Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Literatura catalana del segle XV: Tirant lo Blanc, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella

Otras lenguas extranjeras8,6 KB

Entre cavallers i burgesos: el segle XV va ser de canvis i contrast arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua del poder de l'Església anunciaren el final de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme italià. La pèrdua de Constantinoble el 1453 ha estat la fita històrica fixada com a inici de l'Edat Moderna. Les relacions amb la Itàlia del Renaixement permeten el contacte dels nostres escriptors amb l'humanisme, though això tingué escassa repercussió en la nostra literatura. A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà ocasionà un conflicte de successió a la corona que es resolgué dos anys després en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara,...

Continuar leyendo "Literatura catalana del segle XV: Tirant lo Blanc, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella" »

Vicent Andrés Estellés: Estil, Temàtica i Llegat en la Poesia Contemporània

Otras lenguas extranjeras2,47 KB

Vicent Andrés Estellés i la Poesia Contemporània

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià, per les seues aportacions al panorama poètic des dels anys cinquanta fins als nostres dies i pel fet que la seua extensa obra poètica haja continuat publicant-se fins i tot després de la seua mort.

Característiques de l'Obra Poètica

L'obra poètica d’Estellés es caracteritza per constituir una crònica històrica de la realitat, especialment al País Valencià, en la qual barreja el llenguatge poètic basat en l'elaboració estilística (amb figures retòriques com la metàfora i l’adjectivació, a més de representar una paròdia de la tradició clàssica) i el llenguatge col·loquial, encara...

Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Estil, Temàtica i Llegat en la Poesia Contemporània" »

Historia de Galicia na Coroa de Castela, Literatura Culta e Revolución Liberal

Otras lenguas extranjeras3,4 KB

O Reino de Galicia na Coroa de Castela

En 1230, Fernando III reuniu, baixo un só cetro, Galicia, León e mais Castela. Para alén diso, a acción conquistadora permitiulle ao monarca ampliar os seus dominios logo da toma de Córdoba (1236) e Sevilla (1248). A conquista andaluza veu significar unha mudanza esencial nas coordenadas socioeconómicas e sociopolíticas dos diferentes territorios que conformaban a coroa de Fernando III e dos seus sucesores.

Afastada dos abrollantes centros do poder, Galicia, convertida cada vez máis nun territorio arredado e sen peso sociopolítico, asiste aos novos tempos dende unha posición marxinal que se vai prolongar durante os séculos seguintes. Sen atinxir un papel protagonista dentro do conglomerado hispánico...

Continuar leyendo "Historia de Galicia na Coroa de Castela, Literatura Culta e Revolución Liberal" »

Poetas gallegos de la posguerra: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña Novás, la Xeración das Festas Minervais y Manuel María

Otras lenguas extranjeras4,15 KB

Poetas gallegos de la posguerra

LUZ POZO GARZA:

Producción poética: O paxaro na boca, Verbas derradeiras, Códice Calixtino, Prometo a flor de loto.

Como otros autores de esta promoción, comenzó escribiendo en castellano. Su obra suele caracterizarse como intimista, con un tema dominante sobre los demás: el amor. En su primer poemario plasma una visión sensual, dulce y delicada del sentimiento amoroso. En cambio, en Prometo a flor de loto, escrito tras la muerte de su marido, aparece una visión más trascendente del amor, al reflexionar a través de él sobre la vida y la muerte.

MANUEL CUÑA NOVÁS:

Producción poética: Flauta na noite, Fabulario Novo, Canto e fuga da irmandade sobor da terra e da morte.

El primer poemario refleja la influencia...

Continuar leyendo "Poetas gallegos de la posguerra: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña Novás, la Xeración das Festas Minervais y Manuel María" »

Poesia catalana del segle XX: Estellés, Espriu i la poesia contemporània

Otras lenguas extranjeras3,34 KB

Vicent Andrés Estellés: el màxim exponent de la poesia contemporània valenciana

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània valenciana. Entre els anys setanta es va consolidar com a poeta de referència i es va donar a conèixer amb Ciutat a cau d'orella (1953). Després vindrien La nit (1956), Donzell amarg (1958), Boom Estellés (1970) i Llibre de meravelles (1971), on mostra la misèria del poble.

En la seua poesia es reconstrueix, a partir de la memòria, un petit món explicat meticulosament en la seua quotidianitat. És un discurs poètic oposat al de la poesia pura. El poeta inventa la realitat mitjançant la seua poesia, de manera que pot enquadrar-se en el realisme històric: es tracta de testimoniatge,...

Continuar leyendo "Poesia catalana del segle XX: Estellés, Espriu i la poesia contemporània" »

Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda: Biografia i Obres Clau

Otras lenguas extranjeras3,26 KB

Ramon Llull: Vida, Llengües i Prosa

Vida i Missió

Nasqué a Palma i tingué el càrrec de senescal a la cort de Jaume II; a més, es va casar i va tenir dos fills. Quan tenia trenta anys, va tenir cinc aparicions de Crist que el convenceren d'abandonar la vida mundana i lliurar-se a una tasca d'espiritualitat concretada en:

  • El treball missional a terres d'infidels.
  • Un pla de redacció de llibres per a la conversió dels infidels.
  • La creació d'escoles de llengües orientals a fi de formar un exèrcit de missioners.

Després de vendre tot el que tenia, es va formar intel·lectualment de manera que va aprendre llatí i àrab, a més d'adquirir una sòlida base filosòfica. Es va retirar al puig de Randa per meditar i, a partir d'aquell moment, va...

Continuar leyendo "Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda: Biografia i Obres Clau" »

Gramática Galega e Literatura das Irmandades da Fala

Otras lenguas extranjeras3,32 KB

Morfoloxía e Fonética

Perífrases Verbais

Perífrases verbais: temporais: futuridade, inminencia; modais: obriga, posibilidade; aspectuais: imperfectivas, perfectivas, reiterativas, incoativas, terminativas.

Diptongos e Triptongos

Ditongos: crecentes: ua, uo, ue, ui; decrecentes: au, ou, eu, iu.

Triptongo: "habituais", "vieira" (vogais pechada, aberta, pechada).

Fonemas e Vogais

Fonemas oclusivos: P, T, K; B, D, G.

Fonemas fricativos: /s/, /z/

Africada: /tʃ/ (ch)

Pechado ou aberto: O e dos demostrativos sempre é pechado. Cando é esdrúxula sempre é aberto. A maioría que acaban en e son abertas.

Fonemas vocálicos: pechadas: i, u; medias: o, e; aberta: a; palatal: i, e; velar: o, u; central: a.

Clasificación de Fonemas Consonánticos

  • /k/: oclusiva
...
Continuar leyendo "Gramática Galega e Literatura das Irmandades da Fala" »

Narrativa Catalana en el Franquisme: Autors, Tendències i Evolució Històrica

Otras lenguas extranjeras2,52 KB

Tendències de la Narrativa durant el Franquisme

Principals Corrents Literaris

  • Novel·la psicològica: On es pot destacar Mercè Rodoreda, que fou una persona que trià exiliar-se per tal de lliurar-se de la dictadura de Franco.
  • Novel·la realista: Podem destacar a Enric Valor. D'aquesta novel·la realista podem diferenciar tres tendències, com ara el realisme testimonialista.
  • Novel·la fantàstica i novel·la de la imaginació i de l'absurd: On destaquem Pere Calders (Barcelona), un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. Als 24 anys publica els primers llibres, però fou exiliat a Mèxic durant 23 anys, on escriu els que seran els seus millors textos. Torna a Catalunya el 1962, rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el
...
Continuar leyendo "Narrativa Catalana en el Franquisme: Autors, Tendències i Evolució Històrica" »

Fundamentos de Filosofía Griega: Presocráticos, la Teoría de las Ideas y la Academia de Platón

Otras lenguas extranjeras4,83 KB

1. El concepte d'Arkhé en els filòsofs presocràtics

L'arkhé (origen o principi constitutiu de la realitat) segons els principals pensadors de l'antiguitat:

  • Tales de Milet: l'aigua.
  • Anaximandre: l'àpeiron (l'indeterminat o il·limitat).
  • Anaxímenes: l'aire.
  • Pitagòrics: els nombres.
  • Heràclit: el foc (el canvi constant).
  • Parmènides: l'ésser (immòbil, etern i únic).
  • Empèdocles: els quatre elements (aigua, aire, terra i foc).
  • Anaxàgores: el nous (intel·ligència ordenadora) i les homeomeries.
  • Leucip i Demòcrit: l'atomisme clàssic (àtoms i buit).
  • Sofistes: la virtut (areté), l'educació i el relativisme.

2. Teoria platònica: Realitats sensibles (MS) vs. Realitats intel·ligibles (MI)

Realitats sensibles (Món Sensible - MS)

  • Són realitats materials,
...
Continuar leyendo "Fundamentos de Filosofía Griega: Presocráticos, la Teoría de las Ideas y la Academia de Platón" »

Narrativa en català: Mercè Rodoreda, la novel·la de trencament i els referents de la literatura contemporània

Otras lenguas extranjeras2,94 KB

M.R.: La novel·la és el gènere literari més llegit, però també és un dels gèneres més vulnerables als atzars contextuals. A partir de la dècada dels quaranta, els autors recuperen els models narratius d'abans de la guerra, l'anomenada novel·la psicològica i l'existencialisme. Mercè Rodoreda és probablement la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. Va començar molt jove, escrivint contes per a revistes i diaris de l'època. La guerra va interrompre l'evolució de la seua producció literària, que no va reprendre fins que s'establí.

Les seues obres van ser: Vint-i-dos contes, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, La meva Cristina i altres contes, Mirall trencat i Viatges i flors, Quanta,

...
Continuar leyendo "Narrativa en català: Mercè Rodoreda, la novel·la de trencament i els referents de la literatura contemporània" »