Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Josep Maria Benet i Jornet: teatre, televisió i cinema en la cultura catalana

Otras lenguas extranjeras3,71 KB

Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

Josep M. Benet i Jornet naix a Barcelona en 1940. Cursa els estudis de Llengües Romàniques.

Formació

Benet i Jornet, endut per la seua passió per l'escriptura, es va formar tant a través de les lectures populars i en el món dels serials radiofònics, com a la universitat dels anys seixanta i a l'EADAG, on va entrar en contacte amb Ricard Salvat o Maria Aurèlia Capmany, i el millor del teatre català d'aleshores.

Trajectòria com a autor teatral

Com a autor teatral es dona a conèixer en 1964 amb Una vella, coneguda olor i en 1970 publica dues obres realistes, Fantasia per a un auxiliar administratiu i Cançons perdudes. També escriu teatre infantil,...

Continuar leyendo "Josep Maria Benet i Jornet: teatre, televisió i cinema en la cultura catalana" »

Grans Figures de la Literatura Catalana i Valenciana: Joan Fuster, Salvador Espriu i Més

Otras lenguas extranjeras9,54 KB

Joan F. Mira i la Reflexió sobre la Identitat

L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític. El nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear "consciència col·lectiva" i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets són els temes centrals.

Moltes de les reflexions de Mira es basen en l'experiència, la seua i la dels seus lectors, la qual cosa aproxima i facilita molt la lectura d'unes obres que resulten accessibles i suggeridores. Una de les grans...

Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana i Valenciana: Joan Fuster, Salvador Espriu i Més" »

Teatre i assaig catalans: Manuel de Pedrolo, Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster

Otras lenguas extranjeras3,65 KB

Manuel de Pedrolo

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, que situem a la segona meitat de la segona dècada dels anys 50.

Planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds. S'interroga sobre:

  • la solidaritat humana;
  • el conformisme davant la realitat;
  • l'afany de revolta i les seves dificultats;
  • la incomunicació;
  • la mort i la transcendència.

Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior. Ens trobem amb personatges empresonats que lluiten per enderrocar els murs de la presó. Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques:...

Continuar leyendo "Teatre i assaig catalans: Manuel de Pedrolo, Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster" »

Teatre català sota el franquisme: Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa

Otras lenguas extranjeras2,72 KB

El teatre català durant el franquisme

El règim franquista va prohibir el teatre català. El gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà fins després de la Segona Guerra Mundial. El 1946, tant a València com a Barcelona, la censura autoritza per primera vegada representacions que no foren en castellà, però les traduccions d'obres estrangeres continuaren prohibides.

A València, el públic demanava teatre d'evasió, i es programaven funcions còmiques que responien al model del sainet. A Catalunya, l'any 1955 es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia de teatre que va aconseguir dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos. Va programar clàssics i va editar...

Continuar leyendo "Teatre català sota el franquisme: Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa" »

Grans Figures de la Literatura Catalana: Estellés, Espriu, Martí i Pol, Pedrolo i Mira

Otras lenguas extranjeras8,58 KB

Introducció a la Literatura Catalana Contemporània

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés és d’aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals, perquè amb el seu verb clar i senzill acara veritats atemporals i apàtrides, encara que paradoxalment la seua obra s’arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

Estil i Registres

Pel quant al seu estil, la llengua literària d’Estellés es forja a partir de tres components: la tradició clàssica, la llengua normativa i el valencià col·loquial de l’Horta de València; el poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (com exabruptes, vulgarismes o falques). L’ús...

Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana: Estellés, Espriu, Martí i Pol, Pedrolo i Mira" »

Literatura Catalana Medieval: Escritores, Dinastía Trastámara y Francesc Eiximenis

Otras lenguas extranjeras3,33 KB

La función del escritor

Durante toda la Edad Media, el escritor estuvo vinculado por formación y ocupación a la cultura eclesiástica, actuando como mediador entre la doctrina cristiana y el público, por lo que sus textos tenían un carácter instructivo.

Aprovechaba al máximo los recursos de las técnicas tradicionales, como los sermones, e imitaba también la prosa de los admirados clásicos latinos.

El latín continuó siendo la lengua litúrgica, académica y diplomática. Sin embargo, en el siglo XIV, el romance accedió por completo al terreno de la literatura culta, mientras que la importancia de la sociedad civil explica la aparición de los primeros grandes escritores seglares.

El catalán se convirtió en una de las lenguas más...

Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Escritores, Dinastía Trastámara y Francesc Eiximenis" »

Pedrolo i Fuster: Literatura Catalana del Segle XX, Compromís i Assaig

Otras lenguas extranjeras2,73 KB

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990)

En esclatar la Guerra Civil espanyola va pertànyer a l'exèrcit popular. Durant la postguerra va treballar en diversos oficis fins a acabar sent assessor, corrector i traductor en una editorial. Cal remarcar el seu compromís cívic, la seua integritat moral i el seu catalanisme.

Una trajectòria literària plural

Com a escriptor va provar diversos gèneres: poesia, teatre, novel·la… Destaca en la novel·la, on, seguint els corrents literaris de l'època (conductisme i existencialisme), tracta temes recurrents com la solitud i la incomunicació, amb diverses tècniques: psicològica, simbòlica i fantàstica.

  • Totes les bèsties de càrrega
  • Mecanoscrit del segon origen

El 1963 encetà un...

Continuar leyendo "Pedrolo i Fuster: Literatura Catalana del Segle XX, Compromís i Assaig" »

Plaza

Otras lenguas extranjeras12,15 KB

Didàctica-> gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o docrtines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicar-les. Diàles filosòfic o doctrinal-> subgènere didàctic més emprat. Com una conversa entre diversos personatges. Amb Renaixement els diàlegs van tenir major popularitat. Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Empra diàleg com recurs amb intenció pedadògica. ASSAIG: Obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària i vol aprofundir el coneixement de l'home. EL DIETARI: El baró de Maldà: llibre en que un cronista escriu per dies els esdeveniments més notables. Calaix de sastre descriu...

Continuar leyendo "Plaza" »

Historia e Evolución Sociolingüística de Galicia no Século XX

Otras lenguas extranjeras7,85 KB

Contexto histórico e situación sociolingüística

Nas primeiras décadas do século XX, a sociedade galega inicióu unha serie de transformacións que lle conferiron unha fasquia ben diferente da Galicia do século anterior. Os labradores protagonizaron mobilizacións masivas (movemento agrarista) e unha parte importante deles accedeu á propiedade coa redención dos foros. Empezouse a introducir maquinaria e fertilizantes minerais, mellorouse o sistema de cultivos e produciuse un rápido crecemento da cría do gando polo incremento da demanda alimentaria das cidades españolas.

Tamén creceu o sector industrial e, sobre todo, o de servizos, unidos a un importante crecemento urbano (a poboación urbana pasa do 9,1% en 1900 a 13,2% en 1930)....

Continuar leyendo "Historia e Evolución Sociolingüística de Galicia no Século XX" »

Poetas valencianos y catalanes: Cerverí de Girona, Ausiàs March, Verdaguer y otros grandes de la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras3,93 KB

Poetas valencianos y catalanes a lo largo de la historia

No se conoce con certeza el nombre del trovador que escribió el poema, ya que tenía su oficio en la Cancillería Real y trabajó entre los años 1259 y 1285. Su magisterio ha sido señalado como la base de los autores del Cançoneret de Ripoll. Cerverí de Girona era un trovador profesional, casi un funcionario, en tiempos de Jaime I y de su hijo Pedro III el Grande.

Poeta y caballero valenciano medieval

El Poema XIII fue obra de un poeta y caballero valenciano medieval. Originario de una familia de la pequeña nobleza con aficiones poéticas, fue uno de los poetas más importantes del Siglo de Oro valenciano. Su poesía, en lengua catalana, tuvo una repercusión notable en la lírica...

Continuar leyendo "Poetas valencianos y catalanes: Cerverí de Girona, Ausiàs March, Verdaguer y otros grandes de la literatura catalana" »