Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Antoni M. Alcover y la recuperación de la lengua catalana

Es una figura destacada en el proceso de redreçament (recuperación) de la lengua catalana. Recogió las Rondaies mallorquines en un Aplec de 24 volúmenes en variante dialectal. Publicó Lletra de convit para pedir la colaboración en el recopilatorio de vocabulario, donde daba las instrucciones para redactar las fichas lexicográficas, y destaca por la obra Diccionari Català-Valencià-Balear, por ser la más ambiciosa. La idea se extendió por todo el dominio lingüístico y recibió múltiples colaboraciones.

Cuando se creó la Secció Filològica, fue nombrado presidente, pero las constantes discrepancias con Pompeu Fabra provocaron que el organismo se rompiera. Alcover rechazó...

A Igrexa

A sociedade medieval era moi relixiosa e facía que Deus fose o centro de todas as cousas. Isto facía que a Igrexa tivese moito prestixio e estivese presente na vida das persoas (casamentos, vodas, enterros, etc.).

A maior parte da sociedade era analfabeta e creía en cousas extranaturais e bruxerías, o que aproveitou a Igrexa cristiá para aterrorizar a xente que dubidaba, con castigos terribles que lle mandaría Deus. Isto fixo que a xente colaborase dando esmolas á Igrexa e axudando no mantemento do culto. Os reis e nobres, cando lles pasaba algunha cousa boa, doaban cousas de valor e terras ós conventos e igrexas. Isto fixo que a nobreza eclesiástica (cardeais, bispos, etc.) se fixese cunha grande cantidade de terras.

Outra forma...

Autoconcepto, autoconcepto académico, autoestima e eus posibles. O sistema do eu

O papel central que xogan as representacións que elaboramos as persoas na nosa conduta constitúe un dos principios indiscutibles da psicoloxía científica contemporánea. Entre estas representacións destacan:

• A representación que a persoa ten de si mesma, a súa autoimaxe ou autoconcepto. O autoconcepto, na actualidade, tende a concibirse como unha noción pluridimensional que engloba representacións sobre distintos aspectos da persoa (aparencia e habilidades físicas, capacidades e características psicolóxicas diversas, capacidades de relacións interpersoais e sociais, características morais, etc.).
• Entre os diversos compoñentes da representación dun

1. La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. La història literària distingeix clarament entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien en occità i componien la música per als seus poemes.

Característiques fonamentals

• Poesia culta: presenta textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric com retòric.
• Poesia lírica: expressa els sentiments personals de l'autor, principalment l'amor, la mort i la religió.
• Llengua occitana: escrita en una llengua literària comuna acceptada i emprada també pels trobadors catalans i del nord d'Itàlia.

La lírica dels trobadors es va iniciar amb Guilhem de Peitieus i va viure el seu període clàssic...

Les 4 Grans Cròniques Medievals

De què tracten les Cròniques? Esmenta'n, també, els noms.

Les 4 grans cròniques són uns textos de gran importància per la seva veracitat i versemblança, ja que foren escrites o dictades directament pels mateixos reis i pretenen justificar la seva actuació política. Per la proximitat amb els seus protagonistes, les cròniques són relats amb gran intensitat narrativa, plens de detalls que deixen entreveure una experiència directa viscuda i una apassionada voluntat de justificar. Tenen un marcat to heroic i la intenció de fomentar el sentiment nacional.

Llistat de les Quatre Grans Cròniques

• Llibre dels fets de Jaume I
• Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot
• La Crònica de Ramon Muntaner
• La Crònica general

El Context del Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és considerat el segle d'or de la nostra literatura, perquè en aquesta època va tindre lloc una esplendor artística i literària que va tindre el centre a València. La prosperitat i el dinamisme polític van comportar una gran producció cultural, la qual cosa explica que els grans autors del segle siguen valencians: els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Isabel de Villena. Tanmateix, mentre a Europa prosperava l'humanisme, els nostres escriptors van mantenir una mentalitat medieval. Malgrat l'obra de Bernat Metge i dels contactes amb la cultura italiana, les influències humanistes hi van ser marginals i anecdòtiques.

De la Tradició

Tipus d'arguments

• Argument d'autoritat: es citen persones o institucions de reconegut prestigi relacionades amb el tema que es tracta i que tenen l'opinió de l'autor.
• Argument de quantitat: l'emissor fa ús de dades que afirmen que una gran quantitat de persones opinen com ell o han patit les conseqüències d'alguna situació sobre la qual s'està argumentant.
• Argument d'analogia: s'argumenta a favor d'una tesi, identificant-la amb altres de semblants que el receptor aprova.
• Argument de qualitat: l'emissor utilitza un cas concret per tal d'apel·lar als sentiments del receptor.

La modalització

L'emissor, depenent de l'àmbit d'ús i del gènere en què s'inscriu un text, intentarà que sembli més o menys objectiu. Intentem que sembli el més...

Les llengües romàniques

Llengües romàniques: galaico-portuguès, català, castellà, occità (Vall d'Aran, nord d'Itàlia), aragonès, francès, sard (illa de Sardenya), italià, asturià (Astúries), dalmata, romanès, retoromànic (Suïssa).

En total, 12 llengües romàniques.

Ramon Llull

Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316) és una figura clau del segle XIII i autor de textos en prosa en català. És el primer pensador que escriu sobre filosofia, astronomia, medicina, literatura i teologia en llengua catalana.

Primers escrits: la Vida coetània

La Vida coetània és una obra autobiogràfica. Als 31 anys, Llull abandona la cort i la seva família per dedicar-se a la vida espiritual, amb els objectius següents:

• Predicar el cristianisme

Dels anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70

Els anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condicionen la producció narrativa de l'època.

Per a parlar de la producció literària de la postguerra (1939) em cal parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, i els progressos aconseguits durant la República quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama públic, de l'administratiu i de l'ensenyament, i tornava a la clandestinitat.

No obstant això, malgrat la falta d'una infraestructura editorial, en la dècada dels 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d'aquest període, Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura, on s'narra l'experiència...