Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Segle d'Or de la Literatura Catalana i Valenciana

1. Causes del Desplaçament de la Capital cap a València

Per quins motius la capital es va desplaçar des de Barcelona fins a València durant l’anomenat segle d’Or? Per motius:

• Econòmics i socials (pestes a Catalunya).
• Religiosos (els papes Borja eren valencians).
• Polítics (guerres civils a Catalunya).
• L'antipatia que la noblesa catalana sentia per la dinastia dels Trastàmara davant de la simpatia amb què la va rebre la noblesa valenciana.
• Estratègics (els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani).

2. El Consistori de Tolosa

Què era el Consistori de Tolosa?

Es tractava d'un certamen literari que premiava només poetes escrits encara en provençal i de temàtica trobadoresca...

Escriptura teatral actual

Els actuals autors, conscients que el teatre és un espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i tot fan d’intèrprets. Autor, director i actors formen una unitat. El muntatge és una obra col·lectiva.

El teatre modern al País Valencià

Al País Valencià no podríem parlar de teatre modern sense referir-nos a Manuel Molins. Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comèdies. A aquestes hem d’afegir dues obres de caràcter experimental: Els viatgers d’absenta (1989) i Ombres de la ciutat (1992).

A Rodolf Sirera li debem una obra molt coneguda internacionalment, El verí del teatre (1978), on hi ha una magnífica reflexió sobre el fet teatral.

Nómina de creadores

Context Històric i Narrativa de Postguerra

Guerra Civil: La característica principal d'aquests anys va ser la censura i la prohibició de l'ús públic i a les escoles del català a causa de la política de substituir les llengües minoritàries pel castellà. Hi va haver escassa literatura, en part per l'exili de bona part dels intel·lectuals. A València destaca la producció en vers. Els gèneres minoritaris no s'hi van veure tant afectats, però sí la narrativa.

Després de la Segona Guerra Mundial, la situació va millorar. Existeixen diversos gèneres narratius:

• La novel·la fantàstica i d'evasió: Pretén escapar de la dura realitat mitjançant l'humor i la ironia. Utilitza personatges i dades inventades. Joan Perucho hi és un autor

Ramón Otero Pedrayo

Biografía e traxectoria

Procedente da fidalguía galega, realizou estudos de Historia, Xeografía e Dereito. Destacou pola súa participación nas Irmandades da Fala, o Grupo Nós e o Partido Galeguista, chegando a ser elixido deputado. Profesionalmente, exerceu como catedrático de Xeografía e Historia e participou activamente na fundación e labor da Editorial Galaxia.

Narrativa

A súa narrativa céntrase principalmente en aspectos da historia de Galicia, agás a obra Fra Vernero, cuxo tema xira arredor da conversión ao cristianismo dun luterano alemán chamado Zacarías Verne.

• Novelas ambientadas na Idade Media: destaca A romaría de Xelmírez, na que o protagonista (o arcebispo Xelmírez) realiza unha viaxe a Roma co

1. Característiques de l'humanisme a Itàlia

L'interés per la cultura clàssica. L'humanisme es va acostar al passat del món grecollatí, adoptant la seua visió del món i les seues formes artístiques i literàries.

Recuperació de les llengües clàssiques

El llatí i el grec es van convertir en els models que calia imitar a l'hora d'escriure.

Antropocentrisme

L'home esdevé el centre entre de totes les coses. El racionalisme conduirà al coneixement empíric de les coses i es convertirà en escepticisme.

Traduccions i difusió

Es van fer traduccions dels autors clàssics i italians més prompte que a cap altra part d'Europa.

Estil literari

L'estil literari es caracteritza per la proliferació de llatinismes lèxics, els llargs períodes sintàctics...

1

Situa aquesta obra en la trajectòria

L'obra es publica el 1964, en una segona etapa de Fuster, després de la seva producció poètica (fins al 1954) i poc després de la seva obra cabdal, Nosaltres els valencians (1962). En aquesta etapa Fuster es dedica plenament a la prosa d'idees i a la reflexió crítica sobre l'actualitat, amb articles d'opinió i amb la publicació de llibres d'assaig cívic i polític, d'assaig filològic i d'història i crítica cultural i literària, i d'assaig humanístic.

Diccionari per a ociosos s'inclou en les obres de temàtica humanística i general, juntament amb L'home mesura de totes les coses, o el Diari 1952-1960, sobre temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de...

Bilingüismo y diglosia

Bilingüismo: es la presencia de 2 o más sistemas lingüísticos en el repertorio de una comunidad.

Bilingüismo individual: es la capacidad de la persona para comunicarse y comprender con facilidad semejante 2 o más lenguas. Cuando existen 2 lenguas, pocos son capaces de comunicarse con igual destreza.

Bilingüismo diglósico: es el desequilibrio que lleva a una situación de contacto entre lenguas.

Diglosia: es la distribución de una o varias variedades lingüísticas que, dentro de una comunidad, por mal uso tienen funciones distintas y se emplean en contextos y situaciones diferentes.

Diglosia sin bilingüismo en Galicia

En Galicia hay una diglosia sin bilingüismo: los hábitos sociales de uso de cada lengua son diferentes,...

La Unión Europea y sus Objetivos

Los objetivos de la Unión Europea (UE) son:

• El impulso del progreso económico y social: Intentas llevar a cabo mediante el establecimiento de un espacio de libre circulación o mercado único, desde 1992; mediante la implantación de la moneda única, desde 1999; y destinando recursos a la investigación, la formación y la creación de empleo.
• La afirmación de la identidad europea en el ámbito internacional: El impulso de ayudas humanitarias a países extracomunitarios (que no pertenecen a la UE) y la participación en la solución de problemas internacionales, con el objetivo de extender la paz y la prosperidad de la UE al resto del mundo.
• La implantación de una ciudadanía europea: Supone establecer derechos

O Nacemento e Evolución das Irmandades da Fala

As Irmandades da Fala creáronse para a defensa, dignificación e cultivo do idioma. A primeira delas fundouse na Coruña en 1916, seguíndoa outras repartidas polas principais cidades e vilas de Galicia (Ferrol, Ourense, Betanzos, Santiago...).

Para difundiren o seu ideario editaron unha publicación periódica totalmente en galego: A Nosa Terra. Os seus membros máis salientables foron os irmáns Vilar Ponte, Losada Diéguez, Vicente Risco, Ramón Cabanillas, entre outros.

En 1931 créase o Partido Galeguista, que consegue a aprobación do Estatuto de Autonomía de Galicia, no que a lingua galega adquire por vez primeira o recoñecemento de "idioma oficial de Galicia". Este logro importantísimo...