Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Poesia al XIX: Renaixença i Romanticisme

La poesia que es cultivà durant la Renaixença fou de caràcter romàntic, ja que és el més apte per a la manifestació del jo: les emocions, els ideals, els somnis, les pors... Els temes més conreats per la poesia romàntica de la Renaixença catalana van ser: l'exaltació nacional, la reivindicació de la llengua catalana, el paisatge, la mitificació de la vida al camp i la poesia popular de tradició oral. Van aparèixer tres subgèneres poètics:

Subgèneres poètics de la Renaixença

• El romanç històric: L'interès dels romàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època, sobretot el romanç històric i el poema èpic.
• La cançó: La valoració de la

1. Jose Antonio Loidi

Errenterian jaio zen. Ikasketaz eta lanbidez botikaria zen. Horrez gain, euskal historiaz, hizkuntzalaritzaz, toponimiaz eta abarrez idatzi zuen. Ezaguna da euskarazko lehen polizia-eleberria idatzi zuelako: Hamabost egun Urgainen (1955). Irunen hil zen.

2. Jose Luis Alvarez (Txillardegi)

Donostian jaio zen. Txillardegi goitizenaz ezagunagoa. Hizkuntzalari, politikari eta idazle zen. Euskara batua sortzearen bultzatzaile nagusietako bat izan zen. Literaturan berrikuntza bat ekarri zuen: Leturiaren egunkari ezkutua, lehen eleberri modernotzat hartua, krisi existentzialari buruzkoa.

3. Ramon Saizarbitoria (1944)

Donostiako soziologoa eta idazlea, euskal literatura modernoaren aitzindaritzat jotzen da.

Literatura Ibilbidea:

• Bere

Francesc Eiximenis

Vida: Escriptor i teòleg frare franciscà nascut a Girona. Va estudiar i passar per les universitats d'Oxford, París, Cambridge, Colònia, Tolosa i Roma. Ensenyava, predicava i aconsellava sobre religió, moral i gestió del poder públic.

Pensament i influència: Pretén fixar per escrit com ha de ser la vida dels bons cristians i la educació dels joves amb l'objectiu de doctrinar-los. Pretén divulgar especialment entre les classes burgueses els principis de la fe cristiana i les normes de conducta que han de seguir els bons creients. Aprofita tota classe de textos des de la Bíblia a exemples medievals, passant per anècdotes quotidianes, miracles, cròniques o llegendes.

Obra: Pretenia donar pautes de conducta per al...

ModrnsmeCAT: dura uns 20/ inici festes modernistes Sitges(1892) i Avenç. Final: mort J.Maragall. 2 tendèn: Esteticista- cultivar l'art en si mateix(vida bohèmia). Regeneracionisme- constr.Cultura nacional catalana moderna i interès per la lleng. (canviar coses amb l'art). 

De catro a catro (1928), subtitulado como Follas sen data dun diario de abordo, se convirtió en el libro más significativo del vangardismo galego y, más concretamente, del creacionismo. Fue compuesto durante la primera travesía marítima del autor; es un poemario de estructura circular que consta de 19 poemas y se presenta como una especie de cuaderno de bitácora donde el poeta va anotando las incidencias y vivencias del viaje.

Contexto y Estructura de la Obra

El primer poema se titula Intencións, escrito antes de principiar la travesía, y expresa la ilusión por la aventura. El último poema se titula Adeus y, también escrito en tierra al final del viaje, representa la despedida del poeta y navegante, expresando la saudade por el mar....

Ausiàs March: característiques i obra

1. Per què el reconeixem com a poeta escindit?

Aspira a l'amor pur, espiritual, i cau contínuament en les temptacions de la carn.

2. Importància dins la literatura catalana

És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. A més, és el primer que trenca amb la tradició trobadoresca, creant un nou estil propi, únic en alguns aspectes de la tradició europea.

3. Obra (gènere, temes, estil, obra destacada…)

L'obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes — en total, uns 10.000 versos — repartits en «cants d'amor», «cants de mort», «cants morals» i el Cant espiritual, a més d'alguns poemes de circumstàncies.

«Cants d'amor», els poemes més coneguts de l'autor, van

La Prosa Moral i Religiosa Medieval

La Predicació Oral i Escrita

Els monestirs havien anat sorgint com a centres de cultura clerical i de vida ascètica, representant un divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements. Des del començament del segle XIII, les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de la vida econòmica i comercial. Van aparèixer universitats, centres d'educació i un moviment de renovació espiritual protagonitzat per una sèrie d'heretgies que van tenir un gran ressò popular.

Aquest context va propiciar una literatura centrada en la predicació i en la producció d'obres de divulgació del saber universitari per als laics, com és el cas de Sant Vicent

Os Séculos Escuros, un período crucial na historia de Galicia que abarca os séculos XVI, XVII e XVIII, caracterizouse por unha serie de profundas transformacións e desafíos. As súas principais características foron:

• O Estado debilitado.
• A marxinación social do galego pola imposición do castelán.
• A ausencia de literatura culta escrita en galego.
• A marxinación política.
• O empobrecemento xeneralizado da poboación.

Naquela época houbo moitas inxustizas, entre elas, a obriga dos campesiños de pagar os foros aos señores (entre o 25% e o 50% da produción). Como consecuencia de todo isto, aumentou significativamente a emigración cara a Andalucía, Portugal e Castela.

Literatura e Cultura nos Séculos Escuros

Literatura Culta

Aínda que as...

Teatre Català i Valencià: De la Postguerra als Anys 70

Al voltant dels anys seixanta es va produir el desvetllament del nostre teatre amb la creació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. S’hi introduïren elements de l’existencialisme, el neorealisme i les tècniques del distanciament èpic de Bertolt Brecht. Entre els anys 60 i 70 apareix una nova generació de dramaturgs que intenta acostar-se als corrents estètics europeus. D’aquesta manera naix el teatre independent, format per grups renovadors que poden adoptar propostes escèniques ben agosarades, fer crítica social i política i renovar les tècniques escèniques; així mateix, busquen un nou públic amb un cert nivell cultural,...