Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Teatre medieval i renaixentista en català: misteris, drames litúrgics i teatre cortesà

Otras lenguas extranjeras3,47 KB

Teatre medieval i renaixentista a Catalunya

Els drames litúrgics medievals

Les representacions són fetes amb cerimònia ritual, sobre rampes i cadafals disposats en una acurada escenografia: el cel i l'infern, el paradís o el calvari. Es representaven a l'interior dels temples per mitjà de drames litúrgics (anomenats més endavant «misteris») relacionats amb els cicles del calendari cristià:

  • El cicle de Quaresma o de Pasqua, el moment més important de la litúrgia anual, que inclou la passió, la mort i la resurrecció de Crist.
  • El cicle de Nadal, amb l'anunci de l'arribada del Messies, el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors.

Es conserven encara alguns d'aquests drames litúrgics, encara que no se'n pugui dir veritablement teatre,...

Continuar leyendo "Teatre medieval i renaixentista en català: misteris, drames litúrgics i teatre cortesà" »

Eduardo Blanco Amor: Vida e Obra Narrativa de A esmorga e Xente ao lonxe

Otras lenguas extranjeras3,89 KB

Eduardo Blanco Amor: Traxectoria vital

Eduardo Blanco Amor nace no seo dunha familia humilde en Ourense, cidade que será referencia fundamental ao longo de toda a súa obra literaria. Alí realiza os seus estudos de maxisterio e bacharelato.

En 1919 emigra a Arxentina, onde comeza a súa actividade como xornalista e inicia o seu labor literario, tanto na prensa arxentina como en xornais e revistas galegos. Participa activamente no proxecto galeguista e funda a Irmandade Nazonalista Galega en Bos Aires.

Durante a Guerra Civil, Blanco Amor defende desde América a causa republicana e, finalizada esta, colabora cos exiliados galegos en actividades de oposición ao réxime franquista. No continente americano desenvolve unha intensa actividade cultural...

Continuar leyendo "Eduardo Blanco Amor: Vida e Obra Narrativa de A esmorga e Xente ao lonxe" »

La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira: Joan Fuster, Josep Maria Benet i Jornet i el teatre actual

Otras lenguas extranjeras5,1 KB

La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira.

Joan Francesc Mira es dóna a conèixer amb dues obres narratives: Els cucs de seda, en les quals conrea el realisme de caràcter rural amb intencions mitificadores. En obres narratives posteriors no renuncia a donar el seu punt de vista sobre la identitat. En la narrativa a partir dels anys 70 hi trobem fets autobiogràfics per donar-nos una visió personalíssima sobre qüestions humanístiques.

La trilogia

Destaca la trilogia formada per:

  • Els treballs perduts: reconstrucció històrica de València de la mà d’un intel·lectual madur que vol instal·lar una gran biblioteca.
  • Purgatori: viatge interior d’un metge que torna a València.
  • El professor d’història contemporània:
...
Continuar leyendo "La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira: Joan Fuster, Josep Maria Benet i Jornet i el teatre actual" »

Italia fascista y la Alemania nazi: ideología, poder y represión

Otras lenguas extranjeras3,56 KB

Italia fascista

Mussolini se presentó en las elecciones, pero obtuvo pocos escaños. Por ello, decidió tomar el poder por la fuerza. El medio utilizado fue una masiva concentración de miembros de su partido en Roma. La Marcha sobre Roma consiguió su objetivo, y el rey le ofreció la formación del gobierno a Mussolini, que obtuvo plenos poderes.

El gobierno de Mussolini: características del fascismo

Se trata de una ideología antidemocrática y anticomunista.

  • El Estado estaba dirigido de forma totalitaria por un líder todopoderoso y las libertades individuales fueron suprimidas. Solo existía un partido, por lo que no se celebraban elecciones libres.
  • El Estado intervenía en la economía con el fin de conseguir la autosuficiencia del país.
...
Continuar leyendo "Italia fascista y la Alemania nazi: ideología, poder y represión" »

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes: Resum i Característiques

Otras lenguas extranjeras4,56 KB

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques constitueixen el corpus historiogràfic més important de la literatura catalana medieval. Redactades entre els segles XIII i XIV, ofereixen una visió cabdal dels fets de la Corona d'Aragó.

1. Crònica de Jaume I o Llibre dels feits (1244-1276)

  • Autoria: Dictada per Jaume I a diversos escrivents. És concebuda com un llibre de memòries.
  • Protagonista: El rei, descrit com un heroi medieval, escrit en primera persona mitjançant el plural majestàtic (nós).
  • Temàtica: Descripció i gestes militars de les conquestes de Mallorca i València.
  • Estil: Propi de la llengua oral: viu, directe, popular, col·loquial i amb un llenguatge planer i no rebuscat. Destaca l'ús de la llengua
...
Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes: Resum i Característiques" »

San Vicente Ferrer: vida, predicación y sermones del santo valenciano

Otras lenguas extranjeras2,39 KB

San Vicente Ferrer

San Vicente Ferrer nació en Valencia en el año 1350 y murió en 1419 en la ciudad bretona de Vannes. El papa Calixto III, también valenciano, lo canonizó en 1455.

San Vicente pertenecía a la orden de los dominicos, conocidos por aquello que lo haría famoso: la oratoria. Se formó en diversas ciudades y adquirió el título de maestro en teología.

Una figura influyente

Desde el principio destacó por la producción intelectual, la habilidad política y, por encima de todo, una poderosa predicación. Su prestigio, su capacidad negociadora y su relación con la casa real lo convirtieron en una persona muy influyente, tanto en la Corona de Aragón como en el resto de Europa.

Una predicación itinerante

San Vicente predicó por...

Continuar leyendo "San Vicente Ferrer: vida, predicación y sermones del santo valenciano" »

Reflexiones sobre David Taibo y Expresiones Populares en Contexto

Otras lenguas extranjeras5,45 KB

Introducción a las Expresiones Populares

En este documento se examinan diversas locuciones y frases hechas de carácter coloquial, reflejando el uso de expresiones tradicionales tanto en castellano como en gallego.

El Caso de Estudio: David Taibo

A continuación, se presenta la secuencia repetitiva de enunciados objeto de revisión gramatical y ortográfica:

  • David Taibo maricón de playa comepollas abrazafarolas trepa árboles do carallo que vai levar unhas hostias que non se vai ter en pé.
  • David Taibo maricón de playa comepollas abrazafarolas trepa árboles do carallo que vai levar unhas hostias que non se vai ter en pé.
  • David Taibo maricón de playa comepollas abrazafarolas trepa árboles do carallo que vai levar unhas hostias que non se vai
...
Continuar leyendo "Reflexiones sobre David Taibo y Expresiones Populares en Contexto" »

Bernat Metge i Ausiàs March: Figures Clau de la Literatura Medieval Catalana

Otras lenguas extranjeras2,69 KB

Bernat Metge (c. 1340/1346 – 1413)

Bernat Metge va néixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346, i morí l'any 1413. Va ser un destacat funcionari de la Cancelleria Reial i secretari personal del rei Joan I el Caçador.

L'any 1396, el monarca va morir de sobte en circumstàncies poc clares. Arran d'aquest fet, es va acusar Bernat Metge i altres membres de la cort de corrupció i traïció, sense donar-li l'oportunitat inicial de defensar-se o confessar. Empresonat durant un temps, va ser finalment alliberat mesos després i va aconseguir retornar al seu càrrec a la Cancelleria Reial, en gran part gràcies a la redacció de la seva obra mestra, Lo somni.

Obra cabdal: Lo somni

A partir de la seva estada a la presó, Metge va escriure Lo somni per...

Continuar leyendo "Bernat Metge i Ausiàs March: Figures Clau de la Literatura Medieval Catalana" »

Literatura Catalana y Valenciana: Del Barroco a la Ilustración y el Neoclasicismo

Otras lenguas extranjeras2,93 KB

Corrientes Literarias del Barroco

En la literatura del Barroco, encontramos dos corrientes literarias principales:

  • El conceptisme: Dona mostres d'agudesa d'enginy per mitjà de l'associació.
  • El culteranisme: Busca la bellesa formal mitjançant un estil recarregat.

Literatura del Sigle XVII

El segle XVII valencià acusà la crisi social i econòmica derivada de l'expulsió dels moriscos.

La Prosa

Les obres en prosa escrites en valencià, la nostra llengua, són escasses. Destaca la presència d'alguns dietaris:

  • Pere Joan Porcar: Descriu la València del segle XVII.
  • Joaquim Aierdi

El Teatre

El teatre religiós i el teatre breu de gust barroc.

La Poesia

Trobem dues formes d'escriure en valencià: una poesia de tradició culta i una altra de tipus popular....

Continuar leyendo "Literatura Catalana y Valenciana: Del Barroco a la Ilustración y el Neoclasicismo" »

Escriptura teatral actual i obra de Benet i Jornet: característiques, audiovisual i assaig de Joan Francesc Mira

Otras lenguas extranjeras3,79 KB

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

A partir de 1975, la feina i la funció de l'autor teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre es desentenia de la paraula «dramàtica». Els protagonistes eren ara els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Destaquen grups com ara Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.

Cap a la fi dels vuitanta, aquest estat de coses va començar a canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet; el Centre Dramàtic, de Rodolf Sirera. I van aparèixer tot un seguit de dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé... La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral....

Continuar leyendo "Escriptura teatral actual i obra de Benet i Jornet: característiques, audiovisual i assaig de Joan Francesc Mira" »