Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Variedades lingüísticas e rexistros

Variedades lingüísticas: rexistros
Rexistro coloquial ou informal emprégase nos actos de fala marcados por necesidades inmediatas, subxectivas, da vida cotiá. Entre as súas características destacamos:

• Ten unha gran riqueza de entonacións e unha pronuncia descoidada que provoca a elisión dalgúns fonemas.
• Emprégase nel palabras cliché ou de significado xeral como cousa, chintófano ou chisme.
• Inclúe con frecuencia vulgarismos, dialectalismos e castelanismos.
• Presenta unha sintaxe simple, con abundantes discordancias e anacolutos.
• Hai numerosas referencias ao contexto a través dos deícticos.
• Abundan as apelacións ao interlocutor, así como o uso de presuposicións.

Rexistro formal é o empregado en actos...

Sistema Nervioso

Sensitiva: capta sentidos.
Motora: responde a sensaciones.
Integradora: relaciona la sensitiva con la motora.
D. relación: relaciona con el medio externo a través de las sensaciones.
Vegetativo, autónomo: controla funciones involuntarias.

SNC: Sistema Nervioso Central

Médula espinal

Origina nervios espinales, conecta SNC a SNP.

• Acto reflejo: respuesta involuntaria.
• Arco reflejo: vía por la que recorre el estímulo para producir una respuesta.

Encéfalo

Tronco encefálico

• Mesencéfalo: cerebro medio, porción superior. Comunica el tronco encefálico con el cerebro, regula el sueño y la vigilia. SARA, origina los pares craneales III y IV.
• Protuberancia anular: puente de Varolio, porción media. Regula la frecuencia respiratoria. Origina

O prestixio dos idiomas

Desde un punto de vista gramatical, todos os idiomas teñen unha estrutura que lles permite ser utilizados para calquera función comunicativa. Son as circunstancias sociais e políticas as que fan que haxa diferentes valoracións para diferentes linguas.

O prestixio dos idiomas débese a factores externos, e a valoración social pode mudar ao longo do tempo ou funcionar de forma totalmente contraria en varios territorios.

O prestixio dunha lingua está directamente relacionado coas funcións sociais que ese idioma desempeña na sociedade, cos ámbitos de uso e co seu recoñecemento legal. É dicir, a lingua que se use en contextos formais, teña presenza nos medios de comunicación e conte cunha cultura escrita, recibirá...

Narrativa del segle XX

Europa a la primeria de segle: al començament del segle XX, Europa es troba en una situació de grans canvis econòmics i socials. Espanya també, però en un context de crisi. Pel que fa al terreny artístic, durant aquests anys el realisme i el naturalisme havien començat a donar pas al modernisme.

La narrativa modernista

El modernisme sorgeix com un moviment de reacció a aquesta crisi, que té com a finalitat transformar la societat. Allò que va tenir gran importància durant el modernisme fou la novel·la. La novel·la va aconseguir desenvolupar-se gràcies al fet que les idees modernistes van tenir una gran acceptació.

Novel·la simbolista

Amb la crisi de les idees realistes i naturalistes, els modernistes hagueren...

Introducción a la Literatura Gallega Contemporánea

El estudio de la literatura gallega del siglo XX abarca figuras fundamentales que transformaron las letras y el pensamiento de Galicia, desde el movimiento renovador del Grupo Nós hasta la Nova Narrativa Galega y la poesía social.

Vicente Risco (Ourense, 1884-1963)

Vicente Risco fue una figura clave del galleguismo cultural y político:

• Fundó la revista «La Centuria» (1917) en colaboración con otros autores, una publicación literaria que expresaba su interés por el ocultismo y el orientalismo.
• A finales de 1917, se une a las «Irmandades da Fala» e inicia su etapa de galeguista.
• En 1920, publica «Teoria do nacionalismo galego», convirtiéndose en el primer teórico del galleguismo.
• En

Relació entre el Romanticisme i la Renaixença

Van ser períodes en què la llengua i la cultura començaren a recuperar prestigi i, a més, els dos períodes parlen de l'amor i estan interessats en la llengua.

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment estètic que va aparèixer a Europa a finals del segle XVIII. Va néixer quan la Revolució Francesa i la Revolució Industrial van marcar l'inici de la burgesia, i coincideix amb la Renaixença. Va néixer com a reacció al rigor neoclàssic i implica un canvi en la manera de concebre la producció literària i les relacions entre l'individu i el món.

Característiques

• A) Valoració dels sentiments, la intuïció i la imaginació, en contraposició a la raó i l'ordre.
• B) Culte a la llibertat

LA POESIA NOUCENTISTA

El gènere noucentista per excel·lència va ser la poesia, amb poetes com Josep Carner i Guerau de Liost. Les característiques de la poesia noucentista són les següents:

• Perfecció formal, seguint les pautes de la mètrica més estricta.
• Submissió de la llengua a un procés de depuració.
• Anàlisi de la natura des de l'òptica ciutadana (domesticada, no salvatge).
• Presentació d'un món idealitzat en el qual preval la descripció.
• Presentació de temes com l'amor o el país del temps d'una manera distant i no apassionada ni sentimental.
• Idealització de la dona, que és objecte d'adoració.

JOSEP CARNER (1884-1970)

Josep Carner va néixer a Barcelona i va ser el principal poeta noucentista. Estudiant precoç (a vint anys ja...

P1.3 Los sofistas y Sócrates

Ocupaban el centro de la vida cultural los sofistas, que se presentaban como maestros de virtud y educadores de la juventud pudiente de Atenas, enseñándoles habilidades para triunfar en la democracia ateniense. Tenían como fin el triunfo en las intervenciones públicas. Esta actitud fue criticada por Sócrates, que tenía como objeto fundamental la búsqueda del verdadero conocimiento.

Los sofistas introdujeron la distinción entre physis (naturaleza) y nomos (lo que deriva de las acciones humanas). Esto implica que las leyes humanas son fruto de decisiones humanas, convencionales y relativas. Protágoras expresa esta idea con la frase: «El hombre es la medida de todas las cosas».

Sócrates renuncia expresamente...

Escriptura teatral catalana: experimentació i renovació

En els anys 70 el teatre català experimenta un gran impuls i una notable diversitat en les propostes escèniques: des de temes de teatre "clàssic" fins a experimentacions amb nous llenguatges dramatúrgics. Es tracta d'un procés de renovació i d'aproximació al teatre europeu, on continuen vigents el teatre èpic, el teatre documental i l'absurd.

Cap als anys 70 trobem els happenings i les performances, propostes avantguardistes que recerquen noves formes d'expressió i de continguts escènics. Els protagonistes seran els directors, l'expressió corporal i les tècniques de treball col·lectiu. Aquestes propostes influiran en el teatre de carrer i en el teatre d'experimentació de...

Procediments de formació de paraules

Derivació: dessuadora, microinformàtica.

Composició: autopista, barra de llavis, aeròbic, bicicleta.

Escurçament: adossar, mòbil, tauleta tàctil.

Acronímia: mot PIME.

Habilitació semàntica: cas de palS'usa guionet.

Ús del guionet

• Quan la primera part del compost acaba en vocal i la segona comença amb r-, s- o x-: malva-rosa, penya-segat, escura-xemeneies.
• Quan el compost sense separar pot induir a lectures errònies: cap-roig, cor-robat, pel-llag, cinc-en-rama, blanc-i-roig.
• Quan en els compostos es repeteix, parcialment o totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat: xino-xano, ping-pong, ziga-zaga, cori-mori.
• En els compostos que contenen el nom d'un punt cardinal: nord-oest, sud-amèrica,