Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Anàlisi de l'Estructura Textual

Pel que respecta a l'estructura externa, se'ns presenta amb un títol, a continuació els dos paràgrafs on s'expressen les idees del text i finalment el nom de l'autor (________) i del periòdic d'on s'ha extret el text. En l'estructura interna trobem: introducció, desenvolupament i conclusió. A més, podem afirmar que se'ns presenta una estructura (analítica, sintètica, encaixada o lineal). Per últim, pel que fa a la progressió temàtica, podem afirmar que és (lineal o de tema constant).

Àmbit d'Ús i Tipologia Textual

L'àmbit d'ús d'aquest text és públic, ja que la comunicació que s'estableix sobre un tema concret, en un context formal, es dirigeix a un receptor plural i amb diferents tipus d'intencions.... Continuar leyendo "Anàlisi Lingüística Completa d'un Text Periodístic" »

1. Esamoldeak eta baliokideak

• Ate jokatu aritu zen goiz osoan = maneiatu
• Jo dezagun: oilo batek astean zehar sei arrautza erruten dituela = demagun
• Han dartza aldera jo zuten = abiatu ziren
• Kaletik berandu etortzen bada, gurasoek jo egiten diote = jipoitu
• Bihotzekoak jota hil da = infartua
• Ekialdeko haizeak gogor jotzen du leku honetan = astindu
• Bigarren solairutik eroritako loreontziak buruan jo du gizargoa = kolpada
• Mirariren osobak bost instrumentu jotzen ditu = menderatu

2. Hitz‑paralelismoak eta azalpenak

• Itsasontziaren atzealdea = popa
• Begiaren erdiko beltzunea, biribila = ninia
• Goiera handia duena = garaia
• Aurpegitik ate ematen duen musu = muina
• Gai bat, arlo bat… landu, aztertu = jarraitu
• Historia barruko unea edo aldia = garaia
• Animalien hezur

Anàlisi de l'Amor Cortès i la Literatura Catalana

Reflexió de l'Amor Cortès

L'amor cortès reflecteix la conducta idealitzada que havia de seguir un individu a la cort, establint relacions jeràrquiques com:

• Dama-senyor
• Poeta-vassall

Composicions Típiques de la Lírica Trobadoresca

Les composicions més representatives de la lírica trobadoresca són:

• Cançó: Màxima expressió de l'amor cortès; lloa i idealitza la dama.
• Sirventès: Poesia moralitzadora o d'atac personal.
• Plany: Composició de lloança a un personatge mort.
• Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller o trobador i una pastora.
• Albada: Cant al despertar i a la separació dels amants després de passar la nit junts.
• Dansa i Balada: Composicions destinades a ser ballades.

Poetes dels Segles

L'èpica i la lírica medieval

L'èpica: El gènere èpic està representat sobretot per les cançons de gesta, que eren llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat d'un poble.

Lírica: El gènere líric tracta sobre els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada.

Guillem de Berguedà: El cavaller guerrer

Guillem de Berguedà: Cavaller i guerrer de caràcter agressiu, dedicà part de la seva vida a combatre els seus veïns. Els seus poemes il·lustren una agitada biografia, plena de bregues i combats.

Ramon Llull i el naixement del català literari

Ramon Llull: Va crear una obra d'uns 250 títols de temàtica molt variada (filosofia, teologia, etc.) i destaca per l'impuls lingüístic que va donar a una llengua... Continuar leyendo "Història de la Literatura: De l'Èpica al Teatre Modern" »

Autors Catalans per Segles

• Segle XII: Guillem de Berguedà
• Segle XIII: Ramon Llull, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany
• Segle XIV: Jordi de Sant Jordi
• Segle XV: Joanot Martorell, Ausiàs March
• Segle XVI-XVII: Francesc Vicent Garcia
• Segle XVIII-XIX: Bonaventura Carles Aribau
• Segle XIX-XX: Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Caterina Albert
• Segle XX: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda

Inici Anòmal de la Literatura Catalana

La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular, relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble.

Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s'havia escrit exclusivament en llatí... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Evolució i Autors" »

Tipus d'Oracions Segons la Relació Sintàctica

1. Oracions Coordinades

Relació entre O1 i O2 (independents). Tipus:

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o, o bé.
• Adversatives: però, tanmateix, malgrat, sinó.
• Il·latives: per tant.
• Explicatives: és a dir, o sigui.
• Distributives: ara... ara, que... que.

2. Oracions Juxtaposades

Relació marcada per signes de puntuació: coma (,), punt (.), dos punts (:), punt i coma (;).

3. Oracions Subordinades

Una oració depèn de la principal.

Oracions Subordinades Substantives (O. Substantives)

Es poden substituir pel pronom neutre "això". Tipus principals:

• De conjunció: Introduïdes per conjuncions (que, si, quan).
• D'infinitiu: Amb verbs en infinitiu (-ar, -er, -ir).

Oracions Subordinades Adjectives (O. Adjectives)

Fan... Continuar leyendo "Sintaxi Catalana i Gèneres Clau de la Literatura Medieval" »

T.9 Poesia actual

Pel que fa a la problemàtica actual de la poesia, destaca la falta de perspectiva temporal. Als anys 80 apareixen poetes que es consoliden als anys 90, nascuts en la democràcia i hereus de la pèrdua de l'hegemonia de la poesia com a gènere literari.

Característiques principals

Respecte a les característiques compartides, trobem una poesia entesa com a resultat de l'experiència, influenciada per la crisi econòmica de la societat urbana. El poeta fa evidents les contradiccions de la societat actual, sent conscient que no les pot canviar. A més, trobem:

• Claredat expressiva: amb molta descripció dels espais.
• Temàtica: intimitat al voltant de l'amor o la metapoesia.
• Individualitat: enfront de la societat globalitzadora.

Tendències

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Absurd i la Ironia en l'Obra de Pere Calders" »

Tirant lo Blanc

Autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell, nascut a València, era un cavaller que coneixia bé el món del qual parlava i intercanviava correspondència amb altres cavallers. Pertanyia a una família rica, però que va caure en la ruïna. Aquesta situació el va portar a viatjar pel món i a practicar el bandolisme.

L'èxit de Tirant lo Blanc va ser immediat. Va ser, en part, gràcies a la referència que en fa el Quixot, on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la seva versemblança.

Es qualifica com una novel·la moderna, total, cavalleresca, riallera, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu principal era transmetre informació i coneixements.

Argument i Temàtica

L'acció se situa a mitjans del segle XV. L'... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc: Argument, Temàtica i Estil" »

Literatura popular: el poble es manté fidel a la llengua

Entenem per literatura popular la literatura del poble de transmissió oral i d’autor anònim que passa de generació en generació. Mentre que la literatura culta durant l’Edat Moderna, per diverses causes (polítiques, socials i culturals), viu el seu moment de decadència, la literatura popular viurà el seu moment de màxima vitalitat.

Si conservem aquesta literatura, que és un tresor per al poble, és gràcies a escriptors i filòlegs inspirats en el Romanticisme del segle XIX, que van recollir tota aquesta literatura popular en el llibre: El Romancer Català.

El Romancer Català i els romanços

El Romancer Català acull romanços, cançons, llegendes i rondalles:

• Romanços: Van