l'Obra de Beethoven

• L'eix fonamental de la seva música és la forma sonata, aplicada a la música de cambra i orquestral.
• Amplia la simfonia a quatre moviments, introduint un canvi significatiu en el tercer moviment.
• Ampliació de l'orquestra i gran control del llenguatge musical i la tècnica compositiva.
• És considerat el primer romàntic: el compositor s'identifica com a artista, deixa d'estar al servei de la cort i crea amb total llibertat, reflectint la seva genialitat i els canvis socials de l'època.

Compositores Instrumentales del Barroco Italiano

Giuseppe Torelli

Compositor y violinista, Giuseppe Torelli enriqueció el concerto grosso. Es autor de 12 conciertos de cámara, 18 sinfonías y concerti grossi, incluyendo un pastoral para Navidad.

Tomaso Albinoni

Violinista, cantante y compositor, Tomaso Albinoni tuvo gran repercusión por sus óperas (hoy perdidas). Destacan 6 sinfonías y su obra más importante es el Adagio en sol menor.

Arcangelo Corelli

Uno de los creadores de la moderna técnica violinística y del concerto grosso. Sus obras destacadas son el Concierto de Navidad y La Folia.

Girolamo Frescobaldi

Organista, conocido como el "Bach italiano", contribuyó a la evolución de la técnica de la fuga y creó múltiples fugas instrumentales.... Continuar leyendo "Maestros del Barroco Musical: Compositores Clave y su Legado en Europa" »

Haendel: Culminación del Barroco Musical

Tras la muerte de Purcell, Haendel comenzó a adquirir más importancia. Nacido en Alemania y nacionalizado inglés, representa, junto a Bach, la culminación del barroco musical. Realizó muchos viajes, con frecuencia a Inglaterra, y se estableció definitivamente en Londres. Se adaptaba con facilidad a cualquier corriente o modo musical.

• Primera época: Más cortesano, aristocrático y frívolo. Destacan sus óperas Alcina y Julio César.
• Segunda época: Tras el desengaño de una vida vacía, se produce un reencuentro consigo mismo. Se acercó a una sociedad burguesa más real y comprometida con los problemas religiosos. En esta época aparecen sus oratorios, donde conjuga los grandes coros con la orquesta

L'Òpera Barroca: Orígens i Desenvolupament

L'òpera és un espectacle que es crea en un espai escènic, on els escenaris canvien de sobte. L'òpera barroca neix a Florència i s'estén ràpidament per Europa, sent molt important a França. A Espanya va ser diferent, en part a causa de la crisi i la dificultat de contractar actors de lluny. Instruments podien ser aleatoris en les primeres etapes (Monteverdi). L'orquestra, tal com la coneixem, neix amb l'òpera.

Orquestra i Veus a l'Òpera Barroca

Trobem una orquestra reduïda, amb:

• Teclat: Clavecí o orgue, per al baix continu.
• Corda: Encapçalada pel violí com a motor principal, acompanyat per viola i violoncel, sovint acompanyant el cantant.
• Vent i Metall: Utilitzats, sobretot a Venècia.

La veu

Cualidades de la Música del Barroco

• Los factores dinámicos son: el ritmo, la intensidad y los contrastes, que son explotados por el autor.
• Utiliza un ritmo marcado, mecánico, con la utilización de la pulsación libre.
• Aparición de la orquesta.
• No son intercambiables la música instrumental y vocal.
• Época de virtuosismo vocal o instrumental.
• Empleo de disonancias en partes fuertes y débiles.
• La música no solo sirve a la palabra, sino que trata de cantarla afectivamente.
• Se impone el sistema armónico, lo vertical, a lo que se llama Melodía Acompañada. La voz principal se sustenta sobre la otra voz: el Bajo Continuo.

La Variedad de Estilos

Tres estilos principales:

• Estilo Eclesiástico: Continúa el estilo contrapuntístico del Renacimiento con

El Barroc Musical: Característiques i Evolució

El període Barroc s'estén des de l'estrena de l'òpera L'Euridice de J. Peri l'any 1600 fins a la mort de J. S. Bach el 1750. Aquesta època va introduir conceptes musicals fonamentals:

• Monodia: Una sola melodia amb acompanyament instrumental, que permetia comprendre millor el text i transmetre una major expressivitat.
• Baix continu: Tècnica d'acompanyament d'una melodia de forma contínua a partir d'uns acords xifrats, interpretats per un instrument polifònic (com el clavecí o l'orgue) i un o més instruments melòdics greus (com el violoncel o el fagot).
• Estil concentrato: Recurs utilitzat per donar major expressivitat a la música.

Durant el Barroc, la música instrumental va començar a predominar... Continuar leyendo "Música Barroca: Característiques, Gèneres i Compositors Clau" »

Expresionismo y Dodecafonismo: La Segunda Escuela de Viena

Erwartung, Op. 17 (Schoenberg)

Monodrama en un acto para un único personaje (soprano). Representa, junto con Wozzeck de Berg, la culminación del expresionismo musical. Utiliza gestos exagerados, melodías angulosas, ritmos deformados y fraccionados, y disonancias extremas. A diferencia de Berg, Schoenberg lleva al límite la no repetición, evitando cualquier reaparición de motivos ya escuchados. La obra carece de referencias a formas tradicionales, adaptándose perfectamente al texto onírico y de pesadilla de Marie Pappenheim.

Suite para Piano, Op. 25 (Schoenberg)

Considerada la primera pieza estrictamente dodecafónica de Schoenberg. Utiliza una serie primaria junto con sus formas... Continuar leyendo "Obras Clave del Siglo XX: Schoenberg, Berg, Webern y Stravinsky" »

Concert de Brandemburg núm. 2 en Fa Major

Bach / Barroc / Segle XVIII / Alegre, brillant. Melodia vigorosa que s'anuncia en els primers compassos pel tutti i serveix de ritornello del primer moviment. El segon tema és el que interpreta cada solista i apareix 8 vegades. Ritme marcat, compàs quaternari. Allegro. Concerto grosso: ràpid-lent-ràpid. Els instruments solistes s'oposen amb el tutti. Fa major amb modulacions a altres modalitats. Dos conjunts instrumentals: Concertino: trompeta, flauta de bec, oboè i violí. Ripieno: 2 violins, viola, violoncel. Dinàmica per terrasses. És el segon dels 6 concerts de Brandemburg. Va rebre influència de la música italiana, concretament dels concerts de Vivaldi. Aquesta influència es pot apreciar... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres Clau del Barroc: Bach, Monteverdi, Händel i Vivaldi" »