Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

1. Definició i Cronologia de la Decadència

Defineix el terme Decadència i situa’l cronològicament. Cita els tres corrents literaris que són propis d’aquesta època. (1 p.)

La Decadència es va produir al segle XV, marcant la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Aquest període s'estén aproximadament des de la caiguda de Constantinoble (1453) fins a la Revolució Francesa (1789). Són tres segles i mig en què la societat europea va configurar un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.

En el context català, la Decadència implica una decadència de la literatura catalana culta. L'expansió de l'Humanisme italià va constituir la base i el punt de partida dels grans...

Teatre Valencià de Posguerra i Actualitat

11) Teatre Valencià de posguerra. El teatre actual. Els nostres autors més destacats:

El Teatre Valencià de Postguerra

La literatura de postguerra al nostre país havia tingut el poeta, el narrador i l'assagista rellevants que havien destacat entre la colla d'altres escriptors. No havia ocorregut el mateix amb el teatre, molt més endarrerit en la nostra tradició literària i anquilosat en el clixé del sainet.

Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors són els únics dramaturgs que intenten fer un teatre digne i renovat, necessitat de desmarcar-se de la tradició valenciana del sainet.

Martí Domínguez (1908-1984)

La seva producció dramàtica en valencià abraça 4 títols:...

Euskal literaturaren historian garrantzi handia izan duten hiru idazle nagusi eta haien garaiko mugimendu literarioa aztertuko ditugu jarraian: Lizardi, Lauaxeta eta Orixe, baita Olerkarien Belaunaldia ere.

Xabier Lizardi (1896-1933)

Zarautzen jaioa, Tolosan bizi izan zen. Legegizona eta Tolosako lantegi bateko gerentea izan zen. Euskara ia galduta zuen, baina berreskuratu egin zuen. Hainbat aldizkaritan lan egin zuen, euskaraz zein gaztelaniaz. Bere gai nagusiak euskara eta euskal kultura izan ziren.

• Kazetari lanak: Hainbat artikulu idatzi zituen.
• Antzerkia: Antzerkian ere aritu zen.
• Poesia: Poesia jorratu zuen batez ere.
  • Hil aurretik: Biotz-begietan (poesia liburua).
  • Hil ondoren: Umezurtz Olerkia.
• Natura: Izadia sarritan agertzen da bere bertsoetan.

Els primers textos:

Trets comuns de l'Edat Mitjana:

Punt de vista social:

• Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme fonamentat en el vassallatge, pacte de fidelitat entre senyor i servent.
• Importància de l'honor, el valor i la fidelitat, vinculats a l'estament de la cavalleria.

Punt de vista cultural:

• Naixement de les llengües vulgars i accés a l'escriptura.
• Teocentrisme en la vida pública, privada, la literatura i l'art.
• Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l'art: pretenen entretenir i ensenyar.
• Introducció de l'alta cultura als monestirs.
• Pervivència d'una cultura popular en la poesia tradicional i joglaresca.
• Imitació en l'art i la literatura sense cap originalitat.

Trobadors:

Poesia trobadoresca:

• Lírica (cantada,

A Variedade Estándar e a Normativización

A variedade estándar é o modelo de lingua común identificada como normativa. É o rexistro formal empregado en ámbitos como a escola, os medios de comunicación e a Administración (calquera ámbito formal).

A normativización consiste no proceso de elaboración dunha variedade estándar dunha lingua, establecendo un código común para a comunidade cunha ortografía, gramática e dicionario definidos.

Tarefas da Normativización

As tarefas máis importantes son:

• Estandarización: Seleccionar a variedade estándar.
• Grafización: Definición da forma escrita correspondente á variedade oral.
• Modernización: Actualización da lingua para o seu uso en todos os ámbitos.

Etapas da Normativización do Galego

• Galego

Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Riba va orientar un conjunt de poetes que continuen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua, el que s'anomena poesia pura. Hi ha una altra corrent entorn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va...

L'Avantguardisme

Introducció

L'avantguardisme és un conjunt de corrents estètics que van sorgir a Europa a principis del segle XX, evidenciant una crisi de les arts. Aquest moviment buscava trencar amb el passat i establir un nou llenguatge artístic.

Característiques generals

• Trencament amb la tradició i creació d'un llenguatge nou.
• Representació de la crisi de la societat del segle XX: una societat canviant i conflictiva.
• Gust per la modernitat i l'originalitat.
• Supressió de les barreres entre diferents gèneres de la creació artística.
• Introducció d'elements artístics i literaris innovadors.
• Noves formes d'expressió com el cal·ligrama, el poema objecte i la poesia visual.
• Incorporació de la tècnica, la modernitat i la màquina a la

A continuación, se presenta una selección de expresiones latinas de uso frecuente, con su traducción y un ejemplo contextualizado para facilitar su comprensión y aplicación.

Expresiones Latinas Frecuentes

• Habent sua fata libelli – Los libros tienen su propio destino.
  Ejemplo: Ese libro tuvo éxito: habent sua fata libelli.
• Hic et nunc – Aquí y ahora.
  Ejemplo: Debemos resolver el problema hic et nunc.
• Homo homini lupus – El hombre es un lobo para el hombre.
  Ejemplo: En la guerra se cumple homo homini lupus.
• Homo sapiens – Hombre sabio o racional.
  Ejemplo: El homo sapiens domina el planeta.
• Hora est iam de somno surgere – Ya es hora de despertar.
  Ejemplo: Basta de excusas, hora est iam de somno surgere.
• Horror vacui – Miedo al vacío

La narrativa catalana després de 1975

Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005)

Jesús Moncada abandonà el poble natal el 1966 per anar-se’n a treballar a Barcelona i entrà a l’Editorial Montaner y Simón. Allà conegué Pere Calders, que l’ajudà en els seus inicis.

Entre les seves obres destaquen:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (recull de contes, 1981)
• La novel·la Camí de sirga (l’enfonsament de Mequinensa sota les aigües d’un pantà, 1988)
• Novel·les: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)
• Reculls de contes: El cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999)

Quim Monzó (Barcelona 1952)

Quim Monzó va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’udol del griso al caire de les

Bloques Dialectales del Gallego

Dialecto Occidental

• Gheada (gheada).
• Seseo implosivo (final) (lus) e nas zonas máis costeiras (faser).
• Grupo latino "cua, gua": catro, gardar.
• Ditongo -ai: caixa.
• Plural pal. -n: -ns (cans, pantalóns).

Dialecto Central

• Ausencia de gheada.
• Ausencia de seseo (salvo implosivo -> final en zonas de A Coruña. Seseo implosivo -> inicial (vesiño).
• Grupo latino "cua, gua": catro, gardar.
• Ditongo -ai: caixa.
• Plural pal. -n: -s (cas, pantalós).

Dialecto Oriental

• Ausencia de gheada.
• Ausencia de seseo.
• Grupo latino "cua, gua": cuatro, guardar.
• Ditongo -ai (-a-): caxa.
• Plural pal. -n: -is (cais, pantalois); agás na área Asturiana (animales, caracoles).

Usos del "Se" en Gallego

1. Se reflexivo: A si mismo.
2. Se recíproco: Dous suxeitos