Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Característiques bàsiques de la poesia actual

A final dels anys 60 el realisme entra en crisi per la transició democràtica. Apareix una nova generació de poetes, encapçalats per Pere Gimferrer, que canviaran l'accent del social a l'individual. Influenciats pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge, el qual conceben com un instrument d'introspecció.

Característiques principals:

• El trencament amb el realisme: Actitud lírica i intimista.
• Intertextualitat: La manifestació del món cultural de l'escriptor a través de referències a altres autors.
• Infantesa i joventut: La recreació enaltida del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes.
• Cultura moderna: La incorporació de la cultura moderna, el cinema i

Poesia de postguerra

Dins d'aquest període es distingeixen diversos corrents i autors clau:

• Poesia realista: presència de la realitat històrica que viu el poeta. Es caracteritza per l'expressió dels sentiments i l'ús d'un llenguatge senzill (representada per Pere Quart).
• Poesia de Salvador Espriu: proposta original i única.
• Poesia d'avantguarda i experimental: recuperació de la tradició i influència de les tècniques de les avantguardes.

Pere Quart

Fundador del Grup de Sabadell. Les seves idees principals són:

1. Identificació amb l'esquerra.
2. Defensa de la llibertat.
3. L'ús d'un llenguatge col·loquial.

Etapes de la seva producció:

• Primera etapa: enfrontament amb la burgesia i distanciament de la poesia simbolista.
• Segona etapa: període d'exili.

Context de la Narrativa Actual

La creació de noves editorials i de premis literaris, així com la introducció de la llengua en l'ensenyament, són factors que afavoreixen la producció literària, especialment la narrativa. És així com podem parlar d'un panorama ric i variat amb una gran diversitat d'autors i tendències. Aquestes es classifiquen en tres corrents novel·lístics principals:

• El realisme psicològic: s'hi engloben novel·les en què l'anàlisi psicològica dels personatges i la descripció dels seus mons interiors són els temes principals. En aquest grup s'inclouen algunes obres transgressores que ataquen la moral burgesa amb temes tabú o formes innovadores.
• El conreu de la novel·la de gènere: és potser un dels símptomes

Les Quatre Grans Cròniques Medievals

• Crònica de Jaume I (Llibre dels fets): Centrada en la conquesta de Mallorca (1229), narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca i València. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort.
• Crònica de Bernat Desclot: Escrita cap al 1288, narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner: És la més llarga de totes i se centra principalment en el regnat de Jaume II.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Redactada per encàrrec de Pere III, no escrita directament per ell; explica alguns fets rellevants del seu regnat. Els objectius que perseguia eren afermar

Adecuación

1. El contexto histórico, cultural y literario

Datación y presentación (si es un fragmento, hay que situarlo en la obra). Comentario breve sobre la época (situación sociopolítica, valores culturales, religiosos o estéticos) y relación con la producción literaria del autor o autora.

2. La intención comunicativa

Explicación de cuál es la intención que predomina en el texto (informar, orientar la opinión, crear, divertir...) y si hay otra u otras importantes. Para deducir la intención comunicativa os podéis fijar en la modalidad oracional (enunciativa, interrogativa, exhortativa...) y en las funciones del lenguaje.

3. El tipo textual y el género

Descripción del tipo textual dominante en el texto y de las secuencias textuales...

Del teocentrisme a l'antropocentrisme

Hi ha molts invents i estudis, es deixa de témer a Déu. Es passa d'un règim feudal on el rei manava i era absolutista a una societat regida per la burgesia comercial. Això implica que més gent tingui accés a la cultura.

Apareix a Itàlia un moviment humanista, el Renaixement, amb els canvis socials i de mentalitat que permeten regenerar la societat des de tots els àmbits. Amb aquest humanisme es torna a la cultura grecollatina, als clàssics grecs i romans, que valoren la intel·ligència humana i l'harmonia de les coses ben fetes.

Es passa d'una concepció pessimista de la vida, en la qual els pecats de l'home porten a la condemna eterna, a una visió més optimista que ressalta tots els valors positius...

Les propietats del text

Cohesió

Propietat en virtut de la qual els diversos elements que el conformen estan lligats, de manera que el receptor no haja d'imaginar el que vol comunicar l'emissor, ni es perda enmig d'un garbuix de frases inconnexes de difícil interpretació.

Coherència

És la propietat en virtut de la qual la informació apareix seleccionada, organitzada i jerarquitzada perquè el receptor puga entendre el missatge de manera eficaç, tot distingint el que és important del que és accessori.

L'adequació

És la propietat en virtut de la qual l'emissor selecciona les fórmules lingüístiques idònies segons el context en què es produïx la comunicació lingüística.

Gèneres didàctics

• Faula: narració protagonitzada per animals

Context sociopolític del 39 als 70

Al finalitzar la Guerra Civil (1939) amb la instauració de la dictadura franquista, es va prohibir el català i es va imposar el castellà com a única llengua. D’esta forma, els escriptors no tingueren més opcions que l’exili, el silenci o la clandestinitat. Però a partir de la dècada dels 50, i sobretot dels 60, es recuperarà el català poc a poc.

Els escriptors exiliats arreu d’Europa i Amèrica organitzaren una vida en català i feren una literatura que tenia com a tema el fet de l’exili. D’altra banda, els escriptors que es quedaren al país celebraven tertúlies literàries i publicaven obres clandestines.

La narrativa va ser el gènere que més va patir les conseqüències de la postguerra....

Renovació Teatral als Anys 70

Després de la Guerra Civil, es va prohibir fer teatre en català, mentre que a València el règim va folkloritzar la cultura i, encara que les representacions en valencià eren freqüents, aquestes eren de sainets, amb la qual cosa es mantenia la diglòssia i l'anormalitat literàries.

El teatre de nova creació es caracteritzà per l'absència de referències al context polític i social: melodrames lacrimògens que representen ambients sòrdids i de pobresa. Evoluciona cap al melodrama edificant, on la bondat d'uns personatges commou l'ànima dels personatges dolents. Aquestes obres eren el resultat d'adaptar la filosofia existencialista a una ideologia catòlica. Cal destacar a Alexandre Puig.

A meitat dels...

La Producció Literària de Mercè Rodoreda i el Vincle Biogràfic

La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i de l'exili. Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna.

Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola –una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, que de cap mode...