Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Àngel Guimerà: Renaixença i Teatre Català

Àngel Guimerà (1845-1924) fou una figura cabdal de la Renaixença catalana i un dels fundadors de revistes literàries, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i també poeta. La seva obra va suposar un notable salt qualitatiu en el teatre català, convertint-lo en el primer autor dramàtic català amb projecció internacional.

Evolució Dramàtica de Guimerà

• Primera etapa: Tragèdies romàntiques en vers.

  Centrades en èpoques passades, amb un fort component romàntic. Exemple destacat: Mar i cel.

• Segona etapa: Dramas realistes en prosa.

  Caracteritzats per sentiments molt intensos, una marcada influència romàntica i la presència recurrent de la mort com a solució per als conflictes dels

Literatura de postguerra: repressió i exili

La dictadura franquista va comportar una repressió de tota persona que manifestés una actitud contrària al règim establert. Per tant, s’impossibilita l’existència d’un ambient de llibertat que permeti el desenvolupament de l’activitat intel·lectual. El català va perdre la seva oficialitat, convertint-se en una llengua proscrita.

Comença així una època de silenci i d’èxode, un període dur en què la clandestinitat i les reunions privades donaven unes expectatives inexistents a la cultura catalana. És en aquesta època quan els autors catalans comencen a emigrar a països com França i, majoritàriament, a l'Amèrica del Sud.

Des de l’exili, els autors catalans inicien tasques... Continuar leyendo "Literatura de postguerra catalana: repressió, exili i Espriu" »

La Literatura Catalana dels Anys 70

Durant els anys setanta, els escriptors van viure una situació diferent a la de la immediata postguerra: la fi del franquisme, la creació d'editorials (Tres i Quatre, Saó, etc.), que van facilitar el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic, nous premis literaris, el relaxament de la censura i, amb la restauració democràtica, el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia.

És aleshores quan va irrompre una sèrie de joves escriptors nascuts en la immediata postguerra (1940-1955), batejats per Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells el 1971 com a «generació literària dels 70» perquè tenien una sèrie de trets comuns que permetien parlar d'ells com... Continuar leyendo "La Literatura Catalana dels Anys 70: Característiques i Autors Clau" »

Modernisme Català (1890-1911)

Propi de Catalunya. Volia modernitzar-se i adaptar-se a la resta d’Europa.

Etapes del Modernisme

• Etapa combativa (1892-1898)

  Lluita per introduir el Modernisme.

• Etapa establerta (1898-1911)

  Període de consolidació. Es considera el final amb la mort de Joan Maragall.

La Poesia Modernista

• Poesia Espontaneista

  Defensa l'expressió lliure, oberta i espontània. Dona plena llibertat a la creativitat del poeta. Inclou:

  • Vitalisme: Importància del valor de la vida.
  • Regeneracionisme: Crítica social.

  Representada per Joan Maragall.

• Poesia Formalista

  És tot el contrari, busca una forma estricta i un llenguatge definit. Inclou:

  • Parnassianisme: Recuperació de normes grecollatines, considera el sonet la forma de poesia més perfecta.

Autors Destacats de la Narrativa Catalana Contemporània

Ferran Torrent: Novel·la Negra i Crítica Social Valenciana

Ferran Torrent (Sedaví, 1951) és un dels autors més populars. Ha excel·lit en el conreu de la novel·la policíaca amb humor i una original recreació del llenguatge d'argot en obres com No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989). En aquestes, amb un estil molt personal, adoptava les tècniques de la novel·la negra per a reproduir la realitat valenciana amb una gran habilitat per a crear diàlegs àgils i rics d'expressions populars.

La solidesa i maduresa com a narrador són ben paleses en les últimes obres, de caràcter més intimista i elegíac,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Autors, Tendències i Gèneres" »

Pere el Cerimoniós: Un Rei entre la Història i la Cultura

El rei Pere II el Cerimoniós va néixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins a la seva mort el 1387 (segle XIV). La Corona d’Aragó va ampliar els seus territoris amb la integració de Mallorca. Pere III admirava Jaume I i una de les seves obsessions era reincorporar Mallorca a la Corona (a la batalla de Llucmajor, Pere III va vèncer Jaume III) i la conquesta de l’Alguer, que s’havia separat a la mort de Jaume I i de Pere II/ Pere III. Va promoure un intens moviment cultural que reflectia la seva personalitat i va ser un gran organitzador: va ordenar l’arxiu reial i va crear un cos de copistes i traductors, i és a través d’aquestes traduccions que va introduir... Continuar leyendo "Pere el Cerimoniós: Regnat, Cultura i Crònica d'un Rei" »

Tendències de la Poesia Catalana de Postguerra (1940-1970)

Les tendències més rellevants de la poesia de postguerra fins a finals dels anys 70 són:

• Les *avantguardes* amb una finalitat estètica.
• La *postsimbolista*, que estava en contra del Noucentisme.
• La literatura històrica o social (Realisme Històric).

El Postsimbolisme i els seus Representants

Els autors i les obres que representen el postsimbolisme són: Josep Carner amb ***Nabí*** i Carles Riba amb ***Elegies de Bierville***.

El Realisme Històric o Social

Aquest corrent es basava en els plantejaments marxistes d'intel·lectuals i escriptors que reivindicaven la participació de la literatura en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

Vicent Andrés Estellés:

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma (Mallorca) l'any 1913, en el si d'una família humil. Estudiant brillant i poeta precoç, va cursar la carrera universitària a Barcelona, on va establir amistat amb figures com Salvador Espriu.

Es va graduar cum laude i va dur a terme una intensa activitat literària, tant com a poeta com a editor. Aquesta tasca li va permetre entrar en contacte amb grans intel·lectuals catalans i espanyols de l'època, com ara Jorge Guillén, Dámaso Alonso, Juan Ramón Jiménez i Federico García Lorca.

Obra i Mort Prematura

La seva curta vida va limitar la seva producció literària a tres obres principals:

• Nou poemes (1933)
• Quadern de sonets (1934)
• Imitació del foc

La Literatura Catalana Moderna i Popular (Segles XVI-XVIII)

Definicions Clau:

• Orbitar: Girar al voltant.
• Prioritzar: Donar preferència o importància.
• Espectroscòpic: Analitzar espectres.
• Hidrocarbur: Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
• Engrescador: Incitar a fer alguna cosa.
• Caracteritzar: Distingir pels caràcters propis, donar caràcter.
• Criovolcà: Volcans gegants.
• Orografia: Part de la geografia física que tracta de la descripció de relleus.
• Isotòpic: Pertanyent als isòtops (cadascun dels àtoms els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons i diferent de neutrons).
• Enigmàtic: Misteriós.
• Guèiser: Surgència d'aigua calenta i de vapor d'aigua.
• Fluctuació: Acció de fluctuar (experimentar, una situació, variacions d'augment

Taller de Sabateria

Som a ple hivern, i jo tinc els peus que no sé de qui són: enfredorits, gelats materialment, penjant de l'alta banqueta on sec davant una de tantes taules de la secció de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. També em fan mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponen com a aprenent d'un ofici en la divisió del treball: el treballador.

Característiques d'Enric Valor

La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• Les Rondalles Valencianes.
• Cinc novel·les i alguns relats breus.

Tant en un tipus d'obres com en altres, Valor... Continuar leyendo "Enric Valor: Rondalles Valencianes i Novel·les" »