Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

La Narrativa de la Renaixença: Del Romanticisme al Realisme

El Romanticisme va comportar el naixement de la novel·la històrica, un gènere que es va anar recuperant a poc a poc a Catalunya, primer amb obres escrites en castellà i després, gràcies a la influència de la Renaixença, en català.

A mitjans del segle XIX va néixer la novel·la realista. A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va estar propiciada pel quadre de costums (representat, per exemple, per Emili Vilanova).

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Catalana Moderna

Narcís Oller va ser el màxim representant d’aquesta tendència i divulgador de la novel·la naturalista.

Dades biogràfiques de Narcís Oller (1846-1930)

• Va néixer el 1846 a Valls

Guillem de Berguedà i el Sirventès contra Ponç de Mataplana

El text a comentar són les dues primeres estrofes d’un poema de Guillem de Berguedà.

Guillem de Berguedà (1138-1192) fou un dels millors trobadors del segle XII i va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. D’altra banda, és autor d’una trentena de poemes, entre els quals destaquen els sirventesos.

Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor (poesia d’amor cortès). El trobador n’escrivia la lletra i la música, i el joglar les interpretava...

Surrealisme

Fou producte del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat, manifestat a través dels somnis, i que parlen de les realitats més profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total —ús de l'escriptura automàtica (les idees es plasmen al paper sense rectificació)— i l'ús del collage.

Manifest groc

A L'Amic de les Arts...

Vida i formació de Ramon Llull

Llull es dedicarà durant nou anys a l'estudi de les ciències i la filosofia. Una etapa de formació intel·lectual que va completar amb l'estudi de la gramàtica en llatí i l'àrab. Escriu el Llibre de contemplació en Déu (1272-74), que conté tot el seu pensament. Després, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità, i a partir de 1274 inicià la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art abreujada d'atrobar veritat. D'aquesta obra sorgiran diverses obres que tracten d'explicar i divulgar el seu ideari. Anys més tard es dedicà a viatjar incansablement per difondre'l, tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana. Va morir...

La guerra civil y la posterior dictadura militar supusieron que el teatro gallego se refugiase en América, concretamente en Argentina. Así, en Buenos Aires se va a estrenar en 1941 la única pieza teatral de Castelao, “Os vellos non deben de namorarse”, y se desarrollará un programa estable de representaciones teatrales de la mano de Varela Buxán. Buxán es uno de los grandes promotores del teatro gallego en América, director teatral, autor, creador de compañías y actor. Su teatro es un teatro rural, popular y cómico, que trata de que su público recuerde su tierra.

Es en la década de los 50 cuando se inicia una lenta recuperación del género dramático en el interior de Galicia con tres líneas temáticas: vanguardista, regionalista...

Renovació del Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda

Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les comarques valencianes. A mitjans dels quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional, i a Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguerra (com Guimerà), però no obres noves (només peces realistes de Sagarra i Soldevila) ni traduccions, que no seran permeses fins deu anys més tard.

A la segona meitat dels anys cinquanta es creà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que estrenà obres d'autors clàssics, i contemporanis...

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

• Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
• Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
• Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

• Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
• Ús de

Cantigas de Amigo

O poeta pon en boca dunha muller as penas de amor que dirixe ao seu amigo pola súa ausencia, marcha ou chegada prematura. O amor expresado é sempre non correspondido, e diferénciase das cantigas de amor porque o poeta finxe que é unha muller a que expresa os sentimentos.

Orixe das Cantigas de Amigo

Procede dunha poesía oral que existiu no noroeste da península, relacionada cunha poesía feminina con outros puntos de Europa, como Francia. Semellan coas kharxas mozárabes.

Tipos de Cantigas de Amigo

• Bailadas

  Expresan a ledicia de amar e vivir, con invitación ao baile.

• Mariñas ou Barcarolas

  Ambientadas na paisaxe mariñeira, a amiga espera a chegada dos navíos e dialoga coas ondas.

• Cantigas de Romaría

  Relacionadas coas peregrinacións

La Llengua Catalana al Segle XIX: Diglòssia i Renaixença

La situació de diglòssia literària i lingüística que patia la llengua catalana des del segle XVI, arran de la progressiva desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó que donaven suport al seu ús oficial, va significar la decadència dels usos formals i literaris cultes de la llengua. Al segle XIX, continua el procés de castellanització i hi hagué un augment de les normes legals contràries al català. La diglòssia lingüística s'estengué entre les classes altes, ja que l'ús del castellà era signe de poder.

El nou esperit romàntic va desvetllar un sentiment de recuperació de les senyes d'identitat pròpies i la reivindicació de la llengua llemosina. La situació...