Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Narcís Comadira (Girona, 1942)

Poeta, traductor i pintor. La seva poesia reflexiona sobre els sentiments, les emocions i les impressions de la vida quotidiana.

Obres destacades:

• La febre freda
• Cinc poetes de Girona
• Papers privats
• El verd jardí

Pere Gimferrer

Des de jove va sentir un interès profund pel cinema. Tot i que la seva producció poètica és principalment en castellà, ha escrit obres rellevants en català. Guanyà el Premio Nacional de Literatura amb l'obra Arde el mar.

Temàtiques principals:

• Personalitat i qüestionament de la consciència individual.
• Reflexió activa sobre l'amor i l'erotisme.
• Referències a escriptors i artistes exemplars.
• L'obra de creació i la condició històrica de l'artista.

Obres destacades:

• Poesia en català: Els

Vicent Andrés Estellés

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor molt representatiu de la postguerra. S’havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella. La seua situació personal es va capgirar el 1970 amb el «boom Estellés», quan va publicar el Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. Es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural al País Valencià, que els seus llibres van contribuir a reforçar.

En la poesia d'Andrés Estellés destaca un discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura. En aquest món constituït per objectes i comportaments del poble, l'amor tindrà una presència molt concreta i circumstanciada....

L'Humanisme: Orígens i Característiques

L'humanisme és la renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana al llarg del segle XIV i que s'imposà per Europa. Representa una nova actitud davant els clàssics grecs i llatins i una nova situació de l'ésser humà i la seva manera d'entendre el món, conseqüència del racionalisme burgès. Es caracteritza per l'ànsia pel saber, la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres, i l'exaltació del poder de la natura humana.

Serà la base del Renaixement (segles XV i XVI).

Ausiàs March (1397-1459)

L'obra d'Ausiàs March consta de 128 poemes, entre els quals destaquen els Cants d'amor, Mon darrer bé i Oh, foll'amor.

Caracterització de la seva obra

• Evita el

Denbora-lerroa: Euskal Kulturaren Mugarriak

XIX. Mendea eta Hasierak

• Bizenta Mogel: Ipuin onac (Esoporen alegiak euskaraz eta prosaz). Liburu bat euskaraz argitaratu duen lehen emakumea.
• Louis Lucien Bonaparte (1863): Euskalkien lehenengo sailkapena (8 euskalki).

XX. Mendearen Hasiera eta Mugimenduak

• 1919: Euskaltzaindiaren sorrera.
• 1965: Ez Dok Amairu taldearen sorrera. Euskal Herriko kultura-mugimendu abangoardista; modernitatea eta garai berria ekarri zituen. Partaideak kantariak, idazleak eta artistak izan ziren.

XX. Mendeko Antzerkigile Aipagarriak

• Toribio Altzaga: Euskal Iztundea antzerki-eskolako zuzendaria eta antzerkigilea.
• Katalina Eleizegi: Garbiñe lanaren egilea.
• Mª Dolores Agirre: 1953tik aurrera, diktadurak ezarritako etenaren ondoren,

Bloque occidental

Abrange a parte occidental das provincias da Coruña e de Pontevedra e unha pequena zona no sudoeste da provincia de Ourense. En xeral, os trazos propios deste bloque son considerados máis innovadores que os doutros bloques. Dentro deste bloque localízanse as áreas fisterrá, bergantiñá e pontevedresa.

Trazos fonéticos

• Gheada: fenómeno que consiste na pronunciación aspirada do /g/ en calquera posición: ghato, algho...
• Seseo: fenómeno consistente na inexistencia do fonema /z/; no seu lugar existen dous tipos de /s/ (un apical e outro predorsal). Segundo a posición en que se dea, distínguense dous tipos de seseo:
  • Implosivo, en posición final de sílaba: lus, des, rapás, etc.
  • Explosivo, en posición inicial de sílaba:

Les varietats socials de la llengua

La variació social està determinada per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes, la professió, etc.

Varietats castellanitzades

El xava

Aquesta varietat és adoptada tant per persones castellanoparlants que s'han anat incorporant a l'ús del català, com per persones de famílies bilingües o catalanoparlants en contacte constant amb les anteriors. Les seves característiques principals són:

• Obertura de la vocal neutra en [a].
• No distingeixen entre les e i les o obertes i tancades.
• Ensordiment de consonants sonores.
• Africació de consonants fricatives.
• Pronunciació com a [i] de la grafia ll (ieisme).
• Abundància de castellanismes.

El pijo

Està molt influïda pel castellà;...

1. Text Predictiu

Objectiu: Anticipar fets.

• Estructura: Objectiu i instruccions.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Verbs en futur i imperatiu, perífrasis verbals d'obligació i probabilitat, oracions simples, lèxic denotatiu i precís, connectors temporals, adverbis i locucions de probabilitat.
• Exemples: Previsions meteorològiques, horòscops, pressupostos, programes electorals.

2. Text Instructiu

Objectiu: Donar instruccions.

• Estructura: Ordenació lògica de la informació.
• Característiques: Informació objectiva i precisa, marques tipogràfiques per destacar la informació, inclou imatges, gràfics i dibuixos.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Oracions exhortatives

A Prosa de Posguerra (1936-1950)

Despois da Guerra Civil, a literatura galega case desaparece, e a actividade literaria exíliase a Latinoamérica. A recuperación comeza en 1947 coa Editorial Galaxia e coas revistas Grial, Salnés ou Illa Nova, impulsadas por unha nova xeración de escritores. No exilio, a produción literaria céntrase principalmente na novela.

Nesta época, podemos distinguir varias liñas de continuidade coa prosa da xeración Nós:

• Realismo: Risco, Otero Pedrayo ou Carballo Calero (A xente da Barreira - 1951).
• Realismo fantástico: Álvaro Cunqueiro mestura elementos culturais antigos con recursos do mundo popular.
• Realismo popular: Anxel Fole eleva o popular ao culto, utilizando a linguaxe oral e dialectal.
• Realismo social:

Axentes de Castelanización

Durante o século XIX, o castelán se impuso cada vez máis rápido na sociedade galega. Este incremento derivou da aparición de novos axentes:

1. Medios escritos (como a prensa)
2. Aumento no número de escolas de educación primaria a partir da entrada en vigor da"Ley Moyan"
3. Reforço do aparato administrativo estatal
4. Estabelecimento de elementos burgueses de origem foránea
5. Influxo da emigración transoceánica a países de fala hispana por parte de importantes contingentes de população rural galega

Detectou-se uma maior extensão das atitudes despectivas em relação ao galego e dos preconceitos sobre suas capacidades e características. Como resposta a esse notável incremento do uso do castelão e como reação contra...

Discurs: Creació d'una Realitat

El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals. Aquesta realitat discursiva es construeix mitjançant la polifonia, on l'emissor utilitza diverses veus per transmetre el missatge.

Manifestacions de la Polifonia

• Discurs directe: Reproducció textual d'un altre text, utilitzant cometes o guions.
• Discurs indirecte: Reproducció de l'enunciat mantenint el significat, però variant la forma. Introduït per verbs dicendi.
• Discurs indirecte lliure: Reproducció de l'enunciat mantenint la forma, però sense dependre d'un verb de dicció. Exemple: Ella ho tenia clar, aniria al concert!
• Monòleg interior: Reproducció dels pensaments del locutor, que és alhora l'al·locutari. Presenta irregularitats