Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Libre del Feyts de Jaume I (1313-1327)

No se divide en libros ni capítulos. Lo hemos dividido en 5 partes:

• Infancia de Jaume I. Es rehén de los francos hasta que lo devuelven. Fue educado por los monjes templarios. Se casa con 12 años y posteriormente con la condesa de Urgell.
• Conquista de Mallorca. Mallorca es un lugar de estrategia comercial.
• Conquista de València. El reino de Aragón le ayuda.
• Conquista de Murcia.
• Últimos años del reinado.

Centrada en torno a las individualidades heroicas. Sentimiento religioso y providencialista: Dios ayuda a Jaume I.

La intención es que se conozca lo que el Rey ha hecho para que todos tomen ejemplo.

Lengua viva y popular (refranes, dichos, etc.). Dictada.

Utilidad de la lengua propia por parte de los personajes...

Evolución Histórica de la Lengua Catalana

Factores de Influencia Lingüística

El estudio de la evolución de una lengua requiere comprender los diferentes componentes que la han moldeado a lo largo de los siglos:

• El sustrato prerromano: Influencia de las lenguas que hablaban los pueblos anteriores a la llegada de los romanos. Destacan elementos del sorotapto, celta, vasco-ibérico, fenicio y griego.
• El estrato: El latín hablado por los repobladores romanos no era homogéneo; variaba de acuerdo con la procedencia geográfica y sociocultural de los comerciantes, colonos o soldados que se instalaron en cada zona.
• El superestrato germánico y árabe: La aportación léxica y cultural de las lenguas de los pueblos invasores germánicos y de los árabes.

Trobadors, joglars i poetes

El concepte de trobador s'contraposava al de poeta. Els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà. Per tal que l'obra arribés al públic, hi havia d'haver un intèrpret: el joglar. El públic no llegia aquesta poesia, sinó que la rebia a través del cant i la representació.

Els compositors, trobadors, intèrprets i joglars eren viatgers. Tot plegat va fer que la lírica i la música medieval tinguessin un caràcter internacional i que es pugui parlar d'una tradició europea força unitària.

Poesia culta romànica

El llatí fou la llengua de cultura per excel·lència durant l'Edat Mitjana. L'Església cristiana l'adoptà com a única llengua oficial i li donà el caràcter de llengua universal....

Context polític i cultural després de 1939

Els canvis polítics de 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l'Estat pel castellà. Amb l'ajuda del cinema, la ràdio, la televisió i la immigració, el català va perdre terreny. Es va prohibir l'ús públic i oficial del català i el seu ensenyament, i va quedar condemnada a ser un fenomen minoritari.

Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van exiliar: Antonio Machado, Fabra, Josep Carner, Ferran, Mercè... Alguns van morir, però altres van tornar al país.

La recuperació de la novel·la en català

Després de 1939, la novel·la en català reapareix lentament.

Tendències temàtiques

Les circumstàncies...

El context sociopolític de la postguerra i el seu condicionament en la narrativa catalana (1939-1970)

Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien entre els seus objectius bàsics la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries. En 30 o 40 anys, el català va perdre més terreny que en tres o quatre segles. Es van abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l'ús públic i oficial del català, així com el seu ensenyament.

L'exili dels intel·lectuals i les primeres publicacions

Els intel·lectuals que havien restat fidels a la Generalitat es van haver d'exiliar. La llista dels qui van haver d'emprendre l'exili inclou persones de totes les generacions i de totes les tendències:...

Perífrases Verbais

Perífrases Temporais

• Futuridade: Ir / Haber (de) + infinitivo (Futuro inminente).
• Estar (a / par) + infinitivo.
• Anterioridade: Acabar de + infinitivo.

Perífrases Modais

• Obligación: Deber (de) / Haber (de) / Haber que / Ter que + infinitivo.
• Probabilidade: Deber (de) / Haber (de) / Poder + infinitivo.

Perífrases Aspectuais

• Imperfectivas: Estar / Levar / Ir + xeorundio.
• Perfectivas: Ter / Dar / Levar + participio.
• Reiterativas: Volver + infinitivo, Ter + infinitivo.
• Incoativas: Comezar a / Dar en / Poñerse a + infinitivo.
• Terminativas: Chegar a / Acabar por + infinitivo.

Figuras e Roles na Lírica Medieval

• Trobador: Nobre, autor das composicións; ás veces as interpretaba.
• Segrel: Diferénciase do trobador porque este cobra por labor.

Context sociopolític des del final de la guerra fins als anys 70

El final de la guerra civil va suposar una etapa marcada per la pèrdua de les llibertats i la prohibició de l'ús públic i oficial de les llengües no castellanes.

Els escriptors exiliats van organitzar una vida cultural en català fora del país. Els escriptors que es van quedar al país van promoure la resistència cultural amb la publicació d'obres clandestines.

La narrativa va ser el gènere més castigat per la postguerra. Els narradors van aportar temes i experiències noves, però amb les mateixes tècniques d'abans de la guerra.

Les principals tendències

• El naturalisme, que evoluciona cap a la narrativa psicològica als anys 60. Els autors més importants són Rodoreda

Crónicas de los siglos XIII y XIV

Las crónicas son obras historiográficas de los siglos XIII y XIV que narran los hechos importantes protagonizados por los reyes del linaje de la Corona de Aragón.

Fuentes: las crónicas historiográficas anteriores, las canciones de gesta y la narrativa cancilleresca de temática artúrica.

Crónica del rey Pere

• También conocida como crónica de Bernat Desclot.
• Los rasgos orientales de la lengua delatan una procedencia rosellonesa y el estilo de un escribano canciller.
• Dos tercios de la obra están protagonizados por Jaume I.
• La composición de la obra tiene una estructura irregular.
• La exactitud aparente, que parece haber sido dictada o trabajada desde la cancillería, deriva en una acertada impersonalidad que

Evolución de la Narrativa Catalana: Desde los Años 70 hasta la Actualidad

En la década de los 70, los escritores viven el fin del franquismo, la creación de editoriales y el impulso de los premios literarios, entre otros acontecimientos. Los autores nacidos en la posguerra sufren la represión lingüística y han vivido de primera mano la cultura de los medios de masas, la revuelta de los 60 y la lucha contra el franquismo. La situación de la narrativa en el siglo XX mejora notablemente gracias a:

• Un mayor número de narradores.
• Un público lector más amplio.
• La consolidación de premios literarios.
• Una infraestructura editorial más sólida.

Durante los años 70 destaca la novela de trencament (ruptura) con formas expresivas y estructuras...