Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L'Article d'Opinió i el Gènere Periodístic

L'article d'opinió és un gènere periodístic de caràcter argumentatiu que expressa el punt de vista de l'autor, el qual sol ser un periodista de prestigi o un expert en la matèria.

Estructura de l'Article d'Opinió

• Títol: Pot ser temàtic o seguir el nom de l'autor.
• Introducció: Serveix per a presentar el tema.
• Cos argumentatiu: Desenvolupa els diferents arguments que donen suport a la tesi.
• Conclusió: Generalment inclou la tesi defensada per l'autor o confirma la tesi que s'ha presentat a l'inici del text.

Elements Lingüístics

• Verbs i expressions d'opinió, normalment referides a la 1a persona de l'autor.
• Marques de modalització.
• Connectors, que són paraules o expressions que serveixen per a

Teatre europeu

Teatre europeu: important renovació de la mà de Henrik Ibsen, noruec que crea el teatre d'idees. Característiques:

1. Fa servir el teatre per reflexionar sobre els problemes socials del seu temps.
2. Qüestiona la societat burgesa.
3. Tècniques naturalistes.

Obra més important: Un enemic del poble.

Maurice Maeterlinck: belga, creador del teatre simbolista i decadentista. Característiques:

1. Vol transmetre sensacions i emocions.
2. Escenari sense decorats.
3. Llenguatge reiteratiu i suggeridor.
4. Importància del silenci.

Obres més importants: L'intrusa i L'ocell blau.

Teatre modernista en català

1. Teatre simbolista de Maeterlinck: va influir en els autors del corrent simbolista-decadentista, com Santiago Rossiñol i Adrià Gual.
2. Teatre d'idees: va influir

Joan Fuster: El Mestre de l'Assaig Modern

Joan Fuster és un dels assagistes més importants de la llengua catalana. La seua dedicació a l'assaig és amplíssima, ja que va escriure textos de caràcter humanístic (H), sociopolític (SP) i historicocultural (HC). El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials. La seua rellevància rau en el fet que les seues idees nacionals van mobilitzar els valencians amb obres cabdals com Nosaltres, els valencians, que constitueix una sòlida proposta d'autoafirmació de la identitat del sentiment valencià.

Entre les seues obres de caire humanístic cal destacar El descrèdit de la realitat o el Diccionari per a ociosos, on reflexiona al voltant de diversos problemes ètics del...

La Literatura Medieval en Catalán

Durante la Edad Media, la literatura en catalán experimentó un desarrollo fundamental, abarcando desde la lírica provenzal hasta las grandes crónicas históricas y la narrativa didáctica.

Poesía Trobadoresca

La poesía trobadoresca estaba escrita en provenzal; el trobador la componía y el joglar la recitaba.

• Temas principales: El amor cortés y las relaciones de vasallaje.
• Subgéneros: Cançó, sirventés, plany, pastorel·la, alba y tençó.
• Trobadors catalans destacados: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany y Cerverí de Girona.

Narrativa Didáctica

Tiene como máximo exponente a Ramon Llull, quien nació en Mallorca en 1232 y murió en 1315. Recibió una buena educación, pero experimentó un cambio...

El Grupo Nós: Orígenes y Características

El Grupo Nós está formado por Vicente Risco, Castelao, Otero Pedrayo, Cuevillas y Losada Diéguez. Nacen cronológicamente en la generación de las Irmandades da Fala.

Características Comunes

• Procedencia social acomodada.
• Evolución hacia el galleguismo.

La Revista Nós

El nombre procede de la revista Nós (Ourense, 144 números), la publicación más importante de la Galicia de la preguerra, que se ocupaba de facetas diversas de la cultura gallega. Al ser autores con gran preparación intelectual, consiguen la modernización de la cultura gallega. Además, lideran el Partido Galeguista y logran la consolidación y renovación de la prosa.

Vicente Risco: Biografía y Obra

Vicente Risco nace en Ourense...

El Noucentisme

Un dels punts fonamentals del Modernisme és l'oposició entre artista i societat o burgesia. És un conflicte que cal trencar. Per una banda, el poder ha d'oferir a l'artista una professionalització i un públic, una sortida. Així s'explica la preocupació del Noucentisme per a la creació d'editorials amb traduccions i publicacions, com també la creació de revistes i diaris que impliquen un públic lector i donen feina a l'escriptor com a col·laborador periodístic. L'escriptor s'ha de convertir en una mena de tècnic literari, capaç de convertir en obres el projecte i les idees noucentistes. La literatura és una eina de propaganda ideològica, però no de manera pamfletària, sinó a través d'una obra de gran altura....

Poesia, Prosa i Teatre dels Anys Vint i Trenta

Poesia

La poesia sorgeix del llegat noucentista, que pren forma en la poètica postsimbolista, amb autors importants com Carles Riba i els seus companys i deixebles com Clementina Arderiu, Màrius Torres, entre d'altres, els quals s'emmirallen en autors coetanis com Paul Valéry i T.S. Eliot.

Cal tenir en compte els introductors de l'avantguarda, com J.V. Foix, que s'inclinen cada cop més cap al surrealisme i formen un grup provocador, autèntic revulsiu de la vida intel·lectual catalana, on hi forma part també Salvador Dalí. La provocació, l'humor i l'absurd són adoptats per l'avantguarda i per grups com la Colla de Sabadell, amb Francesc Trabal i Joan Oliver.

Prosa

La prosa dels anys vint...

Os textos expositivos (aspectos teóricos)

Características dos textos expositivos

• Predominan as oracións enunciativas.
• Utilízase a terceira persoa dos tempos verbais.
• Os verbos das ideas principais concúxanse en modo indicativo.
• O rexistro é formal e emprégase gran cantidade de termos técnicos ou científicos.
• Non se utilizan expresións subxectivas.

Funcións dun texto expositivo

• É informativo: porque presenta datos ou información sobre feitos, datas, personaxes, teorías, etc.
• É explicativo: porque a información que brinda incorpora explicacións significativas sobre os datos que achega.
• É directivo: porque funciona como guía da lectura.

Tipos de oración simple pola intención do falante

• Enunciativas: expresan sen máis feitos (ex. traballa

Sintaxis en Catalán

Subor. Adj. (Oraciones Subordinadas Adjetivas)

• Subjecte: que
• Comp. directe: que
• Comp. indirecte: a qui, a qual
• Comp. circumstancial: on, prep+que/qui, prep+la qual

Nota: Van sempre darrer d'un nom.

Subor. Substantives (Oraciones Subordinadas Sustantivas)

• Subjecte
• Comp. directe
• Atribut
• Comp. règim verbal
• Comp. indirecte
• Comp. agent
• Compl. preposicional

Nota: Van sempre darrer d'un verb.

Ortografía: La L·L Geminada

Normas básicas para el uso de la l·l geminada:

• Les que comencen per: al·l-, il·l-, col·l-, mil·l-, sil·l-
• Les que acaben per: -el·la, -il·la, -il·lar

Morfología: Prefijos y Sufijos

Prefijos

• bio- + vida: biologia, biosfera, biografia
• ana- + contra, de nou: anafora, anamorfic, anatomia
• omni- + tot: omnipotent, omnicient, omnivor
• arqueo-

Ramón Cabanillas (Cambados, 1876-1959)

Tras realizar estudios en el Seminario Menor de Santiago, en 1910 emigra a La Habana. Allí entra en contacto con la intelectualidad galleguista emigrante y publica sus dos primeros libros de poesía: No desterro (1913) y Vento mareiro (1915).

En 1916 regresa a Galicia y participa activamente en las iniciativas políticas y culturales de su tiempo: en las Irmandades, en el Grupo Nós y en el Seminario de Estudos Galegos. Se vincula al nacionalismo y a Acción Gallega y se convierte en el poeta del movimiento agrarista con sus poemas de tono anticacique. Esto le valió el apelativo de «Poeta da Raza».

En 1920 ingresa en la Real Academia Galega y en 1929 en la Real Academia Española como representante de...